Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

diumenge, 28 d’abril del 2013

DUES NOVES HISTORIETES

Una persona perversa decideix fer un regal a una persona molt pobre, irònicament i en presència de més gent a fi de posar-lo en ridícul, li entrega una safata plena de rebutjos.
(això poden ser moltes coses, és una manera de posar un exemple).

Gentilment l'homenatjat demana que esperi un moment, vol poder correspondre a tal gentilesa. Llença les escombraries, renta la safata i la cobreix de flors, amb una targeta que diu: "cadascú dóna el que posseeix".

Què esperava rebre el pervers? uns retrets... Així hauríem d'actuar, quina lliçó...

========================================================================

Quan un diu que no té cap creença, que és prepotent i li sembla que ho pot fer tot, sense pensar en si pot ferir a algú en el que sigui, com interpreta les constants possibilitats que de nou li ofereix la vida: a la sort?

Doncs bé, sense demanar-nos permís, encara que no hi creguem, tots tenim un Àngel que vetlla per nosaltres. Des del cel tots estem penjats  d'una corda, quan fem quelcom que no és prou correcte (se'n pot dir un pecat), la corda es talla, llavors aquest ésser invisible als nostres ulls, la repara per mitjà d'un nus.

Cada falta que cometem la corda es va tallant i altra vegada un nus. En cada nus la corda s'escurça. Si reflexionem, veurem que hi ha algú que ens va donant cada dia noves oportunitats i  potser ens va apropant a ELL.

==============================================================================


dissabte, 27 d’abril del 2013

VÍCTIMES DE L'EXPLOTACIÓ

Una vegada més a l'Índia moren ésser humans víctimes de l'explotació en fàbriques o aquesta vegada "un edifici en condicions precàries". la conservació de les màquines o les males  construccions d'edificis són les causes de molts accidents, i qui en paga les conseqüències sempre són els més pobres. 
 
Podríem parlar d'un accident de l'any 1984 el més mortífer de la història, molt ben explicat en el llibre de Dominique Lapierre "Era medianoche en Bhopal", quan un núvol de gas tòxic es va escapar de la fàbrica nord americana que fabricava pesticides i que estava en el bell cor de Bhopal. Van morir 30.000 persones i 500.000 van quedar ferides.
 
Avui és Bangladesh, un edifici on hi treballaven moltes persones. Tots ho hem seguit pels mitjans de comunicació, no en calen detalls, però el que si caldria fora saber per quines cases treballaven aquestes empresses amb sous miserables, per enriquir les nostres multinacionals. Es podrà saber i actuar en conseqüència?
 
Quantes coses comprem a casa nostra a preus desorbitats i que són fetes amb mà d'obra d'esclaus? Jo personalment quan vaig anar a l'Índia em van acompanyar a comprar en un lloc molt clandestí, uns bolsos a bon preu, "aquí molt cars" i que es venen en una botiga de super luxe del Passeig de Gràcia de Barcelona.
 
Sempre m'ha quedat el dubte de si eren una falsificació o bé eren els originals. En anar sabent tantes coses, gairebé apostaria per..., són idèntics, o vaig anar a comprovar.
 
Com poden anar bé les economies mundials, quan uns s'enriqueixen a costa dels més febles en lloc de crear llocs de treball a casa nostra? 
 
 
 
 

diumenge, 21 d’abril del 2013

RECULL DE PENSAMENTS (6)

Dia 22 entro el tema 222, tinc una mania especial amb el nº 2.

  • Mai es troba sol qui va acompanyat dels pensaments.
  • El desig sol ser una urgència incontrolable.
  • A la joventut aprenem, a la vellesa entenem.
  • Entre el poc i el molt hi ha la prudència.
  • Els nens necessiten més models que crítics.
  • Si separem el tu del jo, no podrem dir mai nosaltres.
  • La riquesa consisteix molt més en gaudir que en posseir.
  • Aquells que s'escolten massa, no poden sentir la veu dels altres.
  • Els grans genis comencen les coses, però el treball de molta gent les acaba.
  • Ens obsessiona més un gra al nas, que el fet de que mori tanta gent de FAM.
  • Saber i acceptar que un té suficient, és ser ric.
  • Som tots tan limitats, que creiem sempre que tenim la raó.
  • La confiança en si mateix és el primer secret de l'èxit.
  • Quan més buit és un cor, més pesa. La pitjor presó, és un cor tancat.
  • L'orgull exigeix vassalls, no col·laboradors.
  • No obreu malament i el mal no existirà.
  • Viure només de records, no és viure.
  • Has tingut èxit a la vida, ara intenta fer de la teva vida un èxit.
  • L'amor és l'única cosa que creix quan es reparteix.

