Hi ha flors i fruits que s'han assignat un dia del calendari. Les humils castanyes per por de no tenir sortida es van posar sota el patronatge de TOTS SANTS. Elles arriben en plena tardor, sol fer boira i fred, serien absurdes a la primavera o l'estiu, a elles els cal un bon foc i fum, qui sempre les ha comprat ja torrades ignora la poesia d'una llar de foc i el caliu d'una família al seu entorn.
Era costum fer foc d'argelagues, és un foc vivíssim ple de carmins i de blaus que espurnegen i en apagar-se les flames, l'argelaga és com un arbre de coral, bonic de contemplar. Per compaginar-hi els pastissers van inventar els petits panellets, si us hi fixeu ells tenen la preocupació d'assemblar-se en forma i tamany a les castanyes.
Avui i cada dia més, tots celebrem la castanyada, però s'ha perdut la tradició que abans hi anava acompanyada, ja que l'endemà era el dia dels morts, per això la gent fa visites als cementiris, adorna amb flors els nínxols i fa una petita pregària en record dels éssers estimats que un dia van deixar allà.
Així que abans de fer-ne la menja, les famílies resaven (potser com una rutina), però unes pregàries "el Rosari", avui la majoria de gent gairebé no ho coneix. Si ens parem com sempre a reflexionar, ens adonarem que la majoria de celebracions que fem, tenen el seu inici en la religió catòlica, però nosaltres les hem convertit només en esbarjo.
NADAL, REIS, SETMANA SANTA, TOTS SANTS...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada