PETIT POEMA: les flors omplen els jardins, les branques treuen brotada, de la pluja els regalims, deixen la terra empapada. Poc a poc els animals retornen a les pastures, on sadolla l'aigua fresca i beuen les aigües pures.
Per l'abril, cada gota val per mil. El nom d'abril ve del llatí que vol dir "obrir", és l'època en que s'obren les flors, la natura és un esclat d'alegria, igual per a nosaltres també ho hauria de ser, perquè l'alegria és per la vida, com la gasolina pels cotxes.
La primavera per a tots, joves i grans hauria de ser un temps de renéixer, tots som poncelles i flors que adornem aquest gran jardí de la humanitat, hem de procurar estar ben boniques, que uns i altres ens puguem contemplar i admirar, "no criticar", poder transmetre aquest perfum que faci que ens apropem, com fan les petites abelles.
Quan mirem els tele notícies i veiem tant d'enrrenou arreu del món, és per reflexionar... Què ens està passant?, amb lo bonic seria un món de pau i germanor, de diàleg, d'entesa, d'aprendre a rectificar si cal, de pensar que estem a la vida de pas, que el nostre passaport pot caducar i que cal aprofitar cada moment.
Sóc conscient que és un somni, una utopia, però no deixo de pensar que un altre món és possible si cada un fes el primer pas per a la PAU, no esperem a que sigui l'altre, comencem aquesta primavera:
OBLIDEM QUI ENS HA OFÈS, I NO OBLIDEM QUI HA RECTIFICAT o ens ha PERDONAT...
FEM QUE EL NOSTRE PERFUM SIGUI SENZILL I HUMIL COM EL ROMANÍ, LA FARIGOLA I ENS ATREGUI FINS I TOT COM A REMEI MEDICINAL, ENS CURIN DE LES FERIDES...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada