Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dissabte, 27 d’abril del 2013

VÍCTIMES DE L'EXPLOTACIÓ

Una vegada més a l'Índia moren ésser humans víctimes de l'explotació en fàbriques o aquesta vegada "un edifici en condicions precàries". la conservació de les màquines o les males  construccions d'edificis són les causes de molts accidents, i qui en paga les conseqüències sempre són els més pobres. 
 
Podríem parlar d'un accident de l'any 1984 el més mortífer de la història, molt ben explicat en el llibre de Dominique Lapierre "Era medianoche en Bhopal", quan un núvol de gas tòxic es va escapar de la fàbrica nord americana que fabricava pesticides i que estava en el bell cor de Bhopal. Van morir 30.000 persones i 500.000 van quedar ferides.
 
Avui és Bangladesh, un edifici on hi treballaven moltes persones. Tots ho hem seguit pels mitjans de comunicació, no en calen detalls, però el que si caldria fora saber per quines cases treballaven aquestes empresses amb sous miserables, per enriquir les nostres multinacionals. Es podrà saber i actuar en conseqüència?
 
Quantes coses comprem a casa nostra a preus desorbitats i que són fetes amb mà d'obra d'esclaus? Jo personalment quan vaig anar a l'Índia em van acompanyar a comprar en un lloc molt clandestí, uns bolsos a bon preu, "aquí molt cars" i que es venen en una botiga de super luxe del Passeig de Gràcia de Barcelona.
 
Sempre m'ha quedat el dubte de si eren una falsificació o bé eren els originals. En anar sabent tantes coses, gairebé apostaria per..., són idèntics, o vaig anar a comprovar.
 
Com poden anar bé les economies mundials, quan uns s'enriqueixen a costa dels més febles en lloc de crear llocs de treball a casa nostra? 
 
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada