Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dilluns, 31 de desembre del 2012

ANY VELL  .  ANY NOU

L'any vell és com un vellet amb barba blanca cansat i amb un sac carregat a l'esquena, allà hi porta tot el bo i dolent que ha passat durant l'any. L'any nou és com veure un nen somrient triomfant, també amb un sac ple de bons propòsits de pau, amor i felicitat.
 
Tens davant un nou volum de la teva vida, 365 pàgines en blanc per escriure-hi una història única, inèdita, que ningú ha escrit mai, és la teva història. Què t'agradaria llegir el proper 31 de desembre? Pensa que, en bona part, el contingut, dependrà de tu mateix.
 
Així doncs procurem que al final del 2013 aquest sac estigui ple de bons sentiments, bons records i bones obres, de la teva actuació en depèn que el món sigui una mica millor.
 
Pensa que les coses importants, les de més valor estan fetes a base de desenes i milers de detalls, pacientment, minut a minut, hora rere hora, milions de gotes d'aigua s'ajunten per formar un oceà, milions i milions de lletres s'entrellacen per forma un gran llibre.
 
Una persona sola no arreglarà el món, però si cadascú hi aportem quelcom...
 
                                                                              BON ANY       Maria

diumenge, 30 de desembre del 2012

BON NADAL EN CLAU D'HUMOR

És la descripció d'unes vinyetes molt simpàtiques que m'han arribar en un power point.
Surt un jove venedor de diaris cridant pels carrers :  NOTICIES D'ÚLTIMA HORA:

Detingut l'alcalde de Betlem per haver requalificat el portal.

Els reis hi estan implicats.

El Pare Noel es presenta com a fiscal.

Sant Josep, la Verge Maria i el nen, amb el bou i la mula van al carrer per no pagar l'hipoteca del portal.

Els patges despedits per expedient de regulació de personal.

Els camells embargats per una financera.

Melcior obligat a prejuvilar-se.  Gaspar sense lot de Nadal.   Baltasar com que és negre i no tenia papers, retornat al seu país.

Els peixos morts per sobredosi d'aigües contaminades...

dimecres, 26 de desembre del 2012

DIADA DELS SANTS INNOCENTS  28 de desembre

Segons la religió catòlica, tres dies després de néixer Jesús, el malvat rei Herodes va manar degollar tots els infants d'aquell entorn, així entre ells  hi hauria el que segons les escriptures havia de ser un nou REI, com avui l'anomenem el "rei pobre", d'aquí en ve el nom de sants innocents. Per sort Josep i Maria van poder fugir i amagar el seu nadó.
 
El que no sé, és el significat d'haver-lo convertit en una diada del que en diem: innocentades, fer bromes... no en veig la relació. Tampoc sé si és certa la història que detallo tot seguit, però si que sembla podria ser-ho:
 
Qui va idear i posar a la venda els jocs de cartes tradicionals hi va posar quatre REIS:
 
El blanc o d'OROS ens recorda l'or, ja que va portar a l'infant unes monedes.
 
El ros o de COPES ens recorda l'encens, una mena de goma resina aromàtica extreta de l'escorça de diverses espècies d'arbres, que en cremar deixa una olor molt especial.
 
El negre o de BASTOS que porta un tronc igualment perfumat que en cremar en queda el carbó,´també pot servir per analgèsic.
 
Per fi  el d'ESPASES representa el malvat rei Herodes, que va convertir una diada banyada de sang innocent.
 
Si algú en coneix millor els significats, m'agradaria m'ho fes saber. 

dijous, 20 de desembre del 2012

BALANÇ SATISFACTORI 

El mes de febrer del  2012 vaig obrir aquest bloc amb un escrit sobre la felicitat, hi porto entrats 170 temes molt variats,  estic molt contenta de les visites que he rebut, i el més curiós és que avui  dia 20 del 12 de l'any 2012, m'ha arribat la visita 2012, quines coses veritat?
 
Una que és catalana i que imaginava arribar a més gent propera, resulta que un nombre molt elevat de visites són de Rússia, EUA, Israel, Letònia, Polonia, Alemanya..., qui m'havia de dir que a la tardor de la meva vida podria arribar a gent de tot el món.
 
GRÀCIES, moltes gràcies, espero haver trobat persones amb les mateixes inquietuds que jo, us puc assegurar que en sóc una seguidora més, ja que molts dels temes me'ls torno a llegir moltes vegades.
 
Bé doncs, de tot cor us desitjo UNES BONES FESTES  i espero que el proper any 2013 ens sigui millor a tots, especialment a la gent que es troba sense treball o amb poca salud.
 
                                                PAU, AMOR I FELICITAT         Maria
 
 
 

dimarts, 18 de desembre del 2012

DIA INTERNACIONAL DELS MIGRANTS

Avui dia 18 és una dada més del nostre calendari, MIGRANTS, és el nom que donem a les persones que arriben i als que marxen, és el desplaçament d'un país a un altre per raons econòmiques, polítiques, culturals...

Hi ha molts animals migradors, com per exemple les orenetes, però elles a la propera primavera emprenen el seu retorn. Molts humans no tenen aquesta sort, han d'arrelar en un país diferent, amb problemes d'adaptació per les llengües, cultures...
 
Aquí a casa nostra hem estat sempre terra d'acollida, moltes famílies  arribades de terres enllà, avui la seva descendència ja es considera casa seva, ja que aquí els seus pares van escollir el seu futur.  Els joves que avui han de marxar per problemes de manca de feina en no poder treballar, TORNARAN?
 
Al llarg de la història sempre hi ha hagut moviments migratoris, és per això que avui les races i cultures han de conviure agermanats en qualsevol part del món, i no deixa de ser una riquesa veure pels carrers pells blanques, brunes, negres, vestimentes ben diferents, que no haurien de ser motiu de crítiques com alguns fan, quan nosaltres no som ni millors ni pitjors, ni les nostres modes són les perfectes.
 
Hem d'aprendre a conviure tots junts, ja que aquest és el futur del món.


diumenge, 16 de desembre del 2012

16 de Desembre del 2012   -   MARATÓ DE TV3

LA MORT HAURIA DE SER EL FINAL DE LA VIDA, EL CÀNCER, NO

PERÒ QUIN, QUAN I COM,  EL FINAL DE LA VIDA?

Tot avui que hi estic donant voltes, l'eslògan està molt bé, però el que vertaderament ens preocupa a tots, no és com seguirem vivint o morirem,  sinó el patiment psíquic i físic, ja que el final de la vida, et pot venir de moltes maneres i penso que ens seria difícil escollir-ne el final.
 
Avui mateix per TV podíem veure imatges de persones que han quedat en cadires de rodes o han mort en accidents de trànsit i com no, les escenes tràgiques de la matança d'infants en una escola dels EUA, aquests tampoc han pogut escollir el final de les seves vides.
 
