Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimarts, 21 de febrer del 2012

ENS COSTA SER SOLIDARIS?.
Era una escola com tantes, nens i nenes de diferents nivells econòmics.

Hi havia un nen que només tenia una camisa. Cada dia la seva mare la rentava per l'endemà i sovint li costava que s'assequés, ell demanava diariàment al seu Déu. "senyor necessito la camisa".

Alguns companys que les seves famílies disposaven de més diners, es reien d'ell i li deien: Que no t'escolta el teu Déu. Ell els va respondre:

Si, ell sempre escolta i em diu: espera,  estic posant a prova els teus companys que tenen més camises, vull veure si en lloc de riure's de tu, te'n donen una, o sigui que sou vosaltres que no m'escolteu.

NOTA: massa sovint demanem a Déu (qui és creient), que ens ajudi o ens solucioni les coses, quan som nosaltres qui hem de buscar solucions o ser solidaris.

SOLIDARITAT: és mantenir les orelles atentes al crit dels altres.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)