Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimarts, 30 de juny del 2015

30  DE JUNY, HEM ACOMIADAT LA PRIMAVERA i ENCETEM UN ESTIU MOLT CALORÓS.

És el segon escrit d'avui en el meu bloc. M'he llevat inspirada. Si heu llegit l'anterior que parlo de que tots tenim els nostres secrets, us en confesso un. De jove ja tinc alguns petits poemes, millor dit, vivències escrites en forma de redolins, sempre m'ha agradat escriure, tot hi que d'estudiant era millor en números, però m'anava bé la correspondència, sempre dic que sóc una escriptora frustrada.
 
He fet balanç d'aquest meu bloc. El vaig començar el febrer del 2012 i m'heu visitat més de 7.000 persones. Hi tinc un munt de temes, com bé diu el nom: "Reflexions", no passa dia que no controli les entrades i quin temes tenen més lectors, és una de les coses que m'ajuden en el meu dia a dia.
 
És curiós observar quin  tenen més visites i quins gairebé cap  o poques. Quan jo me'ls rellegeixo (que ho faig de vegades) penso que n'hi ha de molt bonics, tant de bo en sabés més, faig el que puc, però l'idea és que facin pensar.
 
A mi que m'agrada aquesta manera de comunicació, em costa entendre que poques vegades m'arribin comentaris al respecte, la gent llegiu, però no em dieu res i en canvi  per facebook (que poques vegades el miro), veig que hi ha molts comentaris.
 
A veure si algú em dóna la seva opinió. Us recomano buscar en les diferents etiquetes, hi ha temes molt variats. En la de VARIS, hi ha moltes frases de pensaments molt, molt bonics, és un dels meus jovis.
 
Una abraçada i BON ESTIU, guardeu-vos de la calor.
MATINADA DE RECORDS

Un consell: "un bon matalàs". Amb ell passem una part molt important de la nostra vida.
La nit i la foscor són per a descansar. Jo tinc la sort de dormir bé, sempre però, estiu i hivern, deixo la persiana de la finestra un tros oberta, m'agrada despertar amb les primeres clarors del dia, això no vol dir que em llevi aviat, si no tinc pressa, m'esplaï-ho amb els meus pensaments.
 
Avui, penso que he començat somniant i he seguit desperta, he reviscut la meva joventut. D'aquí a pocs dies compliré els 71 anys i allò que de vegades fem d'invertir els nºs, he retornat als 17 anys.
 
Hi ha en les nostres vides coses que potser queden adormides, (algunes positives, d'altres negatives), són la nostra història. Poc a poc he anat passant pàgines, fins he descobert una Maria que poques vegades m'havia parat a pensar.
 
Tots tenim els nostres secrets, allò que no hem explicat mai a ningú i que ens emportarem a la tomba. Ens ha marcat en algun aspecte al llarg de la vida?. Segurament que SI. Ens ha convertit en persones més fermes o més desgraciades, tot depèn de com ho hem sabut afrontar.
 
Hi ha una frase que diu: "Res a la vida li ha estat fàcil", és molt important. Malament qui de jove ha viscut dins una bombolla o envoltat de cotó fluix, de ben segur afrontar els problemes de la vida li hauran estat més costosos.
 
És bo pensar-hi i valorar cada moment. Perquè la vida, és allò que passa mentre estem fent altres coses.   QUE TINGUEU UN BON DIA.
 
 

dimecres, 24 de juny del 2015

LES FOGUERES DE SANT JOAN

Són un comiat a la primavera i una benvinguda a l'estiu, són festes vinculades amb la Naturalesa, el que en diem: El solstici d'estiu, seria més normal la nit del 20-21, però en molts llocs s'aprofita la nit de Sant Joan per a celebrar-les.
 
Són molt conegudes arreu d'Europa i Amèrica Llatina, i amb diferències segons sigui el lloc , clican a Viquipèdia, en podreu conèixer més detalls.
 
Aquestes fogueres em recorden les nits de campaments de la meva joventut on mai hi faltava "El foc de camp", allà cantàvem aquelles tradicionals cançons a l'entorn de les flames, igual com tot el poble surt de casa per contemplar el foc en aquesta vesprada, diuen que el foc purifica.
 
Penso que seria bonic també seguint les tradicions, entre tots en  cantéssim alguna de les que avui la majoria de gent ja ha oblidat i els joves desconeixen, amb els cants ofegaríem una mica els massa forts trons dels petards.
 
  • Foc de llenya, flama encantada, quan l'ample fosca, tot ho embolcalla, ta lluor roja, l'àmbit encén, i, en la nit freda, prop de les brases, fem la vetllada del campament.
  • Visca la claror del foc, visca sa claror, foc, foc, foc joliu, crema crema amb gran caliu, foc foc foc joliu, alegran's la nit...
LES RECORDEU???    BON ESTIU