Llavors, quin seria el millor final?  En primer lloc en pau amb tu mateix, personalment i amb egoisme, el menys traumàtic per a mi seria un atac de cor, que no deixa de ser tràgic per els familiars, però no et dona temps de patir, pensar... penso que a la majoria ens agradaria no ser-hi presents.
 
Amb això no vol dir que critiqui l'eslògan, em sembla molt bé, però la mort a tots ens dóna molt de pensar, estiguem bé o menys bé en aquest món, a pocs ens agrada haver de marxar, però el que si és segur,  que tots escolliríem sense patiment. 
 
Per tot això, siguem solidaris, que progressi la investigació i que cada dia hi hagi menys persones que hagin de passar per aquesta  malaltia, en tinc prous experiències.
 

dimecres, 12 de desembre del 2012

AVUI UN DIA MOLT ESPECIAL I ÚNIC

Dia 12 del mes 12 de l'any 2012, potser a algú supersticiós no li agradi, en canvi per a mi és un dia que m'encurioseix, no sé el perquè, però és que el nº 12 en són moltes coses.

Quan parlem d'ous en diem una dotzena.
Dotze van ser els apòstols de Jesús.
Dotze les tribus d'Israel.
Dotze els signes del zodíac.
Un cicle natural complet són 12 voltes a la terra de la lluna.
Fa 3000 anys el primer calendari el van repartir en dotze mesos lunars.
Dotze són els mesos de l'any.
El dia complet són dues voltes del rellotge  12+12 hores = a 24 hores.

I de ben segur podríem trobar moltes més coses.

Jo per si de cas, he comprat un nº dels CECS, però no he trobat cap  12, sembla ser que molta gent la buscat.
UNA BONA ACCIÓ

Un grup d'estudiants va sortir a fer un tomb de pràctiques amb el seu professor. Mentre caminaven van veure a la vorera d'un camí unes sabates velles i van pensar que pertanyien a un home que estava treballant en un camp proper. Un alumne va dir: fem-li una broma? Les amaguem i veure'm quina cara fa quan no les trobi.
 
Estimats nois, els va dir el professor: mai ens hem de divertir fent gracietes a un pobre. Vosaltres sou de famílies benestants i el que podeu fer és donar-li una alegria a aquest home, enlloc d'una malifeta, jo us aconsello que poseu dins de cada sabata una moneda i ens amaguem per veure com reacciona quan les trobi.
 
Així ho van fer. L'home en acabar la feina, va travessar el terreny per buscar les sabates. Al lliscar-li el peu dins, va notar alguna cosa i va trobar la moneda. Sorprès se la va mirar, es va posar l'altra i la sorpresa va ser més gran, va girar el cap en totes direccions, no va veure ningú. Estava esglaiat, va caure de genolls i va aixecar els ulls al cel donant gràcies d'agraïment.
 
Els estudiants van quedar profundament afectats i els ulls se'ls van omplir de llàgrimes. el professor els va dir: No esteu més complaguts així, que si les haguéssiu amagat?
 
Els joves van respondre: Avui hem après una lliçó que no oblidarem mai.

diumenge, 9 de desembre del 2012

TEMES DE NADAL  (8)   EL MÓN ÉS UN PESSEBRE VIVENT

Capvespre del 24 de desembre. Els carrers adornats amb moltes llumetes, la gent fent les darreres compres i desitjan-se les BONES FESTES.
 
Tot d'una vaig tancar els ulls i totes les llumetes es van apagar, vaig començar a pensar en tanta gent al món amb problemes i en somnis em va venir l'idea "D'UN PESSEBRE VIVENT".
 
La cova n'era el cor, dins hi havia el Betlem, senzill i humil. Dos angelets anunciaven la PAU al món, un era en SIANUA un nen africà els pares del qual havien mort en una guerra. L'altra era la PAILIN, una nena cambotjana que viu en un camp de refugiats.
 
Al fons un poblet RULI, al cor de l'Àfrica, on hi ha un orfenat amb uns marrecs d'ulls tristos que allarguen les mans perquè una família els vulgui acollir. Més enllà a l'Índia uns nens que ploren de tant treballar en lloc de poder anar a escola.
 
En uns camps uns homes i dones brasilers cultivant cafè. Famílies senceres que es desplacen per camins empolsinats buscant un lloc "una posada" i troben totes les portes tancades, ells fugen de terratrèmols, huracans, guerres... han de quedar-se en camps de refugiats.
 
En un racó el caganer com nosaltres en fem tantes bromes, quan és la realitat de molts llocs, ells no tenen banys, fan forats profunds per llavors colgar-los de terra.
 
Llavors una gran ciutat (la nostra per exemple) plena de llums artificials. Vaig obrir els ulls i... com és possible que el 80% del món tingui tants de problemes, mentre el 20% (nosaltres tot i la crisi) encara som els privilegiats.
 
No ens deixem enlluernar per aquestes llums artificials que el que fan és ofegar la veritable llum del NADAL i no ens oblidem dels nostres germans.
TEMES DE NADAL  (7)     L'AMOR ÉS EL PERFUM DEL COR, L'0BRIM?

Si obrim els ulls i deixem d'anar a les palpentes, descobrirem que el món és bonic, que val la pena haver tingut l'oportunitat de viure.

El cor és el sol de les persones, el sol és dins nostre, gràcies al qual podem donar claror i escalfor a qui ens envolta. Obrir els cor és el millor remei per viure. Aquest és el camí que hem de seguir perquè el futur sigui un temps d'esperança, d'amor i de pau.
 
El cor decideix: "Massa sovint triomfa el mal sobre el bé; és més fàcil, vulgar, espontani, no requereix esforç, és com una drecera". En canvi, "el bé és un camí aspre, solitari, difícil, amb caigudes".
 
No és que hi hagi persones bones o dolentes, és que hi ha persones conscients, que prenen la decisió de recórrer aquest camí més difícil, que no són conformistes, els prejudicis els fan créixer amb força.  
 
No serem bons seguint la moda que dicten. La bondat és el camí que coneix la discreció, perquè la bondat és AMOR.
 
Qui és creient sap que any rera any en aquestes dates celebrem el seu retorn. Ell confia en nosaltres, si no és que li costa creuar el cel, que un estol de caça-bombarders s'interposi en el seu camí; a ell no li agraden les nostres facècies bèl·liques, ell respecta la nostra llibertat, però en deu començar a estar tip.

dissabte, 8 de desembre del 2012

TEMES DE NADAL  (6)   UN ALTRE NADAL

Les mil cares de la TV fa dies que ens anuncien que arriba Nadal, ple de regals i ens convida a consumir compulsivament. El Nadal de debò és més discret, passa desapercebut, molta gent l'ignora, quanta gent no obrirà cap obsequi?, qui pensa en els que busquen feina?, en els que pateixen FAM?, en els que no poden pagar el lloguer?.
 
El Nadal que celebrem ve del neixament d'un infant que va venir al món entre  els més pobres, en la misèria d'una cova deshabitada, en l'anonimat dels sense sostre, va escollir en primer lloc portar la bona nova a uns pastors i a gent senzilla. Ell volia un regne de pau, sense injustícies, un regne d'igualtat per a tots.
 
El Nadal de veritat és però, encara, en el cor de moltes persones que fan possible petits detalls com el que ens va explicar el Cesc, un jove de dinou anys estudiant, i que havia sentit parlar dels Amics de la Gent Gran i va sentir la preocupació d'ajudar a algun avi.
 
Feia unes quantes setmanes que acompanyava a l'avi Miquel i, essent molt a prop el Nadal, el va convidar a dinar a casa seva. Això es va anar repetint de manera que aquest avi és el convidat d'honor en totes les festes familiars.
 
Aquest hauria de ser el sentit del Nadal, petits detalls de solidaritat, en aquest cas: compartir una llar, una taula, un caliu d'amor i amistat. És un convit gratuït a sortir de la nostra cuirassa i descobrir un nou risc de vida, compartir un mos de pa, unes paraules acollidores i encoratjar-nos a anar pujant graons pel bell mig del món.

divendres, 7 de desembre del 2012

TEMES DE NADAL  (5)    EL SOMNI DE MARIA

He tingut un somni, Josep. No ho entenc gaire, però penso que es tractava d'una celebració d'aniversari en honor al nostre fill.
 
La gent s'anava preparant per a la festa des de feia diverses setmanes. Havien adornat les cases i, fins i tot, comprat roba, regals "molt cars", però, cosa estranya, els regals no eren per al nostre fill. Els embolicaven amb papers bonics, els adornaven amb bells llaços i els van posar sota d'un arbre que hi havia dins la casa.
 
L'arbre també l'havien adornat, les branques eren guarnides de llums i brillants. A dalt de l'arbre hi havia una figura que semblava un àngel. Era tot tan bonic, tots reien i estaven contents. Els uns als altres s'intercanviaven els regals. Al nostre fill penso que ni tan sols el coneixien. Mai feren menció del seu nom.
 
Se'm feia estrany que la gent tingués tanta preocupació a celebrar l'aniversari d'algú que els era totalment desconegut i penso que, fins i tot, el nostre fill seria un destorb si fos enmig d'ells.
 
Tot era molt bonic, Josep, i tothom estava molt content, però jo tenia ganes de plorar, que trist que el nostre fill no sigui estimat en la celebració del seu aniversari i per contra tothom en faci una gran festa.
 
M'ALEGRA QUE NOMÉS HAGI ESTAT UN SOMNI.
QUE TRIST SERIA, JOSEP, SI AIXÒ FOS REALITAT... 

dijous, 6 de desembre del 2012

TEMES DE NADAL  (4)       S'ACOSTEN DIES DE REGALS

Què és un regal?  Un regal és quelcom que genera sentiments positius: alegria, sorpresa, felicitat... Tots aquests sentiments fan que per uns moments siguem més feliços, però sovint només per uns moments.
 
Nadal és una època que solem trobar-nos tota la família al voltant de la taula. Allà compartim experiències de l'any, anècdotes; ens adonem de com creixen els fills i també com fem anys els més grans, però hi ha una cosa en comú, sense pensar, ens fem un regal molt important: notem una sensació especial D'AMOR COMPARTIT.
 
És potser l'època de l'any que tots som més sensibles també a les necessitats dels altres; és un bon moment per inculcar sentiments de tolerància, respecte i solidaritat, ensenyem als infants a compartir aquest sentiment, a la vida no tot han de ser regals materials; podem fer regals d'afecte, amor i generositat a tots els familiars, amics i també als més desvalguts.
 
L'AMOR POT FINS I TOT TRAVESSAR FRONTERES,
PERQUÈ ESTIMAR ÉS COMPARTIR.

dimarts, 4 de desembre del 2012

TEMES DE NADAL  (3)      JOSEP i L'HOSTALER

Era Nadal i al poble anaven a fer la representació dels pastorets.
Tots estaven molt entusiasmats, volien que l'obra fos un èxit.

Els nens l'anaven a representar, però entre ells hi havia un vailet amb algun problema, era més lent a aprendre que els altres. Ell hi volia participar i la mestra li va donar un paper petit: "el de l'hostaler", que rebutjava la Verge i Josep perquè la posada era plena.
 
El dia de l'obra, el teatre era ple de gom a gom. Quan va arribar la part en què Josep i Maria eren a la posada, quan aquest nen havia de parlar, va passar una cosa inesperada.
 
Josep va picar a la porta i va sortir "ell, l'hostaler", i quan havia de dir que els anava a rebutjar, en veure la jove parella i sobretot la dona embarassada,  se li van omplir els ulls de llàgrimes i els va dir: "Passeu, passeu, la senyora pot dormir al meu llit, jo dormiré a terra.
 
Al teatre hi va haver un llarg silenci i moltes persones es van emocionar.
 
L'obra va ser un èxit, malgrat que no va seguir el que realment havia passat aquella nit de Nadal, però tothom va sentir que alguna cosa havia canviat en les seves vides, ja que aquell nen els havia ensenyat una lliçó d'amor. Amb la seva innocència ens va dir que havíem d'estimar i ajudar als altres, no importa qui sigui, ja que som aquí per fer el bé, sense demanar res a canvi.


dilluns, 3 de desembre del 2012

TEMES de NADAL  (2)    SI TU VOLS TOT L'ANY POT SER NADAL

Clar que pot ser-ho, si Nadal és Pau i alegria, fem que en el nostre viure de cada dia, hi hagi aquella espurna de goig, de felicitat, vegem diferents maneres d'aconseguir-ho:

SERÀS FELIÇ QUAN...eixuguis una llàgrima en els ulls del que plora.
Quan... t'esforcis per desterrar la violència i fer néixer la pau.
Quan... treballis per posar fi a les guerres i quan els homes enllacin les mans.
Quan... ajudis en la misèria amb la teva generositat.
Quan... oblidis una ofensa i sàpigues perdonar.
Quan... visitis a un malalt i el facis feliç.
Quan... acceptis totes les races i facis que visquem com germans.

CADA DIA POT SER NADAL A LA TERRA, PERQUÈ NADAL ÉS AMOR.

POEMA DE MIQUEL MARTÍ POL:

Cada Nadal és diferent, i aquest encara ho serà més si el converteixes en un esclat de llum i d'esperança. Fes que no sigui una proclama buida la pau que ens desitgem en aquests dies, tan mancada d'amor moltes vegades i lligada només a l'egoisme, i esforça't per sentir-te solidari no pas durant un temps, sinó per sempre. Uneix les teves mans a les dels altres i així no mancarà mai la tendresa.

MENTRE ELS NOSTRES CORS NO ESTIGUIN ABRANDATS D'AMOR,
MOLTS D'ALTRES MORIRAN DE FRED.

