Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

divendres, 16 d’agost del 2013

SANT  I  ANIVERSARI   

El 15 i 16 d'agost són per a mi uns dies molt assenyalats, poc a poc anem pujant l'escala, l'any vinent si Déu vol, faré el salt a la setena desena. Tan de bo ho pugui celebrar amb tots els mateixos de la família i que la salut ens acompanyi, ja que fins l'any passat, podia comptar a més, amb una companya (jove encara) que en aquests moments està ingressada amb problemes de demència.
 
Aquí és on volia anar a parar, ja que degut a ella, visc unes problemàtiques en el centre on està que donen molt de pensar. D'allà, o bé surten direcció a una residència o ja surten amb el seu taüt. Quan veus això et donen ganes de celebrar l'aniversari, perquè no sabem què passarà demà.
 
El 12 de març del 2012 amb l'etiqueta FAMÍLIA podeu trobar un tema que vaig escriure "RESIDÈNCIES D'AVIS", on els comparava amb un armari de roba en desús. Avui contemplant el munt de cadires de rodes on està la meva companya, totes arrenglerades una al costat de l'altra, darrera uns vidres o a la pared on no veuen ni el cel, totes en bateria, uns contemplant la trista cara del veí que té al costat, em dona la sensació d'un aparcament de coxes fora de servei. QUINA TRISTESA.
 
Un dia una família parlava de on es trobava la residència d'un lloc concret, un infant (que sempre estan a l'escolta i observant-ho tot), respon: Si, és aquell carrer que hi ha una botiga on l'aparador està ple d'avis.
 
POEMA: Un primer plor encén l'espelma, l'alegria del nou nat, quina angoixa i quina pena quan veus que el ble es va apagant.
 
 

dissabte, 10 d’agost del 2013

LOTERIA - SOLIDARITAT

És trist que per destinar una part de la loteria a la solidaritat hagi de ser impulsant a la gent a l'ambició de guanyar més diners, no per l'acte de ser solidari. Qui comprarà loteria no serà amb l'idea d'ajudar, sinó pensant en tenir sort.
 
Si d'aquests ingressos en quedarà un 30% per ajudar crec que han dit a nens i nenes, ens podem imaginar que la mateixa gent col·laborés amb una butlleta SOLIDARIA d'aquests 5€ (una ben petita aportació que gairebé tothom pot fer), serien NETS per aquesta causa, podríem donar el 100% d'ajuda, quina meravella.
 
De seguir el món com avui, cada dia hi haurà més persones amb problemes, ens hem d'anar mentalitzant que en el futur hem d'aprendre a compartir els que per sort (no som rics, però tenim el plat a taula), llavors què farem, anirem inventant LOTERIES?
 
Reflexionem, possiblement que els nostres 5€ aniran a parar a butxaques que no els farà cap falta (potser alguns si que els anirà bé), però qui més ho necessita, tampoc tindrà diners per comprar butlletes.
 
Si, veritat, heurem aportat una petita part, però això és educar per la solidaritat?

divendres, 9 d’agost del 2013

MERCAT DE VALORS

Res és blanc o negre, la borsa puja i baixa, tot canvia. El progrés i la revolució tecnològica han canviat la història de la societat. Milers de multinacionals dominen el món. El primer valor del món, és el poder econòmic. Tot ho relacionem amb xifres, llavors decidim prioritats.
 
Abans és QUANTITAT que QUALITAT. Més quantitat de disfrutar és igual a més felicitat? FALS. Tots consumim, però fins on ho hem de fer? Què és el que volem? La felicitat no és tenir-ho tot, l'oci també és consum, fem creure que ens ho passem bé, però sovint ens aburrim.
 
Anem al gimnàs, prenem píndoles per dormir, llegim llibres d'auto-ajuda, psicòlegs, malalts del joc, tot perquè no trobem el que busquem. Les relacions amigables han baixat, hi ha molta incomunicació, individualisme.
 
Excés de publicitat, els nens mamen publicitat constant, som receptors d'impactes i ens fan creure que val més el físic que el fons de les persones. Hauríem de saber manejar millor l'acceleració, saber on hem de baixar.
 
Són uns pocs que decideixen el futur del món, van per bon camí? Pobres i Rics, incertesa dels joves, impotents del seu futur, sort que tenen menys dosis de pors. Globalització és augmentar les desigualtats, fa falta la globalització dels drets humans i la justícia.

dijous, 8 d’agost del 2013

CONSELLS PER MILLORAR LES RELACIONS

  1. Cada discussió té com a mínim tres punts de vista: el teu, el meu i el de l'altre.
  2. Mantinguem-nos tranquils mentre els altres estiguin furiosos o perdin el cap.
  3. Gestionem les emocions sense perdre el control.
  4. Esperem a calmar-nos abans de parlar. Cal donar més importància a les persones que a les opinions.
  5. Mai ens penedirem de tractar bé a la gent, és el millor negoci.
  6. Busquem el vessant més positiu, convertim els problemes en oportunitats.
  7. Fem preguntes i escoltem respostes abans de reaccionar, escoltem per respondre i no per entendre.
  8. No diguem res que pugui ferir a l'altre. tot allò que fem, tard o d'hora retorna.
  9. Siguem conscients entre l'anàlisi amigable i la crítica destructiva.
  10. Observem si les nostres paraules són per  "ajudar, desfogar-nos o fer mal".
  11. Si som tolerants, també els altres seran pacients amb nosaltres.
  12. Hem de saber reconèixer els errors i acceptar la nostra responsabilitat.
  13. Un conflicte ben portat enforteix la relació i ens ajuda a aprendre de les diferències.
  14. L'èxit de les nostres relacions depèn bàsicament de la nostra actitud.
  15. Val la pena posar els cinc sentits en els nostres actes si estem decidits a passar pel món conreant relacions satisfactòries. Si tenim sempre una actitud respectuosa, rebrem en contrapartida amor i respecte.
MAHATMA GANDHI