M'AGRADA CONÈIXER VIVÈNCIES DE NOIES D'ALTRES PARTS DEL MÓN

Siguin històries de veritat o novel.les extretes també de fets reals, de com viuen els infants que no han tingut la sort que hem tingut nosaltres. Llàstima que els nostres joves s'ho han trobat tot fet, no han de lluitar per a res, van sobrats i generalment desagraïts.
 
En aquests moments acabo la darrera pàgina de "RASTRES DE SÀNDALO" de l'Asha Miró i l'Anna Soler, una novel.la que creua tres continents. La vida de tres infants que van treballar de valent per sobreviure i acaben amb un final prou feliç, molt bonica.
 
Us puc recomanar també "EL ROSTRE ROBAT" de Latifa, ser noia de vint anys a Kabul.
 
També "VENUDA" de Patricia McCormick, una nena de 13 anys del Nepal venuda i forçada a la prostitució.
 
O bé "ME LLAMO NOYUD, tinc 10 anys i estic divorciada"  de Noyud Alí, nena yemení, casada a la força, abusada sexualment i maltractada, que va lluitar perquè un jutge l'escoltés.
 
"LA FLOR DEL DESIERTO" de Waris Dirie, de com va patir l'Ablació... 
 
Us en podria dir més, però aquests en són una mostra. És una manera de conèixer i descobrir com he dit la sort que tenim i que els nostres joves haurien de llegir.

dilluns, 15 d’abril del 2013

LA SOCIETAT DEL CANSAMENT

El Filòsof Byung Chul Man en el seu llibre "La societat del cansament" sosté que el segle XXI les malalties més representatives són les que tenen a veure més amb la part interior de les persones, que en la física: La depressió, els trastorns del dèficit d'atenció, la hiperactivitat, problemes en l'exigència de la professió, les relacions efectives, les de consum, de l'oci i de la tecnologia.
 
Considera que vivim una societat "multi atrafegada", on no podem parar de fer coses. En una societat així, on l'activitat ocupa totes les hores, no hi ha temps per el repòs, la reflexió, el silenci, i la vida es converteix en alguna cosa totalment efímera, fugaç, caduca... igual que el món.
 
Davant això es reacciona amb els mecanismes abans esmentats, deixant de banda l'aspecte transcendental de la vida. Sense un horitzó de sentit, sense una experiència més religiosa o espiritual, la persona és més fràgil, més malaltissa en aquests aspectes.
 
La societat que sols viu de l'activitat, produeix un cansament i esgotament excessius i degut a tot això provoca "l'infart de l'ànima". Quan parlem d'esports, en molts d'ells hi ha uns espais anomenats "Temps mort", igual és importantissim aquest "temps mort" en les nostres vides per l'equilibri interior de la persona.
 
Segons aquest filòsof, el tractament per recobrar la salut psicològica de "la societat del cansament" és el retorn a la dimensió espiritual.  

dissabte, 13 d’abril del 2013

SOM PROU AGRAÏTS?

Tot i que la TV hi ha gent que diu que sols serveix per entretenir, jo en procuro sempre treure la part positiva de diferents programes. Avui per exemple un tal Víctor... presentarà per Sant Jordi un llibre sobre ".....estar agraït a la vida".
 
Seria una bona feina el vespre fer un repàs de les coses bones i no tant bones que hem viscut durant el dia. (exercici per fer des de petits a la mainada). De ben segur ràpidament ens vindran les coses negatives, quan la major part del dia ha estat positiu, però les bones les considerem normals, és el que toca.
 
Què pot ser el pitjor que ens pot passar? La manca de salut, no sentir-se estimat, el no tenir un plat a taula, problemes de feina?. La resta són petits obstacles de la vida,(viure no és estar en el país d'Alicia). Si mirem al nostre entorn ens adonarem de la sort que tenim.
 
