Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dissabte, 31 de maig del 2014

PARAULES  d'un BATEIG "2ª part del tema 19 de gener 2013 etiqueta Família"

Qui em segueix, sap que no tinc per costum parlar de religió, però aquests dos temes bé que ho son,  que cadascú en tregui les seves reflexions.

AVUI COMENÇO A FER CAMÍ AMB JESÚS   (dies de primeres comunions).

Abans de néixer, jo estava en un lloc que semblava el cel i vaig tenir una conversa amb Déu. Jo no sabia què em trobaria a la terra, tenia por, no entendria com parlen els humans, i Déu em va dir: No tinguis por, uns àngels tindran cura de tu, t'estimaran, t'ensenyaran a parlar, et cuidaran i t'ajuntaran les manetes per ensenyar-te a resar.
 
Jo li vaig dir, com es diuen els meus àngels i Déu em va respondre; tant se val el seu nom, tu els diràs "PARE I MARE". Així va ser,  fa uns anys que vaig néixer i avui et dic gràcies Jesús o Déu, el nom que vulguis, m'he sentit molt estimat-da i sóc feliç.

M'he anat fent gran i ha arribat l'hora de conèixer més coses de Jesús, els meus pares em van apuntar a "catequesis", aquí m'han explicat moltes coses, diu que tu vas venir a la terra ja fa 2014 anys,  que vas néixer en un lloc molt humil, envoltat de pastors  i gent senzilla,  de tot el que vas fer a la teva vida, de lo bona persona que eres i com ajudaves a tothom.
 
També ens han explicat que quan tenies 33 anys, un dia vas fer un sopar amb dotze dels teus millors amics, aquell dia vas beneir el pa i el vi i els vas dir que allò representava el teu cos i la teva sang i que sempre més quan la gent va a missa és com celebrar aquell sopar.

Així que una vegada conegudes aquestes coses de tu, ha arribat l'hora que jo també participi d'aquest sopar, i avui per primera vegada menjaré d'aquest PA del cel i pensaré que tu estàs amb MI, que sóc una nena-nen afortunat, que ja tinc un nou amic que m'ajudarà i m'ensenyarà el camí bo de la vida.

Jesús vull ser el teu amic-amiga, t'explicaré les meves coses, et demanaré que m'ajudis quan tingui algun problema. Et donaré les gràcies de tot el que fas per mi. Fes que et sàpiga escoltar, que sigui un bon nen-nena, que estimi molt als meus àngels, pare, mare, avis, familiars, també que aprengui a ajudar algú que més ho necessita i que no sigui gaire trapella.

Gràcies Jesús per voler ser el meu millor amic.

 

diumenge, 18 de maig del 2014

UNA HISTÒRIA REAL "WARIS DIRIE"  La nena Somali víctima de l'ablació.

Us faré un breu resum de la seva vida. La podeu trobar en 4 llibres que té publicats: LA FLOR DEL DESIERTO  -  AMANECER EN EL DESIERTO  -  NIÑAS DEL DESIERTO  .  CARTAS A MI MADRE. Ara vull esbrinar que segons he llegit, també han fet una pel·lícula. És una història colpidora de tantes que deuen d'existir i desconeixem.
 
Va néixer al desert del Somàlia, d'una família nòmada, no sap exactament l'edat, entre 33 i 36 ?, allà no hi ha papers, va passar la infantesa pasturant cabres. Es va escapar als 13 anys, el seu pare la volia vendre a un home de 60 a canvi de 5 camells.
 
Explica que als 5 anys va patir l'ablació, havia de ser neta i pura, forces nenes moren desengrades o infectades, els extirpen el clítoris i els llavis amb... les cusen fins a deixar una obertura màxim de la mida d'un pèsol, per orinar i la menstruació explica que és molt dolorós.
 
Un dia fregant en una casa un fotògraf la va descobrir i es va convertir en una de les models més sol·licitades d'aquells, fa pocs anys. Va abandonar la vida de model per dedicar-se a la lluita contra l'ablació, ja ha aconseguit que en 15 països sigui penalitzat, ha creat una fundació "Desert Dawin" que lluita contra aquesta violència.
 
Encara avui hi ha al món milers de nenes que són mutilades. Ella es va operar per tornar a la normalitat, avui és mare, i ara al cap de 22 anys ha volgut tornar a veure la seva família. Segons diu la seva mare ja ha acceptat el NO a aquestes pràctiques.
 
