Una vegada més a l'Índia moren ésser humans víctimes de l'explotació en fàbriques o aquesta vegada "un edifici en condicions precàries". la conservació de les màquines o les males construccions d'edificis són les causes de molts accidents, i qui en paga les conseqüències sempre són els més pobres.
Podríem parlar d'un accident de l'any 1984 el més mortífer de la història, molt ben explicat en el llibre de Dominique Lapierre "Era medianoche en Bhopal", quan un núvol de gas tòxic es va escapar de la fàbrica nord americana que fabricava pesticides i que estava en el bell cor de Bhopal. Van morir 30.000 persones i 500.000 van quedar ferides.
Avui és Bangladesh, un edifici on hi treballaven moltes persones. Tots ho hem seguit pels mitjans de comunicació, no en calen detalls, però el que si caldria fora saber per quines cases treballaven aquestes empresses amb sous miserables, per enriquir les nostres multinacionals. Es podrà saber i actuar en conseqüència?
Quantes coses comprem a casa nostra a preus desorbitats i que són fetes amb mà d'obra d'esclaus? Jo personalment quan vaig anar a l'Índia em van acompanyar a comprar en un lloc molt clandestí, uns bolsos a bon preu, "aquí molt cars" i que es venen en una botiga de super luxe del Passeig de Gràcia de Barcelona.
Sempre m'ha quedat el dubte de si eren una falsificació o bé eren els originals. En anar sabent tantes coses, gairebé apostaria per..., són idèntics, o vaig anar a comprovar.
Com poden anar bé les economies mundials, quan uns s'enriqueixen a costa dels més febles en lloc de crear llocs de treball a casa nostra?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada