Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimarts, 25 de setembre del 2012

EL VISITANT

Com bé diu el nom del meu bloc "recull de reflexions", és que la vida si escoltem el silenci i parem a pensar, és una constant reflexió en tots els aspectes. Avui us recomano un petit llibret "EL VISITANT", representat en teatre en moltes ocasions. Es va estrenar el 1996 al  Poliorama de Barcelona en una producció del centre dramàtic de la Generalitat i amb un repartiment de luxe, un dels dos protagonistes va ser el Pere Arquillué.
 
Tot transcorre en el despatx del savi doctor FREUD a Viena amb la visita d'un desconegut.
L'autor ERIC EMMANUEL SCHMITT, llibre editat per "LLIBRES DE L'ÍNDEX", en el seu pròleg ens diu:
 
Un dia al mirar el tele notícies se'm va acudir: "Els tele notícies deuen deprimir a Déu" i tot seguit vaig pensar; "Però quan Déu pateix, amb qui pot parlar? A qui pot consultar? I se'm va imposar l'imatge evident, fulgurant de Déu ajagut al divan del doctor Freud.
 
Durant les setmanes següents l'idea va covar en mi: Déu i Freud, heus aquí dos personatges tan diferents, contradictoris que tenien segurament mil coses a dir-se... sobretot perquè cap dels dos no creia en l'altre.
 
Us el recomano, si és que encara es pot trobar, és una constant reflexió, per mi molt interessant. 

dissabte, 15 de setembre del 2012

RESUM DE PENSAMENTS    (1)
  1. Els bons pensaments són per al cor com l'aigua en les plantes.
  2. T'he mirat de lluny i he vist un estrany, m'he apropat i he descobert una persona, t'he donat la mà i he trobat un amic.   
  3. Benaventurats els que saben on posen els peus, evitaran moltes relliscades.
  4. Quan un peix comença el seu viatge per descobrir el seu propi món, l'últim que descobreix és L'AIGUA. Així mateix ens passa a les persones només ens adonem i valorem L'AIRE que respirem quan ens ofeguem o estem a punt d'asfixiar-nos, per això el contaminem. 
  5. Entre nosaltres, la nostra ànima i el nostre cos, hi ha un munt de finestretes a través de les quals, si estan obertes passen les emocions. Si estan tancades sols filtren, només l'amor les pot obrir de bat a bat totes a l'hora com una ràfaga de vent.
  6. Quan Cristòfol Colom va arribar a aquelles terres americanes, es va trobar amb uns poblats que anomenaven al CAUTXO arbre que plora i a la terra MARE. Van voler-los civilitzar i el millor ensenyament que els van transmetre va ser que L'AMBICIÓ ho pot tot, per això els van espoliar de totes les seves riqueses. Encara avui els seus cors, els seus arbres i les seves terres si que ploren, però llàgrimes d'injustícia.
  7. Vaig demanar força i em van donar problemes per resoldre. Vaig demanar prosperitat i em van donar intel·ligència per treballar. Vaig demanar coratge i em van donar perills per superar. Vaig demanar amor i em van donar persones per ajudar. Vaig demanar favors i em van donar oportunitats.
        No em van donar res del que demanava, però vaig rebre tot el que necessitava. 


diumenge, 9 de setembre del 2012

QUI ENGANYA A QUI?

Fins avui estava convençuda que la Generalitat ens deia la veritat. Que Catalunya aportem a l'Estat més del que rebem, en una paraula que som Solidaris.

Ahir i a les portes de la gran "marxa, manifestació", el que en vulguem dir, ens surt un senyor Extremeny dient que els diners que demanem sortiran de les butxaques d'ells i de la resta d'Espanya, com quedem?
 
QUI ENGANYA A QUI?
 
Penso que ha estat la gota que ha fet vessar el vas. Jo em pregunto:
 
El senyor Rajoi o qui sigui del Govern no ha arribat l'hora de que hi digui alguna cosa?
Com es poden permetre aquestes paraules? Què els expliquen a la resta de Presidents Autonòmics? Mentides i més mentides?...
 
Anant de bona FE, i si no trobem solucions pel Pacte Fiscal o la Independència (que de moment és el més segur), els demanaria almenys que tinguessin la amabilitat d'explicar a la resta d'Espanya la veritat de la nostra economia.
 
Que deixin d'una vegada de criticar-nos i descarregar sobre Catalunya aquest ODI i que ens coneguin i valorin d'una vegada per totes.  
 
L'ODI i el RANCOR que els diferents governs al llarg de la història han sembrat entre Catalunya i la resta d'Espanya han fet més mal que qualsevol arma de foc. 

divendres, 7 de setembre del 2012

8 de setembre: DIA INTERNACIONAL DE L'ALFABETITZACIÓ

D'entre els vuit objectius que van aprovar el G-8 en una cimera l'any 2000, el segon era aconseguir l'educació primària universal, davant els més de 1000 milions de persones analfabetes al món, la majoria dones.
 
Estem al 2012 i segueixen al món milions de persones sense estudis, molts no saben escriure ni llegir, quantes intel·ligències adormides, que moriran sense descobrir el significat d'un cartell, d'un llibre, que trist vist des d'aquí, de ben segur molts d'ells tenien un gran potencial per desenvolupar.
 
Avui a casa nostra tothom va a l'escola, però amb les retallades en l'educació, en les beques, amb el professorat descontent, espantat davant unes aules repletes de mainada molt diversa en cultures, amb problemes de moltes menes que els fa falta una ajuda constant, massa aviat també perdérem cervells que no es podran desenvolupar del tot.
 
Quan per contra l'estat gasta més en el manteniment d'un soldat que el que aporta en l'educació d'un nen. Perquè la despesa d'un soldat va lligada a tot el material que l'envolta: sou, equipament, cotxes, camions, armes de foc, tancs, canons de combat, avions i vaixells de guerra, mines terrestres...
 
Tant de bo no hagin de servir mai, però entretant per al seu manteniment, millor que no en tinguem masses xifres, o sí que fora necessàri.

diumenge, 2 de setembre del 2012

31 d'AGOST: dia internacional de la SOLIDARITAT

Aquesta paraula vol dir: "Sentir com a cosa pròpia el sofriment del germà".

Fins fa poc l'aplicàvem molt al Tercer Món, avui ja és necessària a casa nostra.

Al llarg d'aquest bloc he entrat 17 escrits relacionats amb GENEROSITAT-SOLIDARITAT, no en cal fer ara una dissertació del tema, si en llegim algun d'ells trobarem tantes i tantes maneres que podem ajudar.
 
La SOLIDARITAT, mai ha de ser una cosa imposada, ha de ser un acte fet amb el cor. Massa hem sentit a parlar de la SOLIDARITAT de Catalunya, amb la resta d'Espanya i que no som per a ells un BANC D'ALIMENTS o unes CÀRITAS, sinó fins i tot per algunes obres que no han servit per a res. Aquesta és IMPOSADA, NO VALORADA I A MÉS CRITICATS.
 
Això no vol dir que cada acció que fem hagi d'anar acompanyada de la paraula "Gràcies", però si que el què fem sigui d'una ajuda de primeres necessitats. Llavors és una doble satisfacció, la personal i la de la persona a que va destinada.
 
No tornaran els temps de les vaques grasses, per tant haurem d'aprendre a COMPARTIR.