Valorem cada moment, busquem en tot la part positiva i procurem anar amb un somriure a la cara, quanta gent sense grans problemes viu amargat, pessimista... Segons aquest tal Víctor diu: que anem per la vida com un pollastre sense cap, que no veiem res del bo de que vivim, només xoquem amb lo negatiu.
 
HO PROVEM? Ens sorprendrà i ens adonarem que som els PRIVILEGIATS DEL MÓN.
 
ENSENYEM ALS INFANTS A DIR SOVINT LA PARAULA  "GRÀCIES". 

dijous, 11 d’abril del 2013

DOS PETITS TEMES:  SOBRE LA MANCA D'ALIMENTACIÓ

La O.N.U. una vegada va fer una enquesta sobre la FAM i va preguntar:

Per favor respongui honestament: ¿Què opina dels pocs aliments a la resta del món?
Els resultats van ser molt lamentables, un total fracàs:
  • Els africans gairebé no sabem que vol dir aliments.
  • Els britànics no van entendre l'expresió "per favor".
  • Els ianquis preguntaren que volia dir "la resta del món".
  • Els xinesos demanaren el significat de "Què opina".
  • En el congrés espanyol, encara avui hi ha un debat sobre que vol dir "honestament".
==============================================================================

ÉS UN FET REAL :Una vegada a l'Àfrica hi havia una família amb sis fills. El pare portava els queviures per menjar i els nens jugaven i eren feliços.

Un dia el pare es va posar malalt i va morir, la mare va quedar sola i per més que treballés no podia alimentar a tots. Poc a poc els fills anaren perdent pes i salut, passaven FAM.
 
Heus ací que un dia va aparèixer un home bo que venia de fora. Uns deien que era un missioner, d'altres un voluntari. Quan aquest home bo va veure el que passava, portava cada dia un panet a la motxilla i el posava davant la porta de la cabana de la vídua.
 
Es deia que cada vegada que posava el panet a la porta, al cel naixia una estrella.
 
QUANTES ESTRELLES PODRÍEM FER NÉIXER AMB PETITES I BONES ACCIONS?
 
==============================================================================

dimecres, 10 d’abril del 2013

BANCS D'ALIMENTS  -  MENJADORS D'ACOLLIDA

Avui repassant papers del meu arxiu, m'ha vingut a les mans el tríptic d'un menjador d'acollida que tenim a la meva ciutat "EL TUPÍ". També en tenim un altre que és el de "CÀRITAS", entre els dos serveixen diàriament prop de 100 dinars, més quelcom que els donen per sopar i esmorzar.
 
Això sense comptar amb el munt de famílies que es beneficien del "BANC D'ALIMENTS" que també tenim a Vic. Quina tristesa, com hem arribat a tanta pobresa? Sort que hi ha molta gent generosa, sigui col·laborat de voluntaris en algun dels tres centres, també fent donatius.
 
Dues coses més de fa un temps, crec que hem estat pioners és: la recollida d'aliments amb data propera a caducar en Súpers i alguns grans establiments o empreses del ram de l'alimentació. També es fan recollides d'aliments a les portes dels Súpers. La gent al anar a comprar poden deixar el que vulguin per el rebost solidari del Banc d'aliments. És un acte molt participatiu, se'n recullen milers de quilos.
 
Vegem algunes frases al respecte:
 
LA MÀ QUE DÓNA SEMPRE ESTÀ MÉS ENLAIRE QUE LA QUE REP.
NO POTS DONAR LA MÀ AMB EL PUNY TANCAT.  Gandhi
VIVIM MÉS SENZILLAMENT PERQUÈ ELS ALTRES PUGUIN SENZILLAMENT VIURE. Gandhi 
 

dimarts, 9 d’abril del 2013

PASSIÓ PER LA VERITAT

BUSCO.- aquesta vida que és de tots i  vull  saber la veritat, estic cansada de tantes mentides.

ESCOLTO.- tot el que es diu, el que uns afirmen i d'altres contradiuen, on està la veritat?

VISC.- la meva vida, la que vull viure, la vull neta i la vull compartir.

SOMIO.- un món nou on les paraules guerra, odi, estafes, corrupció... desapareguin del diccionari.

TINC.-  quan tinc?, què tinc?, em miro les mans, els ulls, les butxaques, el meu entorn i veig que molts es perden per voler més i més.

EXPERIMENTAR.- és observar, és actuar, buscar, assaborir i recordar, és viure de debò.

GAUDEIXO.- vaig creixent pas a pas i vaig aprenent, gaudeixo del moment, de cada racó del camí i de les coses més senzilles.

PARLO.- arribem al món, parlem i cridem "la veritat si us plau", només la veritat, vivim   un món ple d'enganys.

SÓC.-  fals?, artificial?, trampós?, enganyós? NO, aquest no sóc jo. Vull ser honest, fidel, lleial, vull ser una persona de veritat. 

LA VIDA ES VA FENT DIA A DIA, MOMENT A MOMENT. Cada dia pot ser el que nosaltres vulguem, tot dependrà del nostre esforç, la nostra il·lusió, la nostra honestedat... 

dilluns, 8 d’abril del 2013

LA SEXTA DE TVE  "SALVADOS"

Alguns diumenges a les 21'30 connecto amb aquesta cadena per veure el programa "Salvados" del periodista Jordi Èvole. Aquest jove conegut més aviat en l'aspecte còmic i divertit, fa unes entrevistes "serioses i fortes" però amb el seu aire informal.
 
Us recomano buscar a Internet i seguir les entrevistes d'ahir dia 7 d'abril. Les primeres sobre la Indústria Farmacèutica i les segones sobre l'Armament d'Espanya "Fuerzas Armadas". Impossible fer-ne aquí un resum, s'ha de seguir i reflexionar, és molt FORT.
 
Fa preguntes prou directes com per deixar als entrevistats força tallats, amb respostes difícils de contestar i els resultats molt  preocupants. Són tantes les coses que la gent no sabem... Sembla impossible que tingui permís per aquestes entrevistes.
 
És possible que molts de vosaltres ja seguiu aquest programa, sinó ho feu, sempre ho podem recuperar per Internet.
 
QUE TINGUEM SORT, perquè tot està prou complicat per sortir del pou on estem ficats.
 

dilluns, 1 d’abril del 2013

ENCETEM EL MES D'ABRIL "PRIMAVERA"

PETIT POEMA: les flors omplen els jardins, les branques treuen brotada, de la pluja els regalims, deixen la terra empapada. Poc a poc els animals retornen a les pastures, on sadolla l'aigua fresca i beuen les aigües pures.
 
Per l'abril, cada gota val per mil. El nom d'abril ve del llatí que vol dir "obrir", és l'època en que s'obren les flors, la natura és un esclat d'alegria, igual per a nosaltres també ho hauria de ser, perquè l'alegria és per la vida, com la gasolina pels cotxes.
 
La primavera per a tots, joves i grans hauria de ser un temps de renéixer, tots som poncelles i flors que adornem aquest  gran jardí de la humanitat, hem de procurar estar ben boniques, que uns i altres ens puguem contemplar i admirar, "no criticar", poder transmetre aquest perfum que faci que ens apropem, com fan les petites abelles.
 
Quan mirem els tele notícies i veiem tant d'enrrenou arreu del món, és per reflexionar... Què ens està passant?, amb lo bonic seria un món de pau i germanor, de diàleg, d'entesa, d'aprendre a rectificar si cal, de pensar que estem a la vida de pas, que el nostre passaport pot caducar i que cal aprofitar cada moment.
 
Sóc conscient que és un somni, una utopia, però no deixo de pensar que un altre món és possible si cada un fes el primer pas per a la PAU, no esperem a que sigui l'altre, comencem aquesta primavera:
 
OBLIDEM QUI ENS HA OFÈS, I NO OBLIDEM QUI HA RECTIFICAT o ens ha PERDONAT...
 
FEM QUE EL NOSTRE PERFUM SIGUI SENZILL I HUMIL COM EL ROMANÍ, LA FARIGOLA I ENS ATREGUI  FINS I TOT COM A REMEI MEDICINAL, ENS CURIN DE LES FERIDES...