PERQUÈ LA HUMANITAT TÉ DUES MALALTIES:
2/3 PARTS PATEIXEN GANA i  1/3 PART EGOISME.

diumenge, 2 de desembre del 2012

TEMES DE NADAL  (1)

A L'OMBRA DE L'AMOR EL MÓN REPOSA

Cada un ens construïm un món a la nostra mida, cerquem i remenem les idees com si fos un supermercat, és per això que "NADAL ÉS EL QUE TU VOLS QUE SIGUI".

Si el cel, el sol, la lluna i les estrelles són per a tots igual, per què la terra NO?

Sembla que "l'ambició" al llarg dels segles, ha estat i és el pitjor mal de la humanitat. Aquests darrers temps, els països més desenvolupats, amb les noves tecnologies, la cultura del benestar i el diner, ens hem cregut Déus, hem avançat cada dia més i més i ens hem oblidat que no som únics, que al món hi ha països mancats de tots els drets humans i en part moltes d'aquestes mancances han estat provocades per "l'ambició" dels més desenvolupats, que els hem anat espoliant de moltes màteries primeres o riqueses dels seus subsòls a preus indecents i fins i tot a canvi d'armes.
 
El resultat és que moltes d'aquestes persones, que allà no tenien futur, han hagut de venir a treballar a casa nostra. De vegades els nostres països varen demanar treballadors "i ens van enviar persones". En d'altres s'hi han jugat la vida, molts d'ells no han sobreviscut, el mar els ha engolit; molts avui, en moments de crisi, els tenim al costat de casa, sense feina o amb sous miserables.
 
D'altres continuen vivint a les seves terres, mancats d'habitatges, d'educació, de sanitat, desnodrits o morint-se de FAM.
 
ALGUNS DE NOSALTRES, ELS PRIVILEGIATS DE LA TERRA, comencem a notar en pròpia pell el sofriment d'unes persones que fins avui ens eren molt llunyanes i deu ser per això que les campanyes solidaries com la d'aquest cap de setmana per el Banc d'aliments ha estat un èxit de col·laboració.    
HEM ENCETAT EL DESEMBRE,  S'ACOSTA NADAL

POEMA: El Poblet d'alta muntanya, rodejat per la natura, sembla que el temps s'hi detura i en el bell cor de l'hivern, en mig de la neu i el gebre, ens sol venir al pensament l'ambient del rústic pessebre.
 
És el primer Nadal del meu bloc i tinc molt de material en el meu arxiu amb ganes de compartir amb vosaltres. Així doncs, aquest mes podreu trobar missatges humans i solidaris relacionats amb aquestes festes, espero que us agradin.
 
No seran temes de religió, sinó com sempre de reflexió. També donar-vos a conèixer que és el segon Nadal que la ninotaire Pilarin Bayés i jo, imprimim un dossier solidari a benefici dels dos menjadors d'acollida de Vic "CÀRITAS I EL TUPÍ".
 
Si algun de vosaltres és de Vic o Comarca, el podreu trobar en alguns llocs  de Vic, també en una paradeta que tindrà Càritas a partir del mercat de Sant Nicolau (mercat medieval)a la plaça major, just  a la primera volta al costat del rellotge.
 
El seu preu és de 3€, el podeu fer servir com a regal solidari a les vostres amistats i coneguts, al mateix temps ajudareu a les dues entitats abans esmentades. GRÀCIES

dissabte, 1 de desembre del 2012

DIA INTERNACIONAL CONTRA L'ESCLAVITUD

El 2 de desembre una data més que ens recorda un fet per reflexionar. Què entenem per esclaus?: Aquells africans productes de compra i venda en els mercats? Aquells homes que remaven en les galeres?  Aquells que picaven pedra en les canteres?...
 
Sí, tot això sembla que s'ha acabat, però avui hi ha més esclaus que abans: Esclaus de treball infantil, infants prostituïts, prostitució en dones esclaves de màfies,  treballadors a casa nostra amb sous miserables i en podríem anomenar molts més, però...
 
No us sembla que també hi ha molta gent esclava del consumisme, enganxat a les drogues, a l'alcohol, al tabac, a l'anorèxia, al joc, a les maquinetes i fins i tot a Internet i o la TV?, tot això no deixa de ser un esclavatge?.
 
Tot canvia amb els temps, però d'esclaus sempre n'hi ha hagut i sembla ser que serà difícil abolir aquesta xacra de la humanitat. Passa que hi ha esclavitud forçada i d'altra que necessita de la voluntat i control personal.
 
En tot hi podem fer quelcom, oblidem aquelles paraules de "no hi ha res a fer".
 
Com fer-ho?  Algunes coses estan a les nostres mans.
 

dimecres, 28 de novembre del 2012

ALLÀ ON HEM NASCUT, CAL SABER-HI FLORIR

És un petit resum d'eslogans que pengen d'un arbre que té l'Associació Cultural Oratge

NO SOM ESPECTADORS DE LA VIDA.- no hem vingut al món per contemplar-lo, hem de viure intensament i actuar.

NO RENUNCIEM A PENSAR.- no podem permetre que ens rentin el cervell en tantes i tantes coses, hem tenir opinió pròpia.

ATURAR-SE ÉS MORIR.- si en creuar un pas de vianants ens parem, bé que ens poden atropellar veritat?, igual passa a la vida,  en el moment que pares, la vida s'ha acabat, hem de tenir sempre interès en noves activitats, noves amistats, noves coses...

REBUTJAR L'ENSOPIMENT.- és una de les pitjors derrotes d'una vida, allò del "tant em fa", "que facin el que vulguin", vol dir que ja estàs mort.
 
DEIXAR PETJADA.- el dia que marxem, no deixarem cap monument, però si hem deixar petjada en el que sigui, tenir un programa de vida, potser no el portarem a terme, però ho hem d'intentar.
 
CREIXEM TOT FENT CAMÍ.- de ben segur portem alguna cicatriu, algun pedaç, notícies desagradables, coses que et fan agafar por o angoixa, és igual, continuar endavant, viure sense pors.
 
SOM COM UNA FLOR EN MIG DEL DESERT.- ella intenta sobreviure, intenta posar aquella nota de color allà en solitari. Així hem de ser nosaltres, no ens cal ser centre d'atenció, però si ser un referent, que la gent ens pugui recordar com "UNA BONA PERSONA". 

diumenge, 18 de novembre del 2012

DRETS DELS INFANTS
´
El dia 20 de novembre n'és el dia mundial. Hi ha milions de nens i nenes mancats de molts d'aquests drets i això els marca de per vida. La mirada d'un infant ens mostra les seves alegries, tristeses, urgències i necessitats.
 
Una criatura hauria de tenir cobertes les coses més essencials, vegem quins són:
  • Ser considerats tots igual, sense diferència de races.
  • Tenir un nom i una pàtria, no haver d'emigrar d'un lloc a l'altre.
  • Tenir coberts els aliments, casa, serveis mèdics.
  • Tenir una escola i estudis com a mínim primaris, per a trobar un treball.
  • No ser explotats ni maltractats, ni treballar abans d'hora.
  • Atenció especial quan tenen algun defecte físic.
  • Ser educats per la PAU i la no violència.
  • Sentir-se estimats i protegits pels pares i familiars.  
  • Ser els primers en rebre ajut si passa alguna desgràcia.
Els mitjans ens mostren sovint imatges esgarrifoses sobre la situació dels infants. Nens que viuen i moren als carrers, prostitució infantil, milers de nens que treballen, alguns que viuen al carrer pidolant, sense escola...
 
