Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dissabte, 23 de juny del 2012

VACANCES  - COTXES

Ja ha arribat la calor, les platges, les vacances. Hem entrat en el temps més fort de trànsit de l'any. Els cotxes envairan autopistes, pobles i ciutats de mar i muntanya, tots o millor dit "tots els que encara poden" volem gaudir d'uns dies de descans, però també volem tornar a casa veritat?

Qui no ha tingut mai un ensurt a la carretera?. Qui porta el volant té a les mans una gran responsabilitat, dins el cotxe hi ha una família, un grup d'amics "unes vides". Sentim massa sovint xifres esgarrifoses de greus accidents i morts, ens hauria de servir d'alerta i seny per a una bona conducció, sense presses, amb serenitat, complint el codi de circulació i sobretot evitar les imprudències.

Les vacances haurien de ser dies de descans pel cos i de les obligacions que ens marquen durant l'any, oblidar el rellotge. Per contra molts conductors segueixen tenint por d'arribar tard i el peu del gas vol avançar ràpid quilòmetres i més quilòmetres.

És part d'un tema que vaig llegir fa temps "TU, EL COTXE I ELS TEUS". Tot i el temps no ha passat de moda, seguim igual, sempre amb tantes presses.

dijous, 14 de juny del 2012

20 de juny DIA MUNDIAL DELS REFUGIATS

Hem sentit a parlar sovint de camps de refugiats, però imaginem com són? Milers de persones  que conviuen en condicions pèssimes, que han hagut d'abandonar les seves cases, mobles, feines i allà agrupar-se amb persones desconegudes i no uns dies, de vegades anys i anys.

En el programa de TV3  "TOT UN MÓN", vaig conèixer la vida d'en MAFHUD, un noi que avui té 20 anys i viu a Horta Barcelona, està estudiant. Afillat per una família des que tenia 12 anys. Va venir aquí en un acolliment per uns dies de vacances a nens i nenes d'un camp de refugiats d'Algèria. Després d'observar problemes de salut, van descobrir que era "celíac", allà no tenia futur, van convèncer als pares que si volien que es curés s'havia de quedar aquí i així ha estat.

La història seria llarga i és bonica, deixareu que m'allargui un xic més del que és habitual en els meus escrits per explicar-vos algunes anècdotes: El primer de tot l'aviò, només els havia vist passar pel cel, al arribar a Barcelona els seus ulls no podien en tot i les costums no cal parlar-ne, un pijama? uns calçotets? coberts? un llit, un mirall? un vàter, les aixetes, caragols, flors? cotxes, llums, només coneixia de nit la claror de la lluna. La tele era una capsa plena de gent. De tot feia fotos per enviar a la seva família.

Poc a poc ho va anar descobrint tot, al metro, al carrer, saludava a tothom, la paraula Gràcies era una constant en el seu vocabulari, veïns, coneguts, escola... Una piscina? quanta més aigua havia vist era en una galleda i no cal parlar del mar, de peixos només n'havia vist en les llaunes de sardines que podien menjar en el desert allà al camp de refugiats.

Avui és un estudiant i un noi feliç, domina tots els invents del nostre món, sobretot l'ordinador, és un jove més de casa nostra, quin futur li esperava allà?, però sempre serà el "El fill del desert". Recorda sovint el seu avi, un home molt savi, sempre mirava el cel a fi de portar els animals a menjar en llocs que sabia podia ploure, li deien "El fill dels núvols". Serà potser ell un METEORÒLEG?.

Que n'estem de bé tot i els nostres problemes. Així és el món, gent que morirà sense haver descobert  cap comoditat, però potser són més feliços que nosaltres... 

divendres, 8 de juny del 2012

12 de Juny dia mundial contra el TREBALL INFANTIL

Aquest és un tema que dóna molt de parlar, és lamentable, sobretot per l'explotació d'horaris i sous i perquè ara nosaltres ho veiem una cosa llunyana a casa nostra, però tots recordarem que els nostres abans passats la majoria treballaven en edats no permeses, no sé com eren els sous, si també eren explotats, però avui i ahir es feia per sobreviure, no per gust.

Coneguem però diferents treballs infantils especialment en països més pobres:
No parlaré d'explotació sexual, ni dels nens que extreuen el "Coltan" al Congo, ja en vaig parlar en altres apartats d'aquest blog, comentaré  altres treballs:

El 80% de les joguines que tenim aquí són fabricades a la Xina, Indonèsia i Tailàndia per nens i nenes molt petitons, es passen dotze hores cada dia treballant amb plàstics líquids, materials molt contaminants que posen en motlles per formar trens, nenes...  No en poden tenir per a ells, els faria falta un mes de treball per poder-les pagar.

Molts també fabriquen materials pirotècnics,  a més del perill, ja que són productes inflamables, treballen en temperatures que superen els 40º.

Quants nens fabriquen catifes, els seus ditets són molt bons per nuar els fils.
Quants nens són robats per convertir-los en nens soldat, forçats a satisfer les necessitats biològiques dels soldats adults en conflictes armats.

i  tantes més coses que podríem comentar de fàbriques amb noms i cognoms, com sabatilles, pilotes...

Abans parlàvem d'esclaus, que és això? sinó el més gran esclavatge INFANTIL.

diumenge, 3 de juny del 2012

5 DE JUNY DIA DEL MEDI AMBIENT

Hi ha moltes maneres de protegir el medi, aquesta setmana tanquem una activitat a les escoles de Vic - Gurb i La Guixa, ha estat un acte SOLIDARI - HUMÀ i  de RECICLATGE.

La mainada juntament amb les seves famílies han fet possible recollir dues tones (2000 quilos aproximadament) de TAPS DE PLÀSTIC, un material que podrà tenir una segona vida.

Al mateix temps donaran l'import de la seva venda a un acte SOLIDARI, a una nena la SARA, que tens molts de problemes econòmics i de salut. La propera setmana sortirà un reportatge en tots els mitjans de comunicació de VIc-Osona. Una representació de cada escola farà entrega a la SARA d'un val amb l'import recollit.

I al mateix temps haurà servit a tots els jovenets d'aquestes escoles per valorar la seva sort, en poder gaudir d'una bona salut, mentre la SARA, degut a uns problemes després de poques hores del seu neixament, ha quedat amb malformacions a tot el seu jove cos.

Amb aquests diners serà la primera aportació a un seient adaptable per el seu cotxe. Amb això volem encoratjar a que molta més gent i escoles s'adhereixin a la causa, si no és ara, SI el proper curs. Per aconseguir els diners d'aquesta ajuda, fan falta més de 20 tones de TAPS de PLÀSTIC, un senzill acte que no costa diners i AJUDA també AL MEDI AMBIENT.