Un grup d'excel·lents professionals, tots triunfadors en les seves respectives carreres, es troben amb un antic professor. Aviat la conversa deriva a parlar de "l'stress" del seu treball i de la vida en general.
El professor els ofereix un cafè, va a la cuina i torna amb la cafetera gran i una selecció molt variada de tasses. N'hi ha de porcellana, plàstic, vidre, cristall, unes són senzilles i barates, altres decorades i realment boniques. Els diu que cadascú agafi una tassa i es serveixi.
Quan ja tots tenien la tassa a la mà, amb calma i paciència els diu: Us heu adonat que les tasses més boniques s'han acabat primer? És natural, ja que tots sempre preferim el millor per a nosaltres mateixos. Aquest és el principal motiu de molts problemes relatius a l'stress.
Us asseguro que la tassa no és el que dóna el bon gust al cafè. La tassa només és la disfressa del que bevem. El que tots volíeu era el cafè veritat? no la tassa, però instintivament heu buscat les més boniques. Tots es van mirar les tasses dels altres.
PENSEM: La vida és el cafè. El treball, la posició social... són les tasses que donen forma i suport a la vida. Sovint per concentrar-nos massa en la tassa deixem de gaudir del cafè.
La gent més feliç no és la que té el millor de tot, sinó la que fa el millor amb el que té. Així doncs recordem: Visquem més senzillament i actuen generosament, siguem solidaris, parlem amb amabilitat i recordem també que la persona més rica no és la que té més, sinó la que necessita menys. GAUDIM DEL CAFÈ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada