Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimecres, 28 de novembre del 2012

ALLÀ ON HEM NASCUT, CAL SABER-HI FLORIR

És un petit resum d'eslogans que pengen d'un arbre que té l'Associació Cultural Oratge

NO SOM ESPECTADORS DE LA VIDA.- no hem vingut al món per contemplar-lo, hem de viure intensament i actuar.

NO RENUNCIEM A PENSAR.- no podem permetre que ens rentin el cervell en tantes i tantes coses, hem tenir opinió pròpia.

ATURAR-SE ÉS MORIR.- si en creuar un pas de vianants ens parem, bé que ens poden atropellar veritat?, igual passa a la vida,  en el moment que pares, la vida s'ha acabat, hem de tenir sempre interès en noves activitats, noves amistats, noves coses...

REBUTJAR L'ENSOPIMENT.- és una de les pitjors derrotes d'una vida, allò del "tant em fa", "que facin el que vulguin", vol dir que ja estàs mort.
 
DEIXAR PETJADA.- el dia que marxem, no deixarem cap monument, però si hem deixar petjada en el que sigui, tenir un programa de vida, potser no el portarem a terme, però ho hem d'intentar.
 
CREIXEM TOT FENT CAMÍ.- de ben segur portem alguna cicatriu, algun pedaç, notícies desagradables, coses que et fan agafar por o angoixa, és igual, continuar endavant, viure sense pors.
 
SOM COM UNA FLOR EN MIG DEL DESERT.- ella intenta sobreviure, intenta posar aquella nota de color allà en solitari. Així hem de ser nosaltres, no ens cal ser centre d'atenció, però si ser un referent, que la gent ens pugui recordar com "UNA BONA PERSONA". 

diumenge, 18 de novembre del 2012

DRETS DELS INFANTS
´
El dia 20 de novembre n'és el dia mundial. Hi ha milions de nens i nenes mancats de molts d'aquests drets i això els marca de per vida. La mirada d'un infant ens mostra les seves alegries, tristeses, urgències i necessitats.
 
Una criatura hauria de tenir cobertes les coses més essencials, vegem quins són:
  • Ser considerats tots igual, sense diferència de races.
  • Tenir un nom i una pàtria, no haver d'emigrar d'un lloc a l'altre.
  • Tenir coberts els aliments, casa, serveis mèdics.
  • Tenir una escola i estudis com a mínim primaris, per a trobar un treball.
  • No ser explotats ni maltractats, ni treballar abans d'hora.
  • Atenció especial quan tenen algun defecte físic.
  • Ser educats per la PAU i la no violència.
  • Sentir-se estimats i protegits pels pares i familiars.  
  • Ser els primers en rebre ajut si passa alguna desgràcia.
Els mitjans ens mostren sovint imatges esgarrifoses sobre la situació dels infants. Nens que viuen i moren als carrers, prostitució infantil, milers de nens que treballen, alguns que viuen al carrer pidolant, sense escola...
 
Catalunya també n'hi ha que no es poden desenvolupar igual com molts d'altres, per això Càritas i d'altres entitats fan un treball molt important i un seguiment, en ajuda extra-escolar, banc d'aliments.                         ELLS SÓN EL FUTUR DE LA SOCIETAT. 
CONSELLS per als CAPS DE SETMANA

  • Aprofitem els dies de festa per canviar de ritme, amb més tranquil·litat i allunyem-nos de l'estrès diari.
  •  
  • Posem-nos un vestit diferent, visitem familiars amics, veïns, persones soles, malalts, portem-hi la joia dels nostre efecte.
  •  
  • Telefonem als que sabem que els agrada escoltar-nos.
  •  
  • Aprofitem per admirar la natura, escoltem música, llegim llibres, visitem llocs.
  •  
  • Participem en la vida dels nostre barri, poble, associació o parròquia.
  •  
  • Mirem les coses pel seu costat bo, oblidem la crítica.
  •  
  • No oblidem als qui amb la seva feina ens serveixen i ens permeten gaudir dels dies de descans que tenim nosaltres.
  •  
  • Gaudim aquests dies en família, durant la setmana anem molt atabalats, parlem, dialoguem, escoltem als fills.
  •  
  • No ens passem les festes ajaguts al sofà, mirant la tele, vídeo jocs...
  •  
  • L'ensupiment i la rutina, són mal consellers i portadors d'aburriment. Els canvis, ajuden a la convivència  familiar, els fills aprenen d'aquesta escola de pares.




dissabte, 17 de novembre del 2012

JA ET CONEIXES ?

