Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dissabte, 20 de setembre del 2014

PETITA HISTÒRIA D'UNA DONA QUE S'HA TRET LA VIDA

La vaig conèixer fa uns 8 anys, havíem congeniat, unes trobades de quan en quan ens permetien compartir vivències, xerrades prou profundes, per mi, una bona companya, si que de vegades dubtava d'algunes coses, però en general em queia bé.
 
Aquest dimecres ha posat fi a la seva vida. Va escollir un cim ben alt de les nostres estimades muntanyes de Montserrat, lloc on ella molt sovint anava, la pau, el silenci, les pregàries i els cants del Monestir li donaven la pau que sembla ser necessitava.
 
El dilluns d'aquesta setmana (des de Montserrat) em va trucar, molt atenta com era la seva costum, em va parlar de les nostres xerrades d'aquest estiu prop del mar i em va recomanar un llibre "MEDITAR DIA A DIA"  25 lliçons per viure, quina casualitat el tema, ara comprenc que aquesta trucada, va ser el seu comiat.
 
M'ha fet mal, m'ha angoixat, quin trist final, però el que més m'ha sorprès i m'ha fet pensar, és que jo, persona de bona fe, resulta que coneixia una dona molt diferent a la realitat, les versions que em van arribant són tant diferents a la persona que jo coneixia!!
 
D'entrada no vaig entendre el perquè ho va fer, però ara m'adono que l'altre persona que en realitat era, s'ho deuria passar molt malament, com en són de complicats els cervells. Parlant amb la meva filla que és psicòloga em diu que això passa a persones amb doble personalitat.
 
Així que per mi un adéu i una abraçada a una persona que apreciava i que ara, en veritat compadeixo i entenc moltes coses que la deurien de turmentar. Així que va escollir un lloc amb una vista privilegiada del Monestir i de ben segur va emprendre el vol encomanant-se a la Moreneta que tenia al seu davant.
 
Que descansis en pau Fina.