Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimarts, 26 d’agost del 2014

PETITS TEMES

Quan no estem prou bé cerquem tota mena d'anàlisis i ens oblidem que el cos té un cap que el governa i el cap quan li manquen punts de referència les emocions el destrossen i el tornen inestable, llavors comencem a pensa el pitjor.
Potser el metge el primer que ens hauria de demanar fora: Perquè fa uns ulls tan tristos? Quin pes li oprimeix el cor? Quan fa que no va a respirar aire sa i contemplar el cel, el mar, les muntanyes, el cant dels ocells?  Ha sentit alguna vegada gratitud pel fet de ser en aquest món i formar part d'aquesta gran aventura que és la vida?
 
==============================================================================
 
Estem pujant una mainada per ser els amos del món, des del seu naixement els hem posat una catifa, viuen envoltats de cotó fluix, no els pot mancar res, no fos cas que tinguéssim un trauma. L'ordinador, el mòbil, el tennis, la dansa... Totes les hores ocupades, així seran ésser humans complerts i capaços de triomfar.
Però poc en ocupar la seva vida interior, és així com els adults formem els menuts, fan anar l'ordinador com nosaltres jugàvem a la cuit. El veritable èxit de la vida no consisteix en saber gran quantitat de conceptes, sinó en assumir grans veritats fonamentals.
Qui sóc?   Quin sentit té la vida?   Què vol dir estimar?   Què és l'educació?
Per a tot això l'ordinador no té respostes.
 
==============================================================================
 
El cor és com la terra, meitat llum i meitat ombra. Sovint el mal triomfa sobre el bé, el mal és fàcil, vulgar, espontani, no requereix esforç, és com una drecera. El bé és un camí aspre, solitari, difícil, amb caigudes.
No és que hi hagi persones bones o dolentes, és que hi ha persones conscients, que prenen aquesta decisió, recórrer aquest camí, que no són conformistes, els prejudicis els fan créixer amb força.
No serem bons seguin la moda que dicten, la bonda és un camí que coneix la discreció, perquè la bondat és amor.
 
=============================================================================
PETITS TEMES

Per a servir amb honestedat, cal comprendre a tota la gent, respectar totes les maneres de pensar, entendre les circumstàncies per les quals la gent som com som, acollir a tothom amb generositat i estimar profundament, si no és així ens convertirem en servidors dels nostres propis egoismes.
 
==============================================================================
 
El bisbe Casaldàliga diu: Fins a la vida eterna ja hi arribaré, un cop allà ens canviaran els ulls i ens en donaran uns altres de més grans com deia Maragall en un cant espiritual. La vellesa és com un sagrament, si perds l'oïda hi sents més, perquè escoltes la vida, no pas els sorolls.
 
==============================================================================
 
EL GOIG: és un xerrico de mel que regalima dins nostre, s'agermana amb la pau interior i ens dóna comprensió. El GOIG remeia la coïssor del diner, dóna raó al viure i suavitza el sofriment, perdó i oblit, treu sempre poncelles d'esperança, és una font amagada al sotabosc que guarda aigua fresca i pura, té el gest acollidor i benigne la mirada, és oli flairós que fa gustosa la convivència, és un tresor de l'esperit que cal guardar i defensar.
 
==============================================================================

dilluns, 25 d’agost del 2014

PETITS TEMES

SEMPRE PORTEM DINS NOSTRE AQUELL INFANT, perquè els adults també som infants, sinó mirem els exemples:
LA LITERATURA: quants llibres llegim, quantes novel·les? no serà que recordem aquells contes d'infantesa, i seguim desitjant que ens expliquin històries?.
LA PINTURA: Podem mirar grans pintors, quantes vegades pinten com infants, de ben segur algun dibuix de preescolar és molt millor.
LA TELEVISIÓ: La mainada es miren els dibuixos animats, i nosaltres? Quantes tonteries mirem, de vegades poden ser millors els programes infantils.
COMPETICIONS ESPORTIVES: Els jocs infantils s'han convertit en esports: el futbol és un joc de pilota, l'atletisme és un joc de córrer i saltar. Són jocs adaptats als adults.