Catalunya també n'hi ha que no es poden desenvolupar igual com molts d'altres, per això Càritas i d'altres entitats fan un treball molt important i un seguiment, en ajuda extra-escolar, banc d'aliments.                         ELLS SÓN EL FUTUR DE LA SOCIETAT. 
CONSELLS per als CAPS DE SETMANA

  • Aprofitem els dies de festa per canviar de ritme, amb més tranquil·litat i allunyem-nos de l'estrès diari.
  •  
  • Posem-nos un vestit diferent, visitem familiars amics, veïns, persones soles, malalts, portem-hi la joia dels nostre efecte.
  •  
  • Telefonem als que sabem que els agrada escoltar-nos.
  •  
  • Aprofitem per admirar la natura, escoltem música, llegim llibres, visitem llocs.
  •  
  • Participem en la vida dels nostre barri, poble, associació o parròquia.
  •  
  • Mirem les coses pel seu costat bo, oblidem la crítica.
  •  
  • No oblidem als qui amb la seva feina ens serveixen i ens permeten gaudir dels dies de descans que tenim nosaltres.
  •  
  • Gaudim aquests dies en família, durant la setmana anem molt atabalats, parlem, dialoguem, escoltem als fills.
  •  
  • No ens passem les festes ajaguts al sofà, mirant la tele, vídeo jocs...
  •  
  • L'ensupiment i la rutina, són mal consellers i portadors d'aburriment. Els canvis, ajuden a la convivència  familiar, els fills aprenen d'aquesta escola de pares.




dissabte, 17 de novembre del 2012

JA ET CONEIXES ?

Amb aquest ja en són 30 els temes que he introduït en aquest bloc amb l'etiqueta "COM SÓC". El dia 16 el calendari ens diu que és el dia de la TOLERÀNCIA, hi fem una ullada?

Pot ser com un joc de periodisme, una entrevista personal, obrir el calaix del nostre JO fins el fons i descobrir les nostres qualitats i defectes i en que podem millorar.

De vegades pensem que ser TOLERANT és l'actitud del feble, el pacient, el tímid, el resignat. No ens equivoquem, pot significar "suportar, tenir paciència, no irritar-nos", però també acceptar als altres i respectar la diversitat, tema molt d'avui.

ÉS TOLERANT:
  • El que no ataca els que pensen d'una manera diferent
  • El que està convençut que en la varietat està el gust
  • El que creu que tots tenim qualitats i defectes
  • El qui vol comprendre als altres, tot i pensar que s'equivoquen
ÉS INTOLERANT
  • Qui creu que sempre té la raó
  • Qui creu que la seva raça és superior
  • Qui vol que tothom pensi igual que ell
  • El que no vol escoltar
Tots portem un sarró penjat a l'espatlla, com unes alforges. La part del davant hi ha els defectes dels altres, de manera que la part de l'esquena hi ha els nostres, d'aquí ve que sempre veiem abans els defectes dels altres.



divendres, 16 de novembre del 2012

REFRANYS RELACIONATS AMB LA VIDA

  1. Estarem massa temps morts, per no aprofitar cada moment de vida.
  2. El valor d'una vida no rau en la durada, sinó en el contingut.
  3. Tothom vol arribar a vell, però ningú vol ser-ho.
  4. Qui no valora la vida, no se la mereix.
  5. No es que tingui por de morir-me, només és que no vull ser-hi quan passi.
  6. La vida és allò que passa mentre estàs fent altres plans.
  7. Els anys arruguen la pell, però renunciar a l'entusiasme arruga l'ànima.
  8. El cos si el tractem bé, pot durar tota una vida.
  9. Mira enfora sense por, et veuràs millor per dintre.
  10. La grandesa d'una vida es mesura per la capacitat de donar-se.
  11. En el fons de nosaltres mateixos sempre tenim la mateixa edat.
  12. El millor de la vida és el present, el passat i el futur.
  13. El futur té molts noms: pels dèbils, allò inabastable; pels temorosos, allò desconegut, pels valents, una oportunitat.
  14. Hi ha tres tipus de persones: aquelles que es preocupen fins a la mort, aquelles que treballen fins a morir i les que s'aburreixen fins a la mort.
  15. Algunes persones enfoquen la seva vida de manera que viuen amb entremesos i guarnicions, el plat principal mai el tasten.

dilluns, 12 de novembre del 2012

REGALS QUE NO COSTEN DINERS

No ens cal esperar el sant o aniversari, poden fer regals cada dia com:

ESCOLTAR.- A tots ens agrada que ens escoltin, procura escoltar amb silenci, sense badallar o criticar.

AFECTE.- Ser generós en petites acccions, demostrar afecte a les persones que ens envolten, els petons i abraçades tenen resultats sorprenents.

SOMRIURE.- Els seus beneficis són impressionants.

UNA NOTA ESCRITA.- "Gràcies per ajudar-me", "El menjar era molt bo, gràcies" "Has fet una bona feina", detalls així poden fer que sigui un dia molt especial.

FAVORS.- Fes cada dia un favor a algú, només et cal estar atent, trobaràs mil ocasions, el que passa és que anem massa accelerats i no observem.

SOLEDAT.- Hi ha dies que un es troba molt sol, sigues sensible i fes aquest regal: als avis, a un malalt a casa o ingressat en una residència.

AGRAÏMENT.- Sobretot la paraula "gràcies o moltes gràcies", una cosa ben fàcil de dir i sovint poc practicada, fa sentir bé a la gent.

diumenge, 11 de novembre del 2012

ENS FA FALTA UN BON ANTIBIÒTIC

El món està malalt, la pau és petitona i feble, està cansada de calmants, fan falta investigadors, la malaltía és greu,  sempre hi ha hagut guerres, una vegada van venir uns metges, els va semblar que la podien curar i li van receptar bombes, bales, míssils... però la pau cada dia està més malalta.

Van arribar d'altres metges i van dir: res de tot això, el que necessita són injeccions de generositat, pastilles de justícia, abraçades d'amistat, vitamines de solidaritat... i poc a poc es va anar recuperant i fent-se forta, però cau i torna a recaure. 

Si amics, la PAU s'aconsegueix amb justícia, no n'hi pot haver mentre tinguem desavinences familiars, de ciutat, de país, entre governs i pobles, en les relacions entre governants...
 
Mentre no posem en pràctica la justícia, les irregularitats, la corrupció no podrem parlar de PAU. Això és el que ens està passant AVUI A CASA NOSTRA. La majoria de problemes són culpa de les injustícies i les mentides i així arribarem a posar més malalt el nostre petit país.
 
Aquests polítics que aquests dies ens omplenen tots els mitjans, seran capaços d'arribar a trobar l'antibiòtic que ens convé, o bé amb els seus discursos (que no sabem a quin creure), provocaran que la PAU de CATALUNYA hagi d'anar a la  UCI.

divendres, 9 de novembre del 2012

REALMENT ENS CALEN ETIQUETES PER VIURE?

M'ha arribat un power point que tinc necessitat de transmetre, tan de bo ho sabés fer amb imatges, val la pena, però no en sé més, sols us l'explico:

Un noi baixa del metro a Nova York vestint texans i samarreta, s'atura prop de l'entrada, treu un violí i comença a tocar amb entusiasme, (45 minuts), per la multitud que passa per allí va ser practicament ignorat.

Ningú sabia que el músic era JOSHUA BELL un dels millors violinistes del món, allà va executar músiques consagrades amb un ¨Stradivaris valorat en 3 milions de dòlars.

Dies abans havia tocat en el Symphony Hall de Bòston on les entrades costaven molts diners. Va fer això per obrir un debat sobre el valor, context i art. Tantes coses que passen a la vida i no els hi donem importància, no venen amb l'etiqueta del preu.
 
Serà que els nostres sentiments i l'apreciació de la bellesa són manipulats pel mercat i els mitjans de comunicació i valorem sols el que porta etiqueta?
 
Segueix amb molts de missatges i fotos precioses. Si algú el vol veure que em passi un comentàri i el seu correu i de bon grat li passaré. Això ho sé fer.


dimarts, 6 de novembre del 2012

TU DECIDEIXES


Avui passejant pel jardi he descobert que els arbres, arbusts i flors s'estaven morint.
Diuen que és bo parlar amb les plantes i així he començat les entrevistes.

EL ROURE.- Estava trist ell volia ser tan alt com el pi, estava molt angoixat.
EL PI.- Gairebé tombat, decaigut, perquè no podia donar fruits com els ceps.
EL CEP.- Es volia morir, ell hauria volgut tenir flors com els rosers.
LA ROSA.- També plorava, ella volia ser alta i sòlida com el roure.

Enmig de tots he descobert una planta LA MADUIXA, florida i fresca com mai, jo que li pregunto: com és que creixes saludable aquí, on tot el jardí està moix i decaigut?
 
No ho sé, potser és que sempre vaig suposar que quan em vas plantar volies maduixes. Si haguessis volgut un castanyer o una clavellina, bé que els hauries plantat i  des d'aquell moment vaig dir: "Intentaré ser la millor maduixa".

ARA ÉS EL TEU TORN AMIC LECTOR: Ets aquí per contribuir amb les teves qualitats, senzillament mira't a tu mateix, no hi ha possibilitat de que siguis una altra persona. Ets tu i pots florir, alegrar-te i gaudir amb els dons que has rebut, o bé pots pansir-te com aquestes flors mirant sempre amb enveja com són els altres. TU DECIDEIXES.

dilluns, 5 de novembre del 2012

BUSCANT LA PAU

Es va fer un concurs de pintures buscant en quina es pogués captar millor la pau. De les dues que van quedar finalistes se'n havia d'escollir només una.

La primera era un paisatge molt tranquil, hi havia un llac com un mirall perfecte on es reflectien unes plàcides muntanyes, sobre aquestes un cel molt blau amb uns petits núvols blancs. Gairebé tothom va pensar que aquell reflectia aquesta Pau perfecta.
 
La segona pintura també tenia muntanyes, però eren escabroses, un cel més amenaçant amb llamps i trons, un salt d'aigua escumós, era bonic però no semblava gens pacífic.
 
Observant més atentament es veia rera la cascada violenta  un delicat arbust enmig de les roques on queia l'aigua, en una branca hi havia dibuixat un niu i un ocellet molt tranquil.
 
Quin va guanyar dels dos quadres?  Doncs, el segon i sabeu perquè?
 
Perquè la pau no significa estar en un lloc sense soroll, sense problemes, sense dolor. Pau significa que, tot i estar enmig de totes aquestes coses, hem de mantenir la Pau dins el nostre cor.

diumenge, 4 de novembre del 2012

DE NOVEMBRE ENLLÀ, AGAFA LA MANTA I NO LA DEIXIS ANAR

A les cases de Pagès és el temps ideal per a fer la matança del porc, comença el fred i cal tenir el rebost ben ple de llonganisses, pernil I botifarres per passar l'hivern, es fa ara?  al menys aquesta era la tradició.
 
DE SANT MARTÍ A SANT ANDREU, TRES SETMANES TROBAREU
 
El dia 11 és Sant Martí, aquí una petita història per si algú la desconeix:
 
Sembla ser que aquest bon home, abans de sant fou un soldat romà. Un dia va trobar enmig d'un camí un home mort de gana i fred, li donà pa i vi, amb l'espasa va partir en dues parts la capa que portava i n'hi donà la meitat a ell per abrigar-se. Aleshores va parar de nevar, els ocells van cantar i les flors com a la primavera es van obrir en senyal de la bona obra que havia fet.
 
Si observem, generalment per aquestes dades hi solen haver uns dies de bonança, uns dies de menys fred, haureu sentit dir: és l'estiuet de Sant Martí, d'aquí en ve el nom. Enguany ja ens els haurà fet? o encara han d'arrivar.
 
 
 
 

divendres, 2 de novembre del 2012

DRETS HUMANS

El 10 de desembre farà 64 anys de la seva declaració. Hi ha qui diu que són una còpia dels 10 Manaments.  D'una banda  pretenen orientar la vida individual i comunitària i posen fre a tendències instintives o adquirides que puguin perjudicar la persona i la societat i d'altra banda fomenten aquells valors morals que ens permeten de viure una vida més humana i més digna.
 
Tota persona siguin quines siguin les seves creences, o no en tinguin cap, necessita unes normes per a poder funcionar i conviure pacificament. Luc Ferry en el seu llibre "Aprendre a viure" ens recorda que el cristianisme ha deixat petjades molt profundes en la història.
 
Els dos són un codi ètic de la humanitat, molt bonics en teoria, però poc operatius en pràctica, massa sovint diem que són paper mullat.
 
La seva proclamació pretenia evitar la repetició sagnant de les dues guerres mundials, però no ha estat així, els enfrontaments i guerres no han parat i no cal dir dels estralls de la FAM, la pobresa, l'esclavitud, la marginació i un llarg reguitzell d'inhumanitats poden fer perdre la confiança en els estats que els van signar.

dijous, 1 de novembre del 2012

TOTS SANTS i DIA DELS MORTS

Hi ha flors i fruits que s'han assignat un dia del calendari. Les humils castanyes per por de no tenir sortida es van posar sota el patronatge de TOTS SANTS. Elles arriben en plena tardor, sol fer boira i fred, serien absurdes a la primavera o l'estiu, a elles els cal un bon foc i fum, qui sempre les ha comprat ja torrades  ignora la poesia d'una llar de foc i el caliu d'una família al seu entorn.
 
Era costum  fer foc d'argelagues, és un foc vivíssim ple de carmins i de blaus que espurnegen i en apagar-se les flames, l'argelaga és com un arbre de coral, bonic de contemplar. Per compaginar-hi els pastissers van inventar els petits panellets, si us hi fixeu ells tenen la preocupació d'assemblar-se en forma i tamany a les castanyes.
 
Avui i cada dia més, tots celebrem la castanyada, però s'ha perdut la tradició que abans hi anava acompanyada, ja que l'endemà era el dia dels morts, per això la gent fa visites als cementiris, adorna amb flors els nínxols i fa una petita pregària en record dels éssers estimats que un dia van deixar allà. 
 
Així que abans de fer-ne la menja, les famílies resaven (potser com una rutina), però unes pregàries "el Rosari", avui la majoria de gent gairebé no ho coneix. Si ens parem com sempre a reflexionar, ens adonarem que la majoria de celebracions que fem, tenen el seu inici en la religió catòlica, però nosaltres les hem convertit només en esbarjo.
 
NADAL, REIS, SETMANA SANTA, TOTS SANTS...
 
 

dimecres, 31 d’octubre del 2012

HURACÀ DELS ESTATS UNITS

M'agrada observar quines visites tinc al meu bloc i sovint hi ha entrades dels Estats Units. No tinc idea si sou persones catalanes vivint allà, o és que el bloc ja el trobeu en anglès, sigui el que sigui "moltes gràcies" per seguir els meus escrits.

Potser algun de vosaltres heu estat afectats per aquest huracà, desitjo que els danys hagin estat el mínims possibles, quan ens ensenyen les imatges per la TV penso que ha de ser una impotència, la naturalesa en moments així deu semblar que perd el nord.

Desitjo que quan abans millor pugueu tornar a la normalitat i tot quedi en el record d'unes hores d'angoixa amb el mínim de desperfectes.   

dimarts, 30 d’octubre del 2012

QUÈ VOL DIR CIVILITZACIÓ ?

De vegades fa pensar que la civilització ha convertit l'home en un ésser capaç de destruir-ho tot, en lloc de construir un món més humà. La política i les religions s'han utilitzat per practicar la violència i el terror. Potser seria millor ésser una d'aquelles persones que no saben llegir ni escriure, ells són lliures, espontanis, desprogramats i més feliços.
 
La nostra intel·ligència ens ha fet sensibles i cruels alhora, pensem massa i sentim poc, com deia Charles Chaplin en el discurs del Gran Dictador: "no som màquines, som homes", no ens fan falta tantes màquines, ens fa falta més humanitat.
 
Un altre món és possible, tenim massa luxe, massa odi. Sols anem a la recerca d'invents que ajuden a la destrucció, fins un dia ens matarem nosaltres mateixos, poc a poc anem destruint tot el que té vida. Hi ha potències mundials que volen dominar el món, tenen els soldats preparats, les bombes i les computadores a punt, saben que només els cal prémer un botó. Aquesta és la seva manera de parlar de la PAU.
 
Els nens del món que representen gairebé la meitat dels habitants del planeta, si els deixem viure i no els matem en alguna guerra, seran els hereus d'aquesta terra i n'hauran de tenir cura. Ells volen la PAU, tenen moltes ganes de viure.
 
 

dilluns, 29 d’octubre del 2012

EL VIATGE DE LA VIDA

Un pessic més del llibre "EL CAMÍ DE LA FELICITAT".  Imaginem la nostra vida com un carruatge amb quatre rodes, quan una d'elles es trenca hem de recular per adobar-la.
 
La 1ª.-  és la de les primeres necessitats: ALIMENTACIÓ I MALALTÍES.
La 2ª.-  és la de l'AMOR: estimar i sentir-se estimat.
La 3ª.- és la dels objectes terrenals, coses que ens ajuden a viure i es  modifiquen a mesura que caminem per la vida.
La 4ª.- és la de les realitats i creences religioses per damunt de les coses terrenals.
 
Si es trenquen les rodes de la salut i l'amor són difícils d'apadeçar.
 
Carreguem molt la de les coses que realment ens sembla que ens fan falta i que generalment són innecessàries. Tenim aquestes necessitats perquè la societat de consum ens empeny a comprar i cada vegada en volem més i més.
 
Totes aquelles coses que amuntaguem damunt el nostre carruatge si que poden ser divertides, però no les hem de prendre massa seriosament.
 
Massa sovint de la 4ª roda ens en preocupem poc i llavors el carruatge queda coix, li manca el contrapès prou necessari per un bon equilibri.

diumenge, 28 d’octubre del 2012

L'AUTO COMPASSIÓ

En un dels primers temes d'aquest bloc i en l'apartat "Com sóc" comentava sobre "EL MEU MIRALL", seguim amb els seus efectes.

Hi ha qui davant l'espill i molt trist, es lamenta amb paraules adreçades a ell mateix. El mirall que se'l contempla es lamenta igual que ell i així es van compadint l'un de l'altre.
 
Això et pren energia, és com estar paralitzat per l'auto compassió, en lloc de procurar sortir de la dificultat, aconseguim romandre-hi  i no en podràs sortir, et tornes senzillament presoner de tu mateix.
 
És com aquell nen que no se sap cordar el cordons de les sabates, en lloc de mirar d'aprendre'n es queda a la classe plorant mentre els altres surten a jugar al pati, es troba desgraciat i no fa res per buscar ajuda.
 
En primer lloc cal que la persona tingui desig de ser feliç, és que li plau ser desgraciat?, si és així, no hi podem fer res per ajudar-lo, la seva energia s'ha tornat negativa.
 
Potser a base d'amabilitat, demanar-li un favor pot arribar a dir: "No ho faré per mi, sinó per vosaltres, vegem un cas vertader que vaig viure:
 
Era un noi jove, feia  força temps que estava deprimit per uns motius XX.
Es va escaure una oportunitat de visitar uns malalts d'un hospital sota una disfressa, se li va demanar com un favor, li digueren: ningú et coneixerà i faràs una bona obra. Així va ser com va començar a sortir d'aquell pou, es va sentir molt bé.  
 