Amb aquest ja en són 30 els temes que he introduït en aquest bloc amb l'etiqueta "COM SÓC". El dia 16 el calendari ens diu que és el dia de la TOLERÀNCIA, hi fem una ullada?

Pot ser com un joc de periodisme, una entrevista personal, obrir el calaix del nostre JO fins el fons i descobrir les nostres qualitats i defectes i en que podem millorar.

De vegades pensem que ser TOLERANT és l'actitud del feble, el pacient, el tímid, el resignat. No ens equivoquem, pot significar "suportar, tenir paciència, no irritar-nos", però també acceptar als altres i respectar la diversitat, tema molt d'avui.

ÉS TOLERANT:
  • El que no ataca els que pensen d'una manera diferent
  • El que està convençut que en la varietat està el gust
  • El que creu que tots tenim qualitats i defectes
  • El qui vol comprendre als altres, tot i pensar que s'equivoquen
ÉS INTOLERANT
  • Qui creu que sempre té la raó
  • Qui creu que la seva raça és superior
  • Qui vol que tothom pensi igual que ell
  • El que no vol escoltar
Tots portem un sarró penjat a l'espatlla, com unes alforges. La part del davant hi ha els defectes dels altres, de manera que la part de l'esquena hi ha els nostres, d'aquí ve que sempre veiem abans els defectes dels altres.



divendres, 16 de novembre del 2012

REFRANYS RELACIONATS AMB LA VIDA

  1. Estarem massa temps morts, per no aprofitar cada moment de vida.
  2. El valor d'una vida no rau en la durada, sinó en el contingut.
  3. Tothom vol arribar a vell, però ningú vol ser-ho.
  4. Qui no valora la vida, no se la mereix.
  5. No es que tingui por de morir-me, només és que no vull ser-hi quan passi.
  6. La vida és allò que passa mentre estàs fent altres plans.
  7. Els anys arruguen la pell, però renunciar a l'entusiasme arruga l'ànima.
  8. El cos si el tractem bé, pot durar tota una vida.
  9. Mira enfora sense por, et veuràs millor per dintre.
  10. La grandesa d'una vida es mesura per la capacitat de donar-se.
  11. En el fons de nosaltres mateixos sempre tenim la mateixa edat.
  12. El millor de la vida és el present, el passat i el futur.
  13. El futur té molts noms: pels dèbils, allò inabastable; pels temorosos, allò desconegut, pels valents, una oportunitat.
  14. Hi ha tres tipus de persones: aquelles que es preocupen fins a la mort, aquelles que treballen fins a morir i les que s'aburreixen fins a la mort.
  15. Algunes persones enfoquen la seva vida de manera que viuen amb entremesos i guarnicions, el plat principal mai el tasten.

dilluns, 12 de novembre del 2012

REGALS QUE NO COSTEN DINERS

No ens cal esperar el sant o aniversari, poden fer regals cada dia com:

ESCOLTAR.- A tots ens agrada que ens escoltin, procura escoltar amb silenci, sense badallar o criticar.

AFECTE.- Ser generós en petites acccions, demostrar afecte a les persones que ens envolten, els petons i abraçades tenen resultats sorprenents.

SOMRIURE.- Els seus beneficis són impressionants.

UNA NOTA ESCRITA.- "Gràcies per ajudar-me", "El menjar era molt bo, gràcies" "Has fet una bona feina", detalls així poden fer que sigui un dia molt especial.

FAVORS.- Fes cada dia un favor a algú, només et cal estar atent, trobaràs mil ocasions, el que passa és que anem massa accelerats i no observem.

SOLEDAT.- Hi ha dies que un es troba molt sol, sigues sensible i fes aquest regal: als avis, a un malalt a casa o ingressat en una residència.

AGRAÏMENT.- Sobretot la paraula "gràcies o moltes gràcies", una cosa ben fàcil de dir i sovint poc practicada, fa sentir bé a la gent.

diumenge, 11 de novembre del 2012

ENS FA FALTA UN BON ANTIBIÒTIC

El món està malalt, la pau és petitona i feble, està cansada de calmants, fan falta investigadors, la malaltía és greu,  sempre hi ha hagut guerres, una vegada van venir uns metges, els va semblar que la podien curar i li van receptar bombes, bales, míssils... però la pau cada dia està més malalta.