===========================================================================

PARLEM DELS ARBRES

A l'Àfrica la gent gran pren les decisions sota un arbre que li diuen l'arbre de les paraules.

Al país basc tenen l'arbre de guernika, al seu peu juraven els furs.

A Catalunya tenim el pi de les 3 branques, sort que a la seva ombra sembla que n'hi ha nascut un de jove, diuen que les seves fulles són les paraules.

A Hiroshima hi ha l'arbre de la Pau. Quan la bomba, va quedar colgat i gairebé mort. Anys més tard en el mateix lloc n'hi va néixer un de petitó, avui és molt gran i la gent n'agafa esqueixos que s'han plantat a diferents llocs del món, és diu Ginkgo, és un dels arbres més antics, remunta el temps dels dinosaures, és immune a malalties, és tant valent que a la Xina el fan servir de tallafocs.

Avui ja en podem trobar plantats a molts jardins, les seves fulles semblen ventalls.

==============================================================================


dissabte, 9 d’agost del 2014

QUAN EL COR VESSA, PARLEN ELS ULLS

És una frase que sempre m'ha fet pensar. Tinc una especial mania de mirar els ulls de les persones, fins i tot abans de llegir un llibre, que sempre hi ha la foto de l'autor, em fa pensar en si m'agradarà o no, tot i que també em puc equivocar, però la seva mirada em dóna confiança.
 
Ahir em mirava uns powers que he rebut amb fotos molt impactants, imatges molt crues, la majoria d'elles de persones de l'Índia. Quins ulls la majoria d'ells, quines mirades!!!. No sé si els seus cors vessen, però si que parlen, què em volien dir? em pregunto, en què estaran pensant?. El meu cap que sempre està en plena activitat, ja que per sort són moltes les coses que generalment tinc entre mans, i ells, la majoria inactius, asseguts o ajaguts en un banc, en una porta o al terra... en què estaran pensant? quins deuen de ser els seus pensaments?
 
Quants d'ells d'haver tingut estudis, treball, què estarien fent en el dia d'avui? quantes intel·ligències perdudes, adormides, que possiblement haurien estat grans en alguna cosa. Igual de tantes i tantes persones que ens ensenyen per TV d'aquests països en guerres, en algun moment poden pensar en coses positives? només com serà demà...
 
Cada vegada que em vénen al cap aquestes imatges, m'adono de la sort que tinc, només davant  alguna d'aquestes sacsejades reaccionem i valorem casa nostre, oh potser ni així
algunes persones són agraïdes del que tenen?
 
Mira l'escrit anterior, si el cor et vessa, reparteix-ne les sobres.
 
 
REPARTIR-NE  LES SOBRES

Qui no ha sentit o llegit alguna vegada la multiplicació dels pans i els peixos i del que encara en va sobrar? Ens han ensenyat que va ser un miracle, quan en realitat els evangelis són com contes explicats als adults, comparances, metàfores.
 
Igual passa amb el nostre COR està ple de coses que no consumim, ben racionat de ben segur ens sobre de tot, però ens capfiquem tant amb les llibretes dels bancs, amb la roba que omple els nostres armaris, en les coses de la nevera que massa sovint hem de llençar per caducitat, que no ens dóna temps a pensar en la realitat de la vida, vegem-ne uns exemples:
 
PACIÈNCIA: quantes vegades estem tips de tantes i tantes coses, ens cal guardar-ne pel marit, els fills, els avis.
 
ALEGRIA. tots tenim tristeses i amargors, però segur que en guardem de sobres per compartir amb gent que encara viu amb més tristeses i angoixes que nosaltres.
 
TEMPS: quanta gent pateix cada dia la seva solitud, malalts per visitar, residències amb gent que els van poc a veure, regalem una mica del nostre temps.
 
BONDAT: Sempre ens han ensenyat a veure lo negatiu que hi ha en nosaltres, t'adones de la bondat que hi ha dins teu?. Regala paraules d'afecte, un gest que faci sentir millor algú.
 
AMOR: no el malbaratem, hi ha molta gent que mor de FAM, però també n'hi ha que van morint poc a poc per manca d'amor.
 
QUE ET SEMBLA?, obrim calaixets del nostre COR i fem-ne sortir les sobres?