 

dissabte, 27 d’octubre del 2012

DECÀLEG PER LA FELICITAT DE LA PARELLA

  • Sigues sincer des de la sensatesa
  • Pensa que tot el que passa entre els dos, la responsabilitat mai és d'un de sol
  • Pensa que l'egoisme de l'altre només es pot detectar des de l'egoisme propi
  • No t'esforcis perquè t'entengui, sinó per entendre'l
  • No confonguis una parella per sempre, amb estar sempre amb la parella
  • No confonguis l'estabilitat amb la rutina
  • Recorda que la parella funciona millor amb reforços que amb esforços
  • La parella no pot funcionar només amb sexe, però tampoc sense
  • Procura tenir present que conviure implica concedir
  • Recorda que la parella que dura és la que madura
  • El matrimoni és com un diàleg teatral en el qual cada protagonista critica l'altre perquè no sap el paper
  • El secret d'una bona convivència consisteix en gestionar bé les diferències
  • A casa la dona vol caliu, l'home confort
  • En totes les parelles hi ha una dona que vol reeducar el seu company
  • La felicitat de la parella té tres grans secrets: aprendre a escollir, aprendre a construir i aprendre a corregir
  • La parella és cosa de tres: l'home, la dona i la maduresa
  • Els homes si no estan malament, ja estan bé. Les dones si no estan bé, ja estan malament.
                                                             ANTONIO BOLINCHES
RELACIONS HUMANES  "LA COMUNICACIÓ"¨

Els estudiosos diuen que el 45% és amb paraules i el 55% és muda. Els muts bé que es comuniquen. Fins la podem tenir amb nosaltres mateixos, un diàleg intern. On sobretot és molt important és en la família, veiem massa TV, tenim masses presses, n'hi ha poca.
 
--La mirada és un dels sentits més importants, els ulls et diuen si pots seguir parlant o que ja no tenen ganes d'escoltar més, també una picada d'ullet pot dir moltes coses.
--Una abraçada no demana paraules, una salutació de lluny amb la mà tampoc parla.
 
La paraula hauria de ser un vehicle de diàleg, de respecte de reconciliació, hauríem de mesurar el que diem, un mal ús pot tenir greus conseqüències. Hi ha qui parla desmesuradament, hi ha qui s'ho calla tot. Sentir-se escoltat fa créixer l'auto estima.
 
Escoltar és difícil, perquè demana silenci i actitud d'apreci, a tots ens agrada que ens escoltin. Saber escoltar és aprendre a dialogar, massa sovint vivim distrets o indiferents al que ens diuen i això perjudica les vides.
 
Parlem molt de violència física i poc de violència verbal. Quantes guerres, quants mal entesos familiars o d'amistats, han tingut el seu origen en mots injuriosos. De vegades parlem cridant, fins i tot amb certa pobresa gramatical, entristidora, desvergonyida, amb paraules grolleres. També alguns mitjans de comunicació haurien de controlar-ho millor.
 
Avui hem perdut aquelles paraules: Adéu siau, Déu vos guard, Déu et faci bo, Déu hi faci més que nosaltres. Déu l'hagi perdonat. Tot això no salva el món, però dóna un aire educat, la seva pèrdua és un empobriment.

divendres, 26 d’octubre del 2012

MISSATGE PÒSTUM DE PAU CASALS

Va morir als 96 anys, poc abans havia escrit el seu missatge pòstum, un cant a la vida, a la joia, a l'esperança i a la humanitat. Tot seguit un petit esbós:

He complert 95 anys, no sóc cap jove, però ara sento coses més intensament que abans, la vida cada vegada és més fascinant. El meu treball és la meva vida, l'home que treballa mai s'avorreix i mai esdevé vell. Cada dia reneixo i haig de començar de nou, tinc consciència del prodigi que és la vida, de la meravella de ser una persona humana.
 
La música per a mi sempre és quelcom nou, quan parlo amb músics joves els dic: "No sigueu vanitosos pel fet de tenir talent musical, vosaltres no en sou els responsables, hi heu nascut", el que en feu, ja és una altre qüestió, el vostre deure és fomentar aquesta qualitat, no menyspreeu el que heu rebut sense haver fet res per  tenir-ho.
 
Als nostres infants els ensenyem un munt de coses, quan els ensenyarem el que ells realment son?  -Ja saps qui ets tu?-  Ets una meravella, ets únic en tot el món, no n'hi ha un altre igual, mira el teu cos, les teves mans, els teus dits, com camines i et mous... Pots convertir-te en un Miquel Àngel,  en un Beethoven, tens capacitats, què faràs quan siguis gran?
 
--En primer lloc sóc un home, després un artista. Com a home estic obligat a proporcionar la felicitat als altres, intentaré d'acomplir-ho mitjançant la música, aquest do que Déu m'ha atorgat, ultrapassa totes les fronteres.

dijous, 25 d’octubre del 2012

LA PAPALLONA I EL BOMBARDER

Una papallona mascle és un animal senzill, però és capaç de recórrer dotzenes de quilòmetres, salvant obstacles a fi de trobar la seva parella femella.
 
El bombarder és capaç de recórrer milers de quilòmetres sense cap més objectiu que el d'enderrocar, matar o malferir a qui es troba pel camí. No sabem quantes papallones rebenten al explotar una bomba, però si sabem de nens i nenes que els han hagut d'amputar cames i braços...
 
Les papallones una vegada s'han aparellat, el seu abdomen s'obre i reguen els camps d'ous fecundats. El bombarder s'obre per descarregar boles de foc sobre pobles, cases ... Les papallones són el somni de les erugues, el bombarder és el somni dels governants  que organitzen les guerres.
 
Les papallones s'aparellen en ple vol i experimenten el plaer dels seus propis sentits. Els bombarders també s'aparellen en ple vol, omplint els seus dipòsits de carburant. Qui ho ha vist per la tele són uns moments de precisió veure com aquests animals metàl·lics s'enganxen a l'altre per alimentar-lo.
 
Només amb la diferència que les papallones mascles regalen a la seva parella granets de semen que donaran fruit. Els bombarders s'omplen de querosè per allargar la seva maldat.
 
Els dos sobreviuen en el nostre cel, cadescún d'ells té la seva missió, un procrear i omplir de vida la nostra natura i l'altre enderrocar, matar i sembrar el pànic i l'horror.
 
 

dimecres, 17 d’octubre del 2012

GRANDESES - PETITESES

  • A la gent ens agrada viatjar, amb cotxes, trens, avions, visitar països exòtics, monuments i obres que ens desperten admiració, en algun moment parem a pensar que abans hi ha hagut unes persones que han fet les construccions, els cotxes, les vies, els avions, l'asfalt de les carreteres...
  • En una festa o celebració podem veure grans rams de flors de colors vius i alegres, cridaneres als nostres ulls, però sovint poc perfumades, un parell de dies i queden marcides. En canvi hi ha infinitat de flors senzilles, curatives, perfumades que no posem en cap aparador, però que ajuden a curar malalties, en fan perfums, adornen jardins i prats per les seves propietats i bellesa.
  • Els mitjans de comunicació sempre presenten triomfadors de l'esport, el cinema, la moda, polítics, sembla que sempre han de ser els primers en tot. Qualsevol treballador d'una fàbrica, qui porta les maletes, les senyores de la neteja, tots mereixen la nostra gratitud.
  • Tot a la vida ens empeny a ser admirats, protagonistes, importants, poques vegades es parla de les persones senzilles, humils, no són imatges per envejar. Amb els ulls podem gaudir de moltes coses, però no oblidem que la vida la formem TOTS i que no hi hauria grans coses, sense les petites engrunetes que ho fan possible.
        LES GRANS COSES SÓN FETES DE PETITES COSES.