Van arribar d'altres metges i van dir: res de tot això, el que necessita són injeccions de generositat, pastilles de justícia, abraçades d'amistat, vitamines de solidaritat... i poc a poc es va anar recuperant i fent-se forta, però cau i torna a recaure. 

Si amics, la PAU s'aconsegueix amb justícia, no n'hi pot haver mentre tinguem desavinences familiars, de ciutat, de país, entre governs i pobles, en les relacions entre governants...
 
Mentre no posem en pràctica la justícia, les irregularitats, la corrupció no podrem parlar de PAU. Això és el que ens està passant AVUI A CASA NOSTRA. La majoria de problemes són culpa de les injustícies i les mentides i així arribarem a posar més malalt el nostre petit país.
 
Aquests polítics que aquests dies ens omplenen tots els mitjans, seran capaços d'arribar a trobar l'antibiòtic que ens convé, o bé amb els seus discursos (que no sabem a quin creure), provocaran que la PAU de CATALUNYA hagi d'anar a la  UCI.

divendres, 9 de novembre del 2012

REALMENT ENS CALEN ETIQUETES PER VIURE?

M'ha arribat un power point que tinc necessitat de transmetre, tan de bo ho sabés fer amb imatges, val la pena, però no en sé més, sols us l'explico:

Un noi baixa del metro a Nova York vestint texans i samarreta, s'atura prop de l'entrada, treu un violí i comença a tocar amb entusiasme, (45 minuts), per la multitud que passa per allí va ser practicament ignorat.

Ningú sabia que el músic era JOSHUA BELL un dels millors violinistes del món, allà va executar músiques consagrades amb un ¨Stradivaris valorat en 3 milions de dòlars.

Dies abans havia tocat en el Symphony Hall de Bòston on les entrades costaven molts diners. Va fer això per obrir un debat sobre el valor, context i art. Tantes coses que passen a la vida i no els hi donem importància, no venen amb l'etiqueta del preu.
 
Serà que els nostres sentiments i l'apreciació de la bellesa són manipulats pel mercat i els mitjans de comunicació i valorem sols el que porta etiqueta?
 
Segueix amb molts de missatges i fotos precioses. Si algú el vol veure que em passi un comentàri i el seu correu i de bon grat li passaré. Això ho sé fer.


dimarts, 6 de novembre del 2012

TU DECIDEIXES


Avui passejant pel jardi he descobert que els arbres, arbusts i flors s'estaven morint.
Diuen que és bo parlar amb les plantes i així he començat les entrevistes.

EL ROURE.- Estava trist ell volia ser tan alt com el pi, estava molt angoixat.
EL PI.- Gairebé tombat, decaigut, perquè no podia donar fruits com els ceps.
EL CEP.- Es volia morir, ell hauria volgut tenir flors com els rosers.
LA ROSA.- També plorava, ella volia ser alta i sòlida com el roure.

Enmig de tots he descobert una planta LA MADUIXA, florida i fresca com mai, jo que li pregunto: com és que creixes saludable aquí, on tot el jardí està moix i decaigut?
 
No ho sé, potser és que sempre vaig suposar que quan em vas plantar volies maduixes. Si haguessis volgut un castanyer o una clavellina, bé que els hauries plantat i  des d'aquell moment vaig dir: "Intentaré ser la millor maduixa".

ARA ÉS EL TEU TORN AMIC LECTOR: Ets aquí per contribuir amb les teves qualitats, senzillament mira't a tu mateix, no hi ha possibilitat de que siguis una altra persona. Ets tu i pots florir, alegrar-te i gaudir amb els dons que has rebut, o bé pots pansir-te com aquestes flors mirant sempre amb enveja com són els altres. TU DECIDEIXES.

dilluns, 5 de novembre del 2012

BUSCANT LA PAU

Es va fer un concurs de pintures buscant en quina es pogués captar millor la pau. De les dues que van quedar finalistes se'n havia d'escollir només una.

La primera era un paisatge molt tranquil, hi havia un llac com un mirall perfecte on es reflectien unes plàcides muntanyes, sobre aquestes un cel molt blau amb uns petits núvols blancs. Gairebé tothom va pensar que aquell reflectia aquesta Pau perfecta.
 
La segona pintura també tenia muntanyes, però eren escabroses, un cel més amenaçant amb llamps i trons, un salt d'aigua escumós, era bonic però no semblava gens pacífic.
 
Observant més atentament es veia rera la cascada violenta  un delicat arbust enmig de les roques on queia l'aigua, en una branca hi havia dibuixat un niu i un ocellet molt tranquil.
 