Miraré si puc localitzar la peli, ha de ser molt interessant, els llibres ho són molt, jo he llegit els dos primers i seguiré amb els altres dos.
 
Sempre que parlo de temes així acabo dient: SOM ELS PRIVILEGIATS i encara ens queixem.

dijous, 15 de maig del 2014

FESTA DE PRIMAVERA DE LA GENT GRAN DE VIC

Cada any el mes de maig el departament de Benestar i família de l'Ajuntament de Vic organitza aquesta festa. Jo hi he participat per primera vegada, em començo a sentir que ja formo part d'aquest col·lectiu, com passen els anys!!!
 
Una missa a la Catedral i un dinar al recinte firal del Sucre, no sé, però crec que sobrepassavenm les 450 persones. El que més em va agradar, és que preparar les taules i servir el dinar va anar a càrrec d'uns 50 nois i noies voluntaris de secundària de diferents escoles de la ciutat, aquest contacte intergeneracional el vaig trobar molt acertat.
 
Un músic d'aquells que toquen de tot, va amenitzar la festa. Un dels senyors allà presents va escriure un poema, que també van musicalitzar, molt apropiat per aquesta festa, aquí podreu llegir-ne la lletra:
 
Hem escrit la nostra vida enmig de llums i foscors. De les lluites n'hem fet forces convertides en clarors. De l'amor n'hem fet bandera, de l'esperança conhort i de la fe, la foguera que encoratja nostres cors.
 
Dins el clos de la memòria guardem els records ben vius. Són les branques d'un vell arbre on molts ocells hi fan niu. Des d'on som, mirant enrere, proclamem: SEMPRE ENDAVANT!!. Per tenir una vida plena, ens cal viure cada instant.
 
Hem  fressat tots els camins, remoguts per tots els vents, en la lluita aferrissada per la vida. Res no ofega el nostre clam, res no atura el nostre anhel. El demà serà millor, el cor sospira.
 
Tu també un dia seràs gran.
 

dimarts, 13 de maig del 2014

LA VERITABLE VIDA ÉS AVUI

Avui he anat a veure una amiga que tinc en una residència, com sempre que hi vaig em dóna molt de pensar, aquí unes reflexions relacionades amb el dia d'avui:

No és un miracle poder obrir els ulls cada matí si sentir que estic viva? O és que aquest regal és menys que el que ens fan el dia per exemple de l'aniversari? Sentir-nos acceptablement bé i estimats cada dia no és el més important?
 
Quan mor una persona que estimem, el plorem i sentim la seva buidor, però mentre està entre nosaltres sentit el goig de tenir-lo al costat? Ho valorem?
 
Cada dia creixem i madurem, ningú viu de regals que ens puguin fer en determinats dies de l'any. Hauríem d'estar agraïts per la vida que rebem cada dia. No mirem cada matí com un dia qualsevol, mirem-lo com qui mira per primera vegada, com un nadó acabat de néixer i que encara no te nom (Tagore).
 
Tots els dies semblen igual i són completament diferents. Avui pots fer o veure coses amb uns ulls diferents d'ahir. El més important és no caure en la monotonia, mare de l'avorriment. Cada dia és nou i pot ser una sorpresa.
 
La vida no  és com és, sinó com nosaltres la volem veure, com la veu el nostre cor. Posem-li un nom cada matí, una esperança de vida per superar depressions. Mirat al mirall i regalat un somriure.
 
CADA MATÍ, digues  GRÀCIES i pensa:
 
AVUI ÉS EL PRIMER DIA DE LA RESTA DE LA MEVA VIDA

diumenge, 11 de maig del 2014

A L'INREVÉS DE L'ANTERIOR ESCRIT DE CORRUPCIÓ

Ens volem treure el mal regust de l'anterior escrit, endavant doncs, hi ha gent molt bona.

Aquest matí de diumenge 11 de maig en el programa que tinc per costum de seguir "Signes del temps de TV3" han fet una entrevista a una dona meravellosa, la Mercè Riera, fundadora del menjador "AMICS DEL XIPRER" de Granollers.
 
En aquests escrits, impossible expressar temes sencers, per això sempre us recomano buscar-los a Internet, avui la Mercè ens explicava com va néixer aquesta gran obra, a quanta gent acull, quants voluntaris li donen suport, ajudes d'aliments, econòmiques...
 