Avui rellegint papers  dels meu arxiu, m'ha vingut a les mans un escrit d'un enamorat de Gandhi i n'he fet aquest resum. Era un personatge que n'hauríem de conèixer millor la seva biografia, de ben segur ens ajudaria en molts aspectes, una gran persona que va lluitar per la PAU i en contra la VIOLÈNCIA.
 
Avui i al llarg de la història que tants problemes al món estan relacionats amb les religions i les cultures. Uns anys abans de la seva mort (que va ser assassinat), va confessar que era: CRISTIÀ, HINDÚ, MUSULMÀ I JUEU. L'irritaven i l'entristien les rivalitats entre religions. Ell d'entrada era hindú, però la persona que més s'assamblava a Jesús en el món. Deia estimar a Jesús, però no al cristianisme. Quants de nosaltres ens diem cristians de paraula, però no de vida?
 
Desitjava que la humanitat fos més poderosa que els imperis. Aquí algunes de les seves frases celebres:
  •  TENIM MASSA HOMES DE CIÈNCIA I MASSA POCS HOMES DE DÉU.
  •  HEM CAPTAT ELS MISTERIS DE L'ÀTOM I REFUSAT EL SERMÓ DE LA MUNTANYA.
  •  NO POTS DONAR LA MÀ AMB EL PUNY TANCAT.
  •  VIU MÉS SENZILLAMENT PERQUÈ ELS ALTRES PUGUIN SENZILLAMENT VIURE.
I NOSALTRES QUÈ EN PENSEM DE LES RELIGIONS?
 

dimarts, 6 d’agost del 2013

DECÀLEG DELS AVIS
  1. No deixeu de viure i lluitar malgrat les limitacions físiques i psicològiques de l'edat.
  2. Accepteu la vellesa com una etapa de maduresa, mai un procés de liquidació.
  3. Seguiu oberts a l'evolució de la societat, no rebutgeu les novetats.
  4. Penseu que és més important el SER que el FER, no maquilleu la vida.
  5. No espereu que us ho donin tot fet, feu el màxim per vosaltres mateixos.
  6. Assumiu el relleu amb elegància per poder passar la torxa als més joves.
  7. No us amargueu ni amagueu com si fóssiu una pesta.
  8. Acceptar si no us sentiu prou valorats o escoltats, no jutgeu ni responeu malament.
  9. Sempre respondreu ESTIMANT i pensant que als joves estan en procés de maduració
  10. En totes les etapes de la vida s'ha de portar una creu, ara ens ha tocat aquesta.
  11. Vivim amb plenitud el moment present, no ens obsessionem en els records.
  12. Procurem viure amb sintonia amb els altres, sobretot amb els qui convivim.
  13. Defugim l'aïllament, és un perill que corre la gent gran, cultivem el diàleg.
  14. No descuidem tenir cura del nostre cos, en el vestir, en el menjar.
  15. Procurem mantenir l'exercici físic, la netedat, l'elegància i la il·lusió de viure.
  16. Si és possible mantinguem l'habit de llegir i estar al corrent de les coses que més ens interessen, fem el possible per mantenir-nos desvetllats intel·lectualment i espiritualment i si pot ser en clima de bon humor. Qui sap cultivar l'humor té molt de guanyat.

divendres, 2 d’agost del 2013

QUI ENGANYA A QUI?

Amb aquest mateix titular vaig escriure el passat 9 de setembre del 2012, un altre tema, diferent, el podeu rellegir. (etiqueta solidaritat). Avui 2 d'agost del 2013 i després del lamentable debat d'ahir entorn al que havia de ser el cas "BARCENAS", torno a repetir: "QUI ENGANYA A QUI?.
 
Sóc molt ingènua, en sentir al RAJOI vaig pensar: potser sigui veritat que aquest tresorer s'ho ha inventat tot, però tot seguit, al sentir a la resta de parlamentaris (i que per casualitat, tots tenien forces coses en comú, cosa que poques vegades passa), et preguntes: QUI ENGANYA A QUI?.
 
El President va deixar molt clar que no dimitiria ni convocaria noves elecccions. Molt bé, crec que no era el cas, el que feien falta eres explicacions, respostes. Perquè en cas de dimitir (noves monumentals despeses i mentides) no serviria per solucionar res. Quin partit està NET I CAPAÇ de tirar endavant?.
 
Em fa por que el dia que això passi, serà molta la gent que no anirà a votar i serà lamentable, perquè algú ha de dirigir el país, però tots ens preguntem "A QUI HEM DE CREURE?". Si aconseguíssim llistes obertes, la gent SANA, INTEL·LIGENT i que NO PERTANYI A CAP PARTIT, voldrà agafar el timó d'aquest vaixell?.
 
No vull ser pessimista, però ho tenim força complicat.