Quin va guanyar dels dos quadres?  Doncs, el segon i sabeu perquè?
 
Perquè la pau no significa estar en un lloc sense soroll, sense problemes, sense dolor. Pau significa que, tot i estar enmig de totes aquestes coses, hem de mantenir la Pau dins el nostre cor.

diumenge, 4 de novembre del 2012

DE NOVEMBRE ENLLÀ, AGAFA LA MANTA I NO LA DEIXIS ANAR

A les cases de Pagès és el temps ideal per a fer la matança del porc, comença el fred i cal tenir el rebost ben ple de llonganisses, pernil I botifarres per passar l'hivern, es fa ara?  al menys aquesta era la tradició.
 
DE SANT MARTÍ A SANT ANDREU, TRES SETMANES TROBAREU
 
El dia 11 és Sant Martí, aquí una petita història per si algú la desconeix:
 
Sembla ser que aquest bon home, abans de sant fou un soldat romà. Un dia va trobar enmig d'un camí un home mort de gana i fred, li donà pa i vi, amb l'espasa va partir en dues parts la capa que portava i n'hi donà la meitat a ell per abrigar-se. Aleshores va parar de nevar, els ocells van cantar i les flors com a la primavera es van obrir en senyal de la bona obra que havia fet.
 
Si observem, generalment per aquestes dades hi solen haver uns dies de bonança, uns dies de menys fred, haureu sentit dir: és l'estiuet de Sant Martí, d'aquí en ve el nom. Enguany ja ens els haurà fet? o encara han d'arrivar.
 
 
 
 

divendres, 2 de novembre del 2012

DRETS HUMANS

El 10 de desembre farà 64 anys de la seva declaració. Hi ha qui diu que són una còpia dels 10 Manaments.  D'una banda  pretenen orientar la vida individual i comunitària i posen fre a tendències instintives o adquirides que puguin perjudicar la persona i la societat i d'altra banda fomenten aquells valors morals que ens permeten de viure una vida més humana i més digna.
 
Tota persona siguin quines siguin les seves creences, o no en tinguin cap, necessita unes normes per a poder funcionar i conviure pacificament. Luc Ferry en el seu llibre "Aprendre a viure" ens recorda que el cristianisme ha deixat petjades molt profundes en la història.
 
Els dos són un codi ètic de la humanitat, molt bonics en teoria, però poc operatius en pràctica, massa sovint diem que són paper mullat.
 
La seva proclamació pretenia evitar la repetició sagnant de les dues guerres mundials, però no ha estat així, els enfrontaments i guerres no han parat i no cal dir dels estralls de la FAM, la pobresa, l'esclavitud, la marginació i un llarg reguitzell d'inhumanitats poden fer perdre la confiança en els estats que els van signar.

dijous, 1 de novembre del 2012

TOTS SANTS i DIA DELS MORTS

Hi ha flors i fruits que s'han assignat un dia del calendari. Les humils castanyes per por de no tenir sortida es van posar sota el patronatge de TOTS SANTS. Elles arriben en plena tardor, sol fer boira i fred, serien absurdes a la primavera o l'estiu, a elles els cal un bon foc i fum, qui sempre les ha comprat ja torrades  ignora la poesia d'una llar de foc i el caliu d'una família al seu entorn.
 
Era costum  fer foc d'argelagues, és un foc vivíssim ple de carmins i de blaus que espurnegen i en apagar-se les flames, l'argelaga és com un arbre de coral, bonic de contemplar. Per compaginar-hi els pastissers van inventar els petits panellets, si us hi fixeu ells tenen la preocupació d'assemblar-se en forma i tamany a les castanyes.
 
Avui i cada dia més, tots celebrem la castanyada, però s'ha perdut la tradició que abans hi anava acompanyada, ja que l'endemà era el dia dels morts, per això la gent fa visites als cementiris, adorna amb flors els nínxols i fa una petita pregària en record dels éssers estimats que un dia van deixar allà. 
 
Així que abans de fer-ne la menja, les famílies resaven (potser com una rutina), però unes pregàries "el Rosari", avui la majoria de gent gairebé no ho coneix. Si ens parem com sempre a reflexionar, ens adonarem que la majoria de celebracions que fem, tenen el seu inici en la religió catòlica, però nosaltres les hem convertit només en esbarjo.
 
NADAL, REIS, SETMANA SANTA, TOTS SANTS...