El Xiprer és convertir una casa familiar, en una casa d'acollida, un menjador familiar, amb persones que no tenen prous recursos: econòmics i humans, és un cor obert per acollir i estimar, una taula parada per compartir.
 
La podem trobar a Granollers, a la cra. de la Roca, una casa del segle XIX i un jardí amb un xiprer.  Uns temps de problemes, amb dos fills disminuïts, en una pregària, aquest matrimoni va demanar ajuda a Déu, senyor què vols d'aquesta casa? . Van obrir el llibre sagrat de les escriptures, van obrir una pàgina a l'atzar, i es van trobar amb aquest escrit:

"És aquí on vull quedar-me per sempre, m'agrada, hi vull residir,   beneiré les provisions, i abundaran, els seus pobres menjaran fins a saciar-se, vestiré de festa els seus sacerdots i els seus fidels esclataran en crit d'alegria.  La paraula de Déu no podia ser més explícita, una resposta tan clara i concreta els deixà sorpresos.

Però, i com es farà això?  Així que el dia de la Candelera de 1996 demanaren llum per trobar la manera de fer-ho realitat. Fins avui el Xiprer ha estat una realitat ben viva. FELICITATS, busqueu l'entrevista, val la pena. Va seguir el seu exemple, el menjador d'acollida EL TUPI DE VIC.
VIVIM ENVOLTATS DE CORRUPCIÓ

En mig del debat Catalunya-España, què millor que poguéssim anar amb la cara ben alta, de gent NETA, de confiança, però és envà, cada dia et vas assabentant de més coses BRUTES, on són les nostres mans netes?... Si un dia som independents tot canviarà?... Impossible, aquesta lacra no la cura ningú, llavors què?...
 
Ja havia sentit xerrades i  vídeos de la germana Forcades sobre el tema de "cafeambllet", ho coneixeu?. Divendres va venir a Vic en una conferència del Fòrum de Debats, el periodista promotor d'aquesta moguda: Albano Dante Fachin, vaig sortir més dolguda del que ja estava, voleu conèixer dades? Entreu a "cafeambllet.com", temes :
 
  •  La premsa està en mans dels bancs i caixes.
  •  Silenci quan els rics no paguen impostos.
  •  Els noms dels poderosos no s'embruten.
  •  Catalunya paradís de la sanitat privada.
  •  Com administren els diners de la sanitat. (no farien falta retallades).
  •  Defensa dóna 700 mil € a un empresari indultat.
  •  La increïble història d'una família investigada per hisenda.
  •  Com paguem el diari "cafeambllet" amb tirada de 145.000 exemplars.
  •  Etc. etc. etc... us voleu enfadar més?  endavant doncs.
     

diumenge, 4 de maig del 2014

PRIMER DIUMENGE DE MAIG  "DIA DE LA MARE"

Una data més del calendari que la nostra societat ha creat en especial pel consum. Cert és que el mes de maig sempre ha estat dedicat a la verge i mare de Déu.  Si serveix per acostar mares i fills benvinguda sigui. Si regalar flors, bombons... va acompanyat de petons, abraçades, paraules dolces, agraïments, llavors, gràcies als seus creadors.
 
No repetiré els tres temes que vaig escriure en aquest bloc el maig del 2013 i que si voleu poder donar-hi una ullada, els trobareu en l'etiqueta "Família" els dies 1 i 9, són prou tendres.
 
Però avui més que parlar-vos de mares i fills en edats joves, com són els anteriors escrits, voldria parlar de mares amb fills en edats que sobrepassen la infantesa, l'adolescència i que ja ens han donat néts. Aquests joves entregats ja a les seves noves famílies, de vegades obliden que també tenen una mare i algunes d'aquestes en edats avançades, fins i tot, les tenen aparcades en alguna residència.
 
Per sort no és el meu cas, però en conec alguns. Jo com a mare-iaia, em poso a la seva pell. A qualsevol edat i més encara al fer-nos grans, ens fan falta encara que siguin petits detalls, petons, abraçades, paraules com "Mare t'estimo" i no un dia com avui, sinó el dia a dia, ja que fins a la mort sempre serà la mare, aquella que ens va portar al món.
 
No seràs per casualitat un o una d'aquests fills veritat? Millor que no, tot i així pensa-hi.