Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimarts, 10 d’abril del 2012

LA PUNTUALITAT

Quanta gent no és puntual? pocs són els que poden presumir d'aquesta virtut. Fins ens hem acostumat, a que les convocatòries de reunions marquen dues hores per començar, a la primera i mitja hora més tard per la segona, tot i així encara n'hi ha que afegeixen mitja hora més pel seu compte. Per algunes persones la puntualitat no existeix.

Anglaterra té fama de puntualíssima, nosaltres de triganers. Certes persones diuen: si arribes puntual igual t'hauràs d'esperar, si tots pensem igual... D'aquesta manera ens hem anat acostumant al retard, a reunions, a les cerimònies, les administracions i no cal dir que fins i tot s'ha contagiat  LA RENFE. 

Hi ha qui diu que l'èxit de la seva vida és degut a que sempre ha arribat un quart d'hora abans a tot arreu. FELICITATS.

DE RES NO SERVEIX EL CÓRRER, EL QUE CONVÉ ÉS SORTIR A TEMPS.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada