Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dijous, 1 de novembre de 2012

TOTS SANTS i DIA DELS MORTS

Hi ha flors i fruits que s'han assignat un dia del calendari. Les humils castanyes per por de no tenir sortida es van posar sota el patronatge de TOTS SANTS. Elles arriben en plena tardor, sol fer boira i fred, serien absurdes a la primavera o l'estiu, a elles els cal un bon foc i fum, qui sempre les ha comprat ja torrades  ignora la poesia d'una llar de foc i el caliu d'una família al seu entorn.
 
Era costum  fer foc d'argelagues, és un foc vivíssim ple de carmins i de blaus que espurnegen i en apagar-se les flames, l'argelaga és com un arbre de coral, bonic de contemplar. Per compaginar-hi els pastissers van inventar els petits panellets, si us hi fixeu ells tenen la preocupació d'assemblar-se en forma i tamany a les castanyes.
 
Avui i cada dia més, tots celebrem la castanyada, però s'ha perdut la tradició que abans hi anava acompanyada, ja que l'endemà era el dia dels morts, per això la gent fa visites als cementiris, adorna amb flors els nínxols i fa una petita pregària en record dels éssers estimats que un dia van deixar allà. 
 
Així que abans de fer-ne la menja, les famílies resaven (potser com una rutina), però unes pregàries "el Rosari", avui la majoria de gent gairebé no ho coneix. Si ens parem com sempre a reflexionar, ens adonarem que la majoria de celebracions que fem, tenen el seu inici en la religió catòlica, però nosaltres les hem convertit només en esbarjo.
 
NADAL, REIS, SETMANA SANTA, TOTS SANTS...
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari