Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimecres, 31 de desembre del 2014

FEM BALANÇ D'AQUEST  2014

Si vols buscar l'etiqueta "COM SÓC", desembre del 2012 trobaràs  un tema ben bonic:  
"ANY NOU  ANY VELL" . Avui tanquem aquest 2014 també amb unes reflexions:
 
No sé vosaltres, però jo que a més de lletres també m'agraden els números, tanco amb més ajustaments econòmics que d'altres anys´, i és que la meva jubilació, no em dóna per masses capricis. En una prestatgeria tinc un cistellet de terrissa ple de llegums amb una etiqueta que diu:
 
La persona que el posseeix, no tindrà ni poc, ni massa, sols el just per viure bé, és cert, no em falta el plat a taula, però tinc posat el llistó de despeses força avall.
 
Però i en l'apartat HUMÀ? no us explicaré la meva vida, és a vosaltres que us aconsello fer aquest balanç, jo ja el faig.
 
D'entrada de ben segur us vindran al cap totes les coses negatives, però penseu en lo positiu que segur supera  en escreix. És bo reflexionar sobre la nostra vida, ens pot ajudar a donar gràcies, a fer canvis d'actitud, a perdonar, a valorar sobretot si ens comparem amb molta d'altre gent. PENSEU-HI.
 
Es un exercici que a poder ser hauríem de fer cada dia, no una vegada a l'any. En una entrevista "joc", amb mainada d'entre 10 i 11 anys, un vailet em va dir: a casa cada dia al vespre parlem de "roses i espines", coses bones i no tant bones que hem viscut durant el dia, em va sorprendre, vaig pensar, quins pares...
 
Des d'aquell dia, sempre que ho recordo, procuro fer-ho. Quedaríeu parats de tot el que vivim durant un sol dia, només el sol fet de llevar-nos al matí, ja és un regal.
 
Us desitjo un BON ANY 2015 i sobretot que sigueu MOLT FELIÇOS.
 
 

dijous, 25 de desembre del 2014

CARTA D'UN AMIC

En l'etiqueta AMOR-ESTIMAR, el mes de desembre del 2012 pots trobar 8 temes relacionats amb el Nadal. Avui et faig un resum d'una carta, la vols llegir?

Benvolguts,

Avui de ben segur has fet un bon dinar, has fet cagar el tió, has rebut un munt de regals, però t'has recordat de mi?, ja saps que és el meu aniversari?. Has fet el pessebre?. En el Betlem hi sóc jo, m'has cantat nadales?. Any rere any torno a la terra, però molts humans m'ignoreu, si però que ho celebreu, és estrany, a mi no em regaleu res, vols saber tot el que et regalo jo?
 
Un matí nou cada dia "El primer regal", matinades fredes, boira, sol, aigua, rosada, neu, tot coses perquè la natura visqui, creixi i adorni els paisatges.
Els capvespres unes boniques postes de sol, a les nits, la lluna i les estrelles que adornen el firmament, ho contemples algun dia? Només vull que sigueu feliços.
 
M'agradaria parlar una mica amb tu, però els humans aneu tant atabalats: us ompleneu el cervell de nous coneixements, el cos d'esports per estar en forma, però res de tot això t'omple el cor d'AMOR i llavors com pots tenir temps per pensar en mi?.
 
Ja sé que tens molts amics, però tot i així de vegades et veig trist, també a mi els amics sovint m'abandonen, sé que és difícil viure a la terra, en tinc l'experiència, a mi poca gent em comprèn.
 
No et vull entretenir més, només dir-te que si vols ser el meu amic, jo em sentiré molt feliç, em pots parlar, t'escoltaré i el COR et donarà bons consells, serà el meu intermediari.
                                                             EL TEU AMIC JESÚS
 
 
 
 
 
 
 
 

diumenge, 14 de desembre del 2014

MARATÓ DE TV3

Un any més Catalunya organitza la ja tradicional Marató, la "22", van començar el 1992 i cada any va destinada a la investigació d'una especialitat, enguany i per tercera vegada la gent se solidaritza per "EL COR".
 
Diferents cardiòlegs han donat explicacions i han ensenyat imatges de cors oberts, sembla impossible com en són de perfectes tots els nostres òrgans, i avui en especial El Cor. Com amb el compàs dels seus batecs, obre i tanca les seves portes i deixa que la sang entri i surti. Si s'encalla o para, deixem d'existir. El cos humà és una meravella.
 
Alguns dels escriptors que han col·laborat en el llibre d'aquest any, també fan referència a un altre aspecte (no visible del cor), i és aquí on jo també en vull fer esment.
 
El cor és també el sol de les persones, gràcies a ell podem donar claror i escalfor a qui ens envolta. Obrir el cor és el millor remei per viure. Ell decideix: "Massa sovint triomfa el mal sobre el bé, és més fàcil, no requereix esforç, és com una drecera".
 
No és que hi hagi persones bones o dolentes, és que hi ha persones conscients de que tenim un COR, que l'escolten, que prenen la decisió de recórrer el camí més difícil, els prejudicis els fan créixer amb més força. La bondat és el camí que coneix la discreció, perquè la bondat és AMOR.
 
Aquí és on aquesta part invisible del COR hi té més a veure, és bo que els especialistes trobin remeis per fer-lo viure, ja que cada batec de vida, són batecs d'esperança i AMOR.
 
 

dissabte, 6 de desembre del 2014

PENSAMENTS de desembre (3)

  • La vida no ens la donen embolicada amb cap llaç, però segueix sent un regal.
  • La vida no és justa, però tot i així és bonica.
  • La vida és curta per  perdre el temps odiant algú.
  • Fes les paus amb el passat, per no arruïnar el futur.
  • No pots guanyar cada discussió, has d'estar d'acord en no estar d'acord.
  • Encén una espelma, posa els llençols més bonics, no ho guardis per un dia especial, perquè cada dia ES ESPECIAL.
  • Ningú és responsable de la teva felicitat, només tu.
  • Una llàgrima és només 1% d'aigua, els 99% són sentiments.
  • Surt cada dia, no et quedis a casa, els miracles t'esperen.
  • Pensa sempre que el millor encara està per arribar.
  • Els joves són la llavor del futur i els hem de regar cada dia.
  • Arribar a vell, és millor que morir jove.
  • Quan vols perseguir una cosa, no acceptis el NO per resposta, lluita pel SI.
  • Una situació dolenta o bona, pensa que  un dia canviarà.

divendres, 5 de desembre del 2014

MORIR RIC  O  MORIR POBRE

Fa dies que em ronda pel cap la mort de la Duquessa de Alba i faig comparances amb la mort d'un indigent, sense el glamour d'aquesta aristòcrata, però amb un currículum humà molt valuós.
 
Ell, un sense sostre va ser enterrat en un espai del cementiri on enterren qui no té allà una petita propietat o un gran panteó.
 
A ella, li van muntar una capella ardent i li van retre homenatge unes 50.000 persones, perquè??? Qui era aquesta senyora, que mereixés tants d'honors??? Que potser fins i tot li faran un monument???
 
Només perquè ha viscut per sobre les nostres possibilitats??? Que ha rebut tota mena de  subvencions (amb els nostres diners), a fi de mantenir el seu patrimoni i les seves explotacions agràries, que tenia latifundis a molts llocs amb unes extensions de més de 34.000 hectàrees??? i que tampoc sabem com pagava als seus treballadors.
 
Si que se sap que va acumular més de 3.000 milions d'euros i que cobrava 2€ de subvenció diaris per cada vaca (quantes??? moltes...), mentre molta gent a Espanya ha de viure en la misèria???
 
Ho sento molt, però que trist pensar que 50.000 persones van passar per la seva capella ardent (potser sense saber res de tot això) només per ser un personatge de revista, és això el que mou les masses???
 
Em pregunto passarà igual a Catalunya el dia que mori una de les persones, només per ser de les més riques, o això passa a  Espanya??? 

dijous, 4 de desembre del 2014

PENSAMENTS  de desembre (2)

  • Viure de pressa no és viure, és sobreviure.
  • Quan estàs en bones companyies, millor apagar el mòbil.
  • No deixis que et governi la pressa, prova-ho i veuràs.
  • Pren-te temps per menjar i beure.
  • Passa estones sol i en silenci, escolta la teva veu interior.
  • De vegades ens fa por el silenci.
  • Apartat de sorolls, escolta música en silenci, és molt relaxant.
  • Desaccelera el pas, no tothom ha d'anar al teu ritme.
  • Escolta a la gent, les seves alegries, fracassos, problemes, fantasies.
  • Ser escoltat fa créixer l'auto estima.
  • Estimar necessita temps, no és prou una hora diària.
  • Fes una llista de prioritats. La darrera ha de ser el treball, és molt important, però no ha de ser el que més.
  • Mirat al mirall, una cara somrient o una cara avinagrada, ell et retorna el que tu li ofereixes.
  • El somriure fa el mateix efecte en la humanitat que el perfum en les flors.
  • Les arrugues són les empremtes del somriure.
  • El somriure és la llum de la cara i la calefacció del cor.
 PENSAMENTS  de desembre  (1)

  • La manca d'aliments és la FAM del cos.  L'enveja és la FAM espiritual.
  • El virus de la pressa és una epidèmia mundial. Si el tens procura curar-te'n.
  • La paciència és la fortalesa del feble. La impaciència és la feblesa del fort.
  • El perdó arriba quan els records ja no fan mal.
  • Trist els homes esclaus del passat. Trist el futur dels homes robots.
  • Les cadenes no fan esclaus, és la ment dels homes que ens fan lliures o esclaus.
  • No n'hi ha prou en penedir-te del mal que has fet, sinó també del bé que has deixat de fer.
  • Hi ha dues coses que podem perdre:  el temps  i la vida.
  •         La vida és inevitable, el temps és imperdonable.
  • Encara no he trobat a ningú que es critiqués a si mateix amb el mateix afany que ho fa dels altres.
  • De vegades el que més mal fa, no és el cop, sinó qui te'l dóna.
  • De tant en tant cal sacsejar l'arbre de les amistats, per fer caura la fruita podrida.
  • Millor que et rebutgin per ser sincer, no que t'acceptin per ser hipòcrita.

dissabte, 1 de novembre del 2014

DIADA DE TOTS SANTS   -  DIA DELS DIFUNTS

Si busqueu l'etiqueta "família", del dia 1 de novembre del 2012, trobareu que parlo del que és tradició aquesta diada: castanyes i panellets i una pinzellada del dia de difunts.

Avui quatre ratlles en primer lloc de TOTS SANTS. Com bé diu el nom i venint d'una tradició de la religió catòlica, és un dia de festa, una forma de dir que tots hauríem de ser bones persones, dir  "Sants", ja és el súmmum, però si que és la festa de tots, vius i morts.
 
Demà és la festa dels difunts, encare que avui, és el dia que generalment va més la gent  als cementiris. Els que vivim prop d'un d'ells veus la corrua de persones i famílies amb els seus rams de flors. Em fa pensar en Sant Jordi, també moltes persones van amb la seva rosa a la mà, regal per les persones estimades, igual passa quan la gent visita els cementiris amb l'ofrena als seus éssers estimats.
 
Però amb la diferència que allà no hi ha ningú, es porten les flors a una làpida. Certament és bonic contemplar com la gent adorna els seus nínxols, però qui un dia i va reposar no se'n entera, serà potser per alguns una acció de cara a la galeria?, allò que se'n diu salvar les aparences, perquè, si un nínxol està net de flors (com és el meu cas), pensaran que ja no me'n recordo?.  Siguem sincers, bé que hi ha gent que passeja i comenta...
 
No voldria ofendre a ningú, senzillament exposo el que jo sento i a més em pregunto:  alguns dels visitants,  en vida potser mai li van regalar un ram de flors, oh unes paraules amables, oh el va aïllar de la seva vida com un moble usat i avui si que li porta flors, per desgràcia en conec alguns casos.

Tots els recordem des del cor,  amics ja no hi són, les flors es marceixen, l'amor perdura. 

dimarts, 28 d’octubre del 2014

L'ÉBOLA ES POT CURAR

És llàstima que no pugui penjar aquí els powers que rebo (no en sé), us en faig un esbós. Mireu si algú us el pot passar o doneu-me el vostre correu i ho faré jo, val la pena conèixer aquestes INJUSTÍCIES.

La germana Teresa Forcades, torna amb un "vídeo censurat" a insistir en culpar a les farmacèutiques en aquesta trista i preocupant epidèmia de l'ébola. En el mateix correu i figura un segon vídeo de Josep Pàmies, entre els dos ens donen les raons del perquè no es pot subministrar als malalts aquest senzill i econòmic tractament.

Segons ells "l'ébola es pot curar" i prou ràpidament, però és una cosa molt barata i no seria beneficiosa per les farmacèutiques. Es tracta d'un producte anomenant MMS "diòxid de cloro", allà n'explica la seva elaboració.

Aquest producte segons estudis també "censurats", podria també curar la Malària i altres enfermetats, però no està permès perquè...???

QUINA IMPOTÈNCIA.     QUANTES INJUSTÍCIES.

Segons algunes veus, convé que morin persones, es veu que som massa gent al món.

 
LLEGENDA ORIENTAL

Dos amics viatjaven pel desert i, en un determinat punt del viatge, van discutir. I un li va donar una bufetada a l'altre. el company ofès, sense dir res, va escriure a la sorra:

"AVUI, EL MEU MILLOR AMIC, M'HA DONAT UNA BUFETADA A LA CARA"!

Van seguir endavant, i en arribar a un oasi, decidiren banyar-se. El que havia estat agredit s'ofegava sense remei, i el seu amic el va salvar... En recuperar-se, va agafar una escarpa i escrigué sobre la roca viva:

"AVUI, EL MEU MILLOR AMIC, M'HA SALVAT LA VIDA"!

Sorprès, l'amic li va preguntar:

"Perquè, després que et vaig bufetejar vas escriure a la sorra, i ara escrius sobre la roca"?

Somrient, l'altre li digué:

"Quan un gran amic ens ofèn, hauríem d'escriure a la sorra, on el vent de l'oblit i el perdó s'encarreguen d'esborrar l'ofensa: d'altra banda, quan algú ens fa un gran bé, hauríem de gravar-ho damunt la roca de la memòria del cor, on cap vent del món ho pugui esborrar". 

PAU I BÉ

divendres, 24 d’octubre del 2014

MÉS PENSAMENTS

  • Somriu, mostra allò que ets sense por. Hi ha persones que esperen el teu somriure.
  • Els amics enganxe'ls a la teva ànima amb ganxos d'acer.
  • La felicitat és interior, per tant no depèn del que tenim, sinó del que som.
  • Si sents que tot perd el sentit, sempre hi haurà un amic que pots pensar en veu alta.
  • La mort no ens roba els ésser estimats, al contrari, ens els guarda i immortalitza en el record. La vida si que ens els roba moltes vegades i per sempre
  • Quan la meva sort calli amb la mort, el meu cor seguirà parlant.
  • Per molt llarga que sigui la tempesta, el sol sempre torna a sortir i brillar entre els núvols, igual passa a la vida.
  • Només tancant les portes darrera d'un mateix, s'obren finestres cap al futur.
  • Si ajudo a una sola persona a tenir esperança, no hauré viscut en va.
  • No demanis a Déu una càrrega lleugera per a les teves espatlles, demana-li unes espatlles fortes per suportar la càrrega.
  • Procura sempre escampar i irradiar aquesta força, optimisme i alegria que tu saps transmetera als altres.
  • No perdis mai aquestes virtuts que tens i amb les quals saps ennoblir la vida dels que t'envolten.

dissabte, 20 de setembre del 2014

PETITA HISTÒRIA D'UNA DONA QUE S'HA TRET LA VIDA

La vaig conèixer fa uns 8 anys, havíem congeniat, unes trobades de quan en quan ens permetien compartir vivències, xerrades prou profundes, per mi, una bona companya, si que de vegades dubtava d'algunes coses, però en general em queia bé.
 
Aquest dimecres ha posat fi a la seva vida. Va escollir un cim ben alt de les nostres estimades muntanyes de Montserrat, lloc on ella molt sovint anava, la pau, el silenci, les pregàries i els cants del Monestir li donaven la pau que sembla ser necessitava.
 
El dilluns d'aquesta setmana (des de Montserrat) em va trucar, molt atenta com era la seva costum, em va parlar de les nostres xerrades d'aquest estiu prop del mar i em va recomanar un llibre "MEDITAR DIA A DIA"  25 lliçons per viure, quina casualitat el tema, ara comprenc que aquesta trucada, va ser el seu comiat.
 
M'ha fet mal, m'ha angoixat, quin trist final, però el que més m'ha sorprès i m'ha fet pensar, és que jo, persona de bona fe, resulta que coneixia una dona molt diferent a la realitat, les versions que em van arribant són tant diferents a la persona que jo coneixia!!
 
D'entrada no vaig entendre el perquè ho va fer, però ara m'adono que l'altre persona que en realitat era, s'ho deuria passar molt malament, com en són de complicats els cervells. Parlant amb la meva filla que és psicòloga em diu que això passa a persones amb doble personalitat.
 
Així que per mi un adéu i una abraçada a una persona que apreciava i que ara, en veritat compadeixo i entenc moltes coses que la deurien de turmentar. Així que va escollir un lloc amb una vista privilegiada del Monestir i de ben segur va emprendre el vol encomanant-se a la Moreneta que tenia al seu davant.
 
Que descansis en pau Fina.  
 
 

dimarts, 26 d’agost del 2014

PETITS TEMES

Quan no estem prou bé cerquem tota mena d'anàlisis i ens oblidem que el cos té un cap que el governa i el cap quan li manquen punts de referència les emocions el destrossen i el tornen inestable, llavors comencem a pensa el pitjor.
Potser el metge el primer que ens hauria de demanar fora: Perquè fa uns ulls tan tristos? Quin pes li oprimeix el cor? Quan fa que no va a respirar aire sa i contemplar el cel, el mar, les muntanyes, el cant dels ocells?  Ha sentit alguna vegada gratitud pel fet de ser en aquest món i formar part d'aquesta gran aventura que és la vida?
 
==============================================================================
 
Estem pujant una mainada per ser els amos del món, des del seu naixement els hem posat una catifa, viuen envoltats de cotó fluix, no els pot mancar res, no fos cas que tinguéssim un trauma. L'ordinador, el mòbil, el tennis, la dansa... Totes les hores ocupades, així seran ésser humans complerts i capaços de triomfar.
Però poc en ocupar la seva vida interior, és així com els adults formem els menuts, fan anar l'ordinador com nosaltres jugàvem a la cuit. El veritable èxit de la vida no consisteix en saber gran quantitat de conceptes, sinó en assumir grans veritats fonamentals.
Qui sóc?   Quin sentit té la vida?   Què vol dir estimar?   Què és l'educació?
Per a tot això l'ordinador no té respostes.
 
==============================================================================
 
El cor és com la terra, meitat llum i meitat ombra. Sovint el mal triomfa sobre el bé, el mal és fàcil, vulgar, espontani, no requereix esforç, és com una drecera. El bé és un camí aspre, solitari, difícil, amb caigudes.
No és que hi hagi persones bones o dolentes, és que hi ha persones conscients, que prenen aquesta decisió, recórrer aquest camí, que no són conformistes, els prejudicis els fan créixer amb força.
No serem bons seguin la moda que dicten, la bonda és un camí que coneix la discreció, perquè la bondat és amor.
 
=============================================================================
PETITS TEMES

Per a servir amb honestedat, cal comprendre a tota la gent, respectar totes les maneres de pensar, entendre les circumstàncies per les quals la gent som com som, acollir a tothom amb generositat i estimar profundament, si no és així ens convertirem en servidors dels nostres propis egoismes.
 
==============================================================================
 
El bisbe Casaldàliga diu: Fins a la vida eterna ja hi arribaré, un cop allà ens canviaran els ulls i ens en donaran uns altres de més grans com deia Maragall en un cant espiritual. La vellesa és com un sagrament, si perds l'oïda hi sents més, perquè escoltes la vida, no pas els sorolls.
 
==============================================================================
 
EL GOIG: és un xerrico de mel que regalima dins nostre, s'agermana amb la pau interior i ens dóna comprensió. El GOIG remeia la coïssor del diner, dóna raó al viure i suavitza el sofriment, perdó i oblit, treu sempre poncelles d'esperança, és una font amagada al sotabosc que guarda aigua fresca i pura, té el gest acollidor i benigne la mirada, és oli flairós que fa gustosa la convivència, és un tresor de l'esperit que cal guardar i defensar.
 
==============================================================================

dilluns, 25 d’agost del 2014

PETITS TEMES

SEMPRE PORTEM DINS NOSTRE AQUELL INFANT, perquè els adults també som infants, sinó mirem els exemples:
LA LITERATURA: quants llibres llegim, quantes novel·les? no serà que recordem aquells contes d'infantesa, i seguim desitjant que ens expliquin històries?.
LA PINTURA: Podem mirar grans pintors, quantes vegades pinten com infants, de ben segur algun dibuix de preescolar és molt millor.
LA TELEVISIÓ: La mainada es miren els dibuixos animats, i nosaltres? Quantes tonteries mirem, de vegades poden ser millors els programes infantils.
COMPETICIONS ESPORTIVES: Els jocs infantils s'han convertit en esports: el futbol és un joc de pilota, l'atletisme és un joc de córrer i saltar. Són jocs adaptats als adults.

===========================================================================

PARLEM DELS ARBRES

A l'Àfrica la gent gran pren les decisions sota un arbre que li diuen l'arbre de les paraules.

Al país basc tenen l'arbre de guernika, al seu peu juraven els furs.

A Catalunya tenim el pi de les 3 branques, sort que a la seva ombra sembla que n'hi ha nascut un de jove, diuen que les seves fulles són les paraules.

A Hiroshima hi ha l'arbre de la Pau. Quan la bomba, va quedar colgat i gairebé mort. Anys més tard en el mateix lloc n'hi va néixer un de petitó, avui és molt gran i la gent n'agafa esqueixos que s'han plantat a diferents llocs del món, és diu Ginkgo, és un dels arbres més antics, remunta el temps dels dinosaures, és immune a malalties, és tant valent que a la Xina el fan servir de tallafocs.

Avui ja en podem trobar plantats a molts jardins, les seves fulles semblen ventalls.

==============================================================================


dissabte, 9 d’agost del 2014

QUAN EL COR VESSA, PARLEN ELS ULLS

És una frase que sempre m'ha fet pensar. Tinc una especial mania de mirar els ulls de les persones, fins i tot abans de llegir un llibre, que sempre hi ha la foto de l'autor, em fa pensar en si m'agradarà o no, tot i que també em puc equivocar, però la seva mirada em dóna confiança.
 
Ahir em mirava uns powers que he rebut amb fotos molt impactants, imatges molt crues, la majoria d'elles de persones de l'Índia. Quins ulls la majoria d'ells, quines mirades!!!. No sé si els seus cors vessen, però si que parlen, què em volien dir? em pregunto, en què estaran pensant?. El meu cap que sempre està en plena activitat, ja que per sort són moltes les coses que generalment tinc entre mans, i ells, la majoria inactius, asseguts o ajaguts en un banc, en una porta o al terra... en què estaran pensant? quins deuen de ser els seus pensaments?
 
Quants d'ells d'haver tingut estudis, treball, què estarien fent en el dia d'avui? quantes intel·ligències perdudes, adormides, que possiblement haurien estat grans en alguna cosa. Igual de tantes i tantes persones que ens ensenyen per TV d'aquests països en guerres, en algun moment poden pensar en coses positives? només com serà demà...
 
Cada vegada que em vénen al cap aquestes imatges, m'adono de la sort que tinc, només davant  alguna d'aquestes sacsejades reaccionem i valorem casa nostre, oh potser ni així
algunes persones són agraïdes del que tenen?
 
Mira l'escrit anterior, si el cor et vessa, reparteix-ne les sobres.
 
 
REPARTIR-NE  LES SOBRES

Qui no ha sentit o llegit alguna vegada la multiplicació dels pans i els peixos i del que encara en va sobrar? Ens han ensenyat que va ser un miracle, quan en realitat els evangelis són com contes explicats als adults, comparances, metàfores.
 
Igual passa amb el nostre COR està ple de coses que no consumim, ben racionat de ben segur ens sobre de tot, però ens capfiquem tant amb les llibretes dels bancs, amb la roba que omple els nostres armaris, en les coses de la nevera que massa sovint hem de llençar per caducitat, que no ens dóna temps a pensar en la realitat de la vida, vegem-ne uns exemples:
 
PACIÈNCIA: quantes vegades estem tips de tantes i tantes coses, ens cal guardar-ne pel marit, els fills, els avis.
 
ALEGRIA. tots tenim tristeses i amargors, però segur que en guardem de sobres per compartir amb gent que encara viu amb més tristeses i angoixes que nosaltres.
 
TEMPS: quanta gent pateix cada dia la seva solitud, malalts per visitar, residències amb gent que els van poc a veure, regalem una mica del nostre temps.
 
BONDAT: Sempre ens han ensenyat a veure lo negatiu que hi ha en nosaltres, t'adones de la bondat que hi ha dins teu?. Regala paraules d'afecte, un gest que faci sentir millor algú.
 
AMOR: no el malbaratem, hi ha molta gent que mor de FAM, però també n'hi ha que van morint poc a poc per manca d'amor.
 
QUE ET SEMBLA?, obrim calaixets del nostre COR i fem-ne sortir les sobres?
 
 

dijous, 31 de juliol del 2014

CAL ESTAR A L'AGUAIT, NOMÉS TENIM UNA VIDA

En néixer Déu va sembrar en els nostres cors "Unes llavors", en especial:
FE, ESPERANÇA I CARITAT.    
Els pares van sembrar-hi L'AMOR.     
Els educadors hi van sembrar: VALORS DE BONDAT, HONESTEDAT, GENEROSITAT I RESPECTE. 
Tot això quan érem petits.

Recordo algunes paraules del meu mestre:
Ser bo amb els altres, et farà ser més bo amb tu mateix.  
Si respectes als altres, també ells et respectaran a tu.  
Un dia després d'alguna de les meves entremaliadures em va dir:  Ets entremaliat, però tens bon cor, treballa'l.  
Tot això m'ha anat guiant tota la meva vida.

Però mentre dormim, que vol dir, mentre ens anem fent persones, d'altres ens van sembrant d'altres llavors, de vegades no en som prou conscients, hem d'estar molt alerta amb el que ens volen endossar:

No siguis babau, aprofita't dels altres, primer sempre tu, els altres que s'apanyin.   
La fe, anar a missa és antiquat, de què serveix?   
La vida és per viure-la, gaudeix-ne, no viuràs dues vegades.
Ja posaràs seny quan siguis gran, ja et vagarà...

Per esdevenir bones persones, cal tenir esperit crític, no ens deixem ensarronar.

DE BEN SEGUR EL MÓN ANIRIA MOLT MILLOR        PENSEM-HI

dilluns, 21 de juliol del 2014

TEMA 300 DEL MEU BLOC

Qui m'ho havia de dir, el vaig obrir fa dos anys i mig, estic contenta, he tingut més de 5.000 visites i així espero anirà seguint. Penso que estic acomplint el meu objectiu: despertar sentiments i com bé diu el nom del bloc, fer reflexionar.
 
Avui parlaré de llavors, abans però, us recomano llegir el tema PETITES LLAVORS de l'etiqueta COM SÓC, dia 6 de febrer del 2012. Tot seguit el tema d'avui és un complement:
 
--He comprat unes llavors, les he sembrat, primer són petitones, insignificants, així que floreixin, serà un plaer contemplar el meu jardí. Igual passa amb les coses petites de la vida, pensem que no tenen importància, ens sembla que hem de fer grans coses. A la vida el més important són les llavors, res se'ns dóna madur, tot s'ha de sembrar, brotar i fer créixer. Tot el que avui és gran, un dia va ser una llavor, per això ens cal sembrar llavors en els nostres cors.
 
Si observem, veurem que els sembradors per arribar a tots els solcs de la terra, les escampen amb les mans obertes, també nosaltres hem de tenir mans obertes, generoses, capaces d'omplir tots els solcs de la vida amb noves possibilitats.
 
Les llavors parlen de temps d'espera, sense presses, les presses són dolentes també en els nostres cors. A la vida el problema no són les llavors, sinó la terra en que cauen, hi ha cors endurits, incapaços d'obrir-se, alguns tenen masses cars, espines, ferides, perjudicis que ofeguen l'amor, ens oblidem de mirar quins són els obstacles perquè la llavor no doni fruit. Sovint el què fem és culpar, acusar als altres abans de mirar com és la terra del nostre cor.
 
PENSEM-HI i procurem sembrar, ara se m'acut, que aquestes meves reflexions potser en podríem dir petites llavors.

diumenge, 20 de juliol del 2014

MÉS PENSAMENTS

  • No confiïs del que et diu mentides i no menteixis als qui confien en tu.
  • La professió de mestre és la base de totes les altres professions. 
  • Educar la ment sense educar el cor, no és educar.
  • Hi ha més FAM al món per manca d'amor, que per manca de PA.
  • La felicitat no és un destí, sinó l'actitud en que viatgem per la vida.
  • Ningú sap el que té, fins que ho perd.
  • El destí posa moltes persones a la nostra vida, però sols els millors es queden.
  • Un fill el portem 9 mesos al ventre, 3 anys a coll i tota una vida al COR.
  • L'educació no canvia el món, el que si canvia són les persones que han de canviar el món.
  • El matí és la part més bonica del dia, Déu ens diu: aixeca't et regalo una nova oportunitat de vida.
  • Una persona no envelleix per les arrugues a la pell, sinó quan se li arruguen els somnis i les esperances.
  • Els objectes són fets per a servir i les persones per estimar. El món no ho fa bé, fem servir les persones i estimem els objectes.
  • Saps perquè el parabrises dels cotxes és més gran que el retrovisor? Perquè el camí que tenim al davant és més important que el que deixem enrere.

dilluns, 7 de juliol del 2014

PARLEM DEL CANVI CLIMÀTIC

És una més de les notícies d'avui. Matí molt ennuvolat i plujós. Com que he hagut de canviar plans, m'he enganxat a l'ordinador, tenia diferents notícies per entrar al bloc i aquí em teniu amb ganes d'escriure i de compartir-les amb vosaltres.

LA TERRA  PERTANY AL FUTUR i ens cal protegir-la del canvi climàtic.
Què diria la terra si parlés? Nosaltres en som els hereus i com la deixarem als nostres fills?
En lloc d'estar-ne agraïts, què fem i quin futur n'esperem? 
Ella tot i sentir-se insultada, ens ofereix flors com a resposta. 

1500 milions de persones viuen en terres en Procés de degradació , terres seques i la majoria són de països empobrits del sud i que no en són els responsables d'aquest greu problema, d'aquesta en podem dir INJUSTÍCIA CLIMÀTICA. Els que més la fem malvè som els països desenvolupats, podríem fer una llarga llista de contaminants...
 
Com contaminem els mars i oceans, som conscients del peix que mengem?
L'aire que respirem, amb tants fums de fàbriques i no cal dir de cotxes.
L'aigua que malbaratem i que en fem mal ús i que un dia ens farà falta.
La tala d'arbres, cada dia més extensions desèrtiques i que fan minvar les pluges.
Com embrutem els boscos amb deixalles i perill d'incendis.
La destrossem amb bombes i colguem mines antipersona que exploten i malfereixen persones innocents.

I tantes i tantes coses més... ESTEM MATANT EL PLANETA. Com veieu poc a poc em vaig empobrint i vosaltres en sou els responsables- Quan estem en un pis de lloguer, bé que n'hem de tenir cura veritat?, Ella a canvi ens perdona i segueix donant-nos de tot a fi de que siguem feliços

ÉS PER REFLEXIONAR-HI
NOTÍCIES D'INJUSTÍCIES que m'han arribat aquests dies:

Gràcies a diferents mitjans tinc sovint notícies d'injustícies, haureu vist el darrer escrit sobre la marginació que patien el col·lectiu africà als EU  i com van protestar. Tot seguit aquí algunes més que afecten a diferents llocs, Espanya en primer lloc:
 
  •  RETALLAR EN EDUCACIÓ ÉS TAMBÉ VIOLÈNCIA. Segons un comunicat del centre d'estudis per la Pau, apunta que les retallades aplicades en educació han estat del 14'4%, mentre que les de defense en lloc de retallar-se, han augmentat el 12'7%, per tan el govern prioritza la defense enfront a la despesa social.
Segons la ONG MANS UNIDES, una més de les causes per les que treballa, lluita per la discriminació i les injustícies a Cambodja, una de les regions del món on hi més  afectats per les mines antipersona, hi ha un mutilat per cada 78 habitants. És també un dels llocs on malviuen molts milers de persones recollint materials en els abocadors d'escombraries.
 
Es calcula que 51 milions de persones al món viuen com a REFUGIATS, han hagut de fugir de casa en busca de refugi "on sigui", per culpa dels "MOLTS I DIFERENTS CONFLICTES" que hi ha arreu del món. Ens imaginem haver-ho de deixar tot per salvar la vida?. llavors com actuem davant els que el seu lloc de "refugi" sigui Espanya, Itàlia, posant en perill la seva vida amuntegats en petits vaixells i que molts els engoleix el mar?
 
Aquests dies que tot el món està pendent dels mundials de futbol al Brasil, on també hi ha prous injustícies, cridem en veu alta :  TREURE TARGETES VERMELLES a la FAM, INJUSTÍCIES i POBRESA.
 
MAHATMA GANDHI  deia: Hem d'aprendre a viure més senzillament, perquè els altres senzillament puguin viure.
DRETS CIVILS ALS ESTATS UNITS

El dia 2 de juliol de 1964, fa exactament 50 anys de la promulgació de la llei dels Drets Civils als EU, que va prohibir la discriminació racial a les escoles, transports públics, hospitals, bancs de sang, accés a l'habitatge, cementiris, etc... També a reconèixer el dret a votar dels negres.
 
Tot va començar quan la modista Montgomerey Rosa Park, l'any 1955 es va negar a cedir el seu seient de l'autobús a un blanc, com obligava la llei. A partir de llavors es va protestar fins aprovar la llei, "CAP OBRER NEGRE NI CAP CRIADA VA ANAR A TREBALLAR AMB AUTOBÚS"
 
MARTIN LUTHER KING VA DIR:
 
Estem cansats d'estar segregats i humiliats, no tenim altre alternativa que protestar.
 
PREGUNTEM-NOS, què passa avui a casa:  
 
Qui ens creiem que som els "blancs" per discriminar altres races? 
Algú ens va preguntar on volíem néixer?
La terra és de tots, amb les diferents races i cultures.
Fa pensar però, perquè hi ha tantes varietats de colors de pell?
La mainada d'avui des dels primers anys d'escola, ja estan acostumats a la diversitat.
El problema són els comentaris que escolten de la família, pares, avis...
Fins quan els adults no aprendrem a acceptar i conviure la diversitat?
 
 

diumenge, 6 de juliol del 2014

JA ESTEM A L'ESTIU

Tot i que el temps no ens hi acompanya massa, podem dir que estem a l'estiu. Aquests primers dies de juliol hi ha un munt de coses que us vull comentar, poc a poc us aniré passant informació de temes que m'han arribat per mitjà del meu correu personal, però avui en especial us vull parlar de dues activitats que per per poc que pugui no em deixo perdre, una, és el concert que cada any per la festa major de Vic ens acostuma a fer la Principal de la Bisbal, i l'altre les havaneres de Calella de Palafrugell.
 
Abans però, us recomano llegir el tema que vaig escriure l'any passat en aquesta mateixa data, el trobareu en l'etiqueta de la meva AUTO BIOGRAFIA i amb el nom de: "NOSTÀLGIA D'UN TEMPS NO MASSA LLUNYÀ", entendreu millor el perquè d'aquest d'avui.
 
Ahir asseguda a la plaça de Vic escoltant el concert, notava una cadira buida, com deia l'any passat, una companya ja no hi és, però és que l'altre tampoc, està en una residència, quan demà l'aniré a veure, no li puc explicar com ha anat la festa major de Vic, ella és possible que passi de tot, viu en un temps trist i d'acceptació, hem d'acceptar que ens fem grans, però encara podia gaudir uns anys més dels petits plaers de la vida.
 
No sé que em passa aquesta diada, quan al vespre per TV3 escoltava les havaneres, em va tornar aquella nostàlgia de l'any passat. Em venia al cap la meva companya reclosa en aquella residència, immòbil amb la seva cadira de rodes, en aquell aparador d'avis tots col·locats en bateria, mirant-se els ulls els uns als altres i entre ells poques converses enriquidores, Jo, molt tristament en diria el corredor de la mort.
 
Espero l'any vinent poder escriure de nou i no posar més faltes d'assistència i donaré gràcies a Déu de poder-ho fer, serà  senyal que jo encara estic mig en forma.
 
BON ESTIU A TOTS
 
 

divendres, 4 de juliol del 2014

BONS REGALS

Hi ha regals que costen molts diners, són cars i bons, d'altres no en costen de vegades gens, però no per això són menys bons. En quina categoria posaries el següents?:
 
  1. EL REGAL D'ESCOLTAR, sense interrompre, prestar atenció al que et diuen,  escoltar al que parla.
    2. EL REGAL DE L'AFECTE, demostrar afecte a la família, als amics, uns  
        petons, aplaudiments, paraules agradables.
 
    3. EL REGAL DEL SOMRIURE, Portar sempre un somriure a la cara.
 
    4. EL REGAL DE LA GRATITUD, Gràcies per... Ho pots fer de paraula, un 
        missatge de mòbil, un paperet...
 
    5. EL REGAL D'UN C0MPLIMENT, Un sincer    "Que bé que ho has fet", 
        només aquestes paraules poden fer feliç a una persona.
 
    6. EL REGAL D'UN FAVOR, Procura fer un favor a algú cada dia.
 
SÓN PETITS DETALLS QUE DE VEGADES NO HI PAREM A PENSAR.
 
                        
SEGUIM AMB ELS REGALS?

Fa molts anys, hi havia en un hospital una nena que es deia Liz i que patia una estranya malaltia. La seva única oportunitat de recuperar-se era una transfusió de sang del seu germà de cinc anys, que havia sobreviscut miraculosament a la mateixa malaltia i havia desenvolupat els anticossos necessaris per combatre-la.
 
El doctor ho va explicar al nen i li va demanar si estaria disposat a donar la seva sang a la germana, va dubtar només un moment abans de fer un gran sospir i va dir: Si, ho faré si això pot salvar la Liz.
 
Mentre la transfusió s'anava fent, els dos ajaguts un al costat de l'altre, el nen veia com la seva germana somreia i com tornava el color a les seves galtes. Llavors el nen va preguntar al metge amb veu tremolosa: "Quan creu que començaré a morir-me?".
 
Era només un nen, i no havia comprès al doctor, ell es pensava que li donaria tota la seva sang a la germana, i tot i així la hi donava.
 
Que bonic i tendre i quan l'estimava.

diumenge, 22 de juny del 2014

UN REGAL "LA PRIMAVERA"

Ahir ens vas deixar, has estat força generosa, no massa calor, els pantans en bones condicions, pluges ben aprofitades, et podies haver estalviat algunes calamarsades... Pobres pagesos els fas patir molt!!! Ara esperem estiguin a temps de recollir el blat, deixa'ls treballar sense massa fangueig als camps, que el sol adreci les tiges, que algunes estan ajagudes per culpa de la mullena.
 
Que n'és de bonica la primavera, llàstima que massa gent prou atrafegada no es dóna temps a contemplar tanta bellesa, donem-hi una ullada:
 
Davant de casa a tota la vorera tinc una filera de til·lers, fins fa poc eren quatre branques esquelètiques, un dia van començar a sortir petites fulles i en un no res han quedat vestits de nou, ara, amb uns penjois de floretes perfumades, de bon matí quan l'aire encara és net, surto al terrat i respiro una olor boníssima, quin gust...
 
No cal dir dels milers de poncelles de tota mena que dia rere dia, han anat esclatant de tantes i tantes espècies de flors silvestres i de jardins. Avui que entrem a l'estiu, la majoria d'elles han deixat la seva innocència per convertir-se en boniques flors de tots colors. Fins i tot moltes d'elles són desfullades per convertir-se en catifes que adornen carrers de moltes ciutats que celebren així la festivitat del Corpus.
 
Per fi em queda per veure la darrera meravella, els camps d'espígol de La Provença que, tinc la sort de visitar la propera setmana, gràcies a un regal d'aniversari que m'han fet la meva família.
 
MOLTES GRÀCIES SENYOR, per tantes i tantes coses boniques que podem contemplar, gràcies també a aquests ulls que ens has donat. 

dimarts, 10 de juny del 2014

UN NOU REGAL DE BON MATÍ

Aquest matí he obert el correu i m'he trobat un power molt tendre i bonic, amb moltes imatges, però, com en d'altres ocasions, "no el sé passar al meu bloc", us en faré només tres de les moltes reflexions:
  • Fotografia d'una mare embarassada, PARAULES: El cos humà només pot suportar fins un 45% de dolor, però en el moment del part, el sofriment pot arribar fins el 57%, semblant a 20 ossos que es trenquen a la vegada. REFLEXIONS: Estima a la teva mare, com la persona més bonica de la terra, en el moment de néixer ja va començar a patir per tu, però el dolor es va convertir en AMOR.        
 
  • 1ª Fotografia una mare rentant els peus del seu fill, 2ª Fotografia, un fill rentant els peus de la seva mare: REFLEXIONS: Ho faràs tu quan arrivi l'hora?
 
  • 1ª fotografia un nen i una nena jugant amb uns globus, 2ª fotografia la parelleta s'enamoren i s'abracen, 3ª fotografia, agafats de la mà passejant  quan envelleixen, 4ª fotografia,  un dels dos assegut davant una tomba, fent companyia a l'ésser estimat.
Quines imatges més tendres, pensem-hi. US DESITJO UN BON DIA.
 

dimecres, 4 de juny del 2014

UN REGAL DE BON MATÍ    TOTS SOM UNA FAMÍLIA

Aquest vespre tindré entre d'altres, un motiu "positiu" per fer balanç del dia d'avui.

En moltes entrevistes al parlar de TV diuen que serveix per entretenir, molts en parlen negativament. Jo no sé perquè, però sovint tinc la sort de trobar programes interessants. Llavors, em permeto fer-ne un esbós en el meu bloc i recomanar buscar-los per Internet.
 
Aquest és el regal d'avui dia 4 de juny en l'entrevista dels matins de TV3 al pare DESMOND TUTU, Africà, premi Nobel de la Pau i que ha vingut a Catalunya a recollir un guardó Internacional. De la mà de la presentadora Lídia Heredia, ha fet que aquest "BON HOME" ens adrecés un munt de parauless meravelloses, que de veritat us recomano les escolteu.
 
La Lídia li ha preguntat: Déu no se'n surt dels humans veritat? Ell ha respost: Déu no té ulls, ni mans, ni orelles, només té les nostres, el que feu als altres, m'ho feu a mi.
 
Ens ha recordat NELSON MANDELA, que va ser un regal per a la humanitat, un exemple de perdó al sortir de la presó, només va demanar PAU, cap rancúnia. També ens ha parlat de MAHATMA GANDHI en paraules com: al món hi ha suficient per a tots, però no per a satisfer la cobdícia humana.
 
Podria escriure aquí moltes de les seves expressions, però millor busqueu a Internet i escolteu l'entrevista sencera, "Val la pena". M'ha alegrat el dia i m'ha esperançat, després de dies que només sentim parlar d'aldarulls, de violència, de poques ganes de diàleg i no cal dir del tema REI.
 
US DESITJO UN BON DIA
 
 

dissabte, 31 de maig del 2014

PARAULES  d'un BATEIG "2ª part del tema 19 de gener 2013 etiqueta Família"

Qui em segueix, sap que no tinc per costum parlar de religió, però aquests dos temes bé que ho son,  que cadascú en tregui les seves reflexions.

AVUI COMENÇO A FER CAMÍ AMB JESÚS   (dies de primeres comunions).

Abans de néixer, jo estava en un lloc que semblava el cel i vaig tenir una conversa amb Déu. Jo no sabia què em trobaria a la terra, tenia por, no entendria com parlen els humans, i Déu em va dir: No tinguis por, uns àngels tindran cura de tu, t'estimaran, t'ensenyaran a parlar, et cuidaran i t'ajuntaran les manetes per ensenyar-te a resar.
 
Jo li vaig dir, com es diuen els meus àngels i Déu em va respondre; tant se val el seu nom, tu els diràs "PARE I MARE". Així va ser,  fa uns anys que vaig néixer i avui et dic gràcies Jesús o Déu, el nom que vulguis, m'he sentit molt estimat-da i sóc feliç.

M'he anat fent gran i ha arribat l'hora de conèixer més coses de Jesús, els meus pares em van apuntar a "catequesis", aquí m'han explicat moltes coses, diu que tu vas venir a la terra ja fa 2014 anys,  que vas néixer en un lloc molt humil, envoltat de pastors  i gent senzilla,  de tot el que vas fer a la teva vida, de lo bona persona que eres i com ajudaves a tothom.
 
També ens han explicat que quan tenies 33 anys, un dia vas fer un sopar amb dotze dels teus millors amics, aquell dia vas beneir el pa i el vi i els vas dir que allò representava el teu cos i la teva sang i que sempre més quan la gent va a missa és com celebrar aquell sopar.

Així que una vegada conegudes aquestes coses de tu, ha arribat l'hora que jo també participi d'aquest sopar, i avui per primera vegada menjaré d'aquest PA del cel i pensaré que tu estàs amb MI, que sóc una nena-nen afortunat, que ja tinc un nou amic que m'ajudarà i m'ensenyarà el camí bo de la vida.

Jesús vull ser el teu amic-amiga, t'explicaré les meves coses, et demanaré que m'ajudis quan tingui algun problema. Et donaré les gràcies de tot el que fas per mi. Fes que et sàpiga escoltar, que sigui un bon nen-nena, que estimi molt als meus àngels, pare, mare, avis, familiars, també que aprengui a ajudar algú que més ho necessita i que no sigui gaire trapella.

Gràcies Jesús per voler ser el meu millor amic.

 

diumenge, 18 de maig del 2014

UNA HISTÒRIA REAL "WARIS DIRIE"  La nena Somali víctima de l'ablació.

Us faré un breu resum de la seva vida. La podeu trobar en 4 llibres que té publicats: LA FLOR DEL DESIERTO  -  AMANECER EN EL DESIERTO  -  NIÑAS DEL DESIERTO  .  CARTAS A MI MADRE. Ara vull esbrinar que segons he llegit, també han fet una pel·lícula. És una història colpidora de tantes que deuen d'existir i desconeixem.
 
Va néixer al desert del Somàlia, d'una família nòmada, no sap exactament l'edat, entre 33 i 36 ?, allà no hi ha papers, va passar la infantesa pasturant cabres. Es va escapar als 13 anys, el seu pare la volia vendre a un home de 60 a canvi de 5 camells.
 
Explica que als 5 anys va patir l'ablació, havia de ser neta i pura, forces nenes moren desengrades o infectades, els extirpen el clítoris i els llavis amb... les cusen fins a deixar una obertura màxim de la mida d'un pèsol, per orinar i la menstruació explica que és molt dolorós.
 
Un dia fregant en una casa un fotògraf la va descobrir i es va convertir en una de les models més sol·licitades d'aquells, fa pocs anys. Va abandonar la vida de model per dedicar-se a la lluita contra l'ablació, ja ha aconseguit que en 15 països sigui penalitzat, ha creat una fundació "Desert Dawin" que lluita contra aquesta violència.
 
Encara avui hi ha al món milers de nenes que són mutilades. Ella es va operar per tornar a la normalitat, avui és mare, i ara al cap de 22 anys ha volgut tornar a veure la seva família. Segons diu la seva mare ja ha acceptat el NO a aquestes pràctiques.
 
Miraré si puc localitzar la peli, ha de ser molt interessant, els llibres ho són molt, jo he llegit els dos primers i seguiré amb els altres dos.
 
Sempre que parlo de temes així acabo dient: SOM ELS PRIVILEGIATS i encara ens queixem.

dijous, 15 de maig del 2014

FESTA DE PRIMAVERA DE LA GENT GRAN DE VIC

Cada any el mes de maig el departament de Benestar i família de l'Ajuntament de Vic organitza aquesta festa. Jo hi he participat per primera vegada, em començo a sentir que ja formo part d'aquest col·lectiu, com passen els anys!!!
 
Una missa a la Catedral i un dinar al recinte firal del Sucre, no sé, però crec que sobrepassavenm les 450 persones. El que més em va agradar, és que preparar les taules i servir el dinar va anar a càrrec d'uns 50 nois i noies voluntaris de secundària de diferents escoles de la ciutat, aquest contacte intergeneracional el vaig trobar molt acertat.
 
Un músic d'aquells que toquen de tot, va amenitzar la festa. Un dels senyors allà presents va escriure un poema, que també van musicalitzar, molt apropiat per aquesta festa, aquí podreu llegir-ne la lletra:
 
Hem escrit la nostra vida enmig de llums i foscors. De les lluites n'hem fet forces convertides en clarors. De l'amor n'hem fet bandera, de l'esperança conhort i de la fe, la foguera que encoratja nostres cors.
 
Dins el clos de la memòria guardem els records ben vius. Són les branques d'un vell arbre on molts ocells hi fan niu. Des d'on som, mirant enrere, proclamem: SEMPRE ENDAVANT!!. Per tenir una vida plena, ens cal viure cada instant.
 
Hem  fressat tots els camins, remoguts per tots els vents, en la lluita aferrissada per la vida. Res no ofega el nostre clam, res no atura el nostre anhel. El demà serà millor, el cor sospira.
 
Tu també un dia seràs gran.
 

dimarts, 13 de maig del 2014

LA VERITABLE VIDA ÉS AVUI

Avui he anat a veure una amiga que tinc en una residència, com sempre que hi vaig em dóna molt de pensar, aquí unes reflexions relacionades amb el dia d'avui:

No és un miracle poder obrir els ulls cada matí si sentir que estic viva? O és que aquest regal és menys que el que ens fan el dia per exemple de l'aniversari? Sentir-nos acceptablement bé i estimats cada dia no és el més important?
 
Quan mor una persona que estimem, el plorem i sentim la seva buidor, però mentre està entre nosaltres sentit el goig de tenir-lo al costat? Ho valorem?
 
Cada dia creixem i madurem, ningú viu de regals que ens puguin fer en determinats dies de l'any. Hauríem d'estar agraïts per la vida que rebem cada dia. No mirem cada matí com un dia qualsevol, mirem-lo com qui mira per primera vegada, com un nadó acabat de néixer i que encara no te nom (Tagore).
 
Tots els dies semblen igual i són completament diferents. Avui pots fer o veure coses amb uns ulls diferents d'ahir. El més important és no caure en la monotonia, mare de l'avorriment. Cada dia és nou i pot ser una sorpresa.
 
La vida no  és com és, sinó com nosaltres la volem veure, com la veu el nostre cor. Posem-li un nom cada matí, una esperança de vida per superar depressions. Mirat al mirall i regalat un somriure.
 
CADA MATÍ, digues  GRÀCIES i pensa:
 
AVUI ÉS EL PRIMER DIA DE LA RESTA DE LA MEVA VIDA

diumenge, 11 de maig del 2014

A L'INREVÉS DE L'ANTERIOR ESCRIT DE CORRUPCIÓ

Ens volem treure el mal regust de l'anterior escrit, endavant doncs, hi ha gent molt bona.

Aquest matí de diumenge 11 de maig en el programa que tinc per costum de seguir "Signes del temps de TV3" han fet una entrevista a una dona meravellosa, la Mercè Riera, fundadora del menjador "AMICS DEL XIPRER" de Granollers.
 
En aquests escrits, impossible expressar temes sencers, per això sempre us recomano buscar-los a Internet, avui la Mercè ens explicava com va néixer aquesta gran obra, a quanta gent acull, quants voluntaris li donen suport, ajudes d'aliments, econòmiques...
 
El Xiprer és convertir una casa familiar, en una casa d'acollida, un menjador familiar, amb persones que no tenen prous recursos: econòmics i humans, és un cor obert per acollir i estimar, una taula parada per compartir.
 
La podem trobar a Granollers, a la cra. de la Roca, una casa del segle XIX i un jardí amb un xiprer.  Uns temps de problemes, amb dos fills disminuïts, en una pregària, aquest matrimoni va demanar ajuda a Déu, senyor què vols d'aquesta casa? . Van obrir el llibre sagrat de les escriptures, van obrir una pàgina a l'atzar, i es van trobar amb aquest escrit:

"És aquí on vull quedar-me per sempre, m'agrada, hi vull residir,   beneiré les provisions, i abundaran, els seus pobres menjaran fins a saciar-se, vestiré de festa els seus sacerdots i els seus fidels esclataran en crit d'alegria.  La paraula de Déu no podia ser més explícita, una resposta tan clara i concreta els deixà sorpresos.

Però, i com es farà això?  Així que el dia de la Candelera de 1996 demanaren llum per trobar la manera de fer-ho realitat. Fins avui el Xiprer ha estat una realitat ben viva. FELICITATS, busqueu l'entrevista, val la pena. Va seguir el seu exemple, el menjador d'acollida EL TUPI DE VIC.
VIVIM ENVOLTATS DE CORRUPCIÓ

En mig del debat Catalunya-España, què millor que poguéssim anar amb la cara ben alta, de gent NETA, de confiança, però és envà, cada dia et vas assabentant de més coses BRUTES, on són les nostres mans netes?... Si un dia som independents tot canviarà?... Impossible, aquesta lacra no la cura ningú, llavors què?...
 
Ja havia sentit xerrades i  vídeos de la germana Forcades sobre el tema de "cafeambllet", ho coneixeu?. Divendres va venir a Vic en una conferència del Fòrum de Debats, el periodista promotor d'aquesta moguda: Albano Dante Fachin, vaig sortir més dolguda del que ja estava, voleu conèixer dades? Entreu a "cafeambllet.com", temes :
 
  •  La premsa està en mans dels bancs i caixes.
  •  Silenci quan els rics no paguen impostos.
  •  Els noms dels poderosos no s'embruten.
  •  Catalunya paradís de la sanitat privada.
  •  Com administren els diners de la sanitat. (no farien falta retallades).
  •  Defensa dóna 700 mil € a un empresari indultat.
  •  La increïble història d'una família investigada per hisenda.
  •  Com paguem el diari "cafeambllet" amb tirada de 145.000 exemplars.
  •  Etc. etc. etc... us voleu enfadar més?  endavant doncs.
     

diumenge, 4 de maig del 2014

PRIMER DIUMENGE DE MAIG  "DIA DE LA MARE"

Una data més del calendari que la nostra societat ha creat en especial pel consum. Cert és que el mes de maig sempre ha estat dedicat a la verge i mare de Déu.  Si serveix per acostar mares i fills benvinguda sigui. Si regalar flors, bombons... va acompanyat de petons, abraçades, paraules dolces, agraïments, llavors, gràcies als seus creadors.
 
No repetiré els tres temes que vaig escriure en aquest bloc el maig del 2013 i que si voleu poder donar-hi una ullada, els trobareu en l'etiqueta "Família" els dies 1 i 9, són prou tendres.
 
Però avui més que parlar-vos de mares i fills en edats joves, com són els anteriors escrits, voldria parlar de mares amb fills en edats que sobrepassen la infantesa, l'adolescència i que ja ens han donat néts. Aquests joves entregats ja a les seves noves famílies, de vegades obliden que també tenen una mare i algunes d'aquestes en edats avançades, fins i tot, les tenen aparcades en alguna residència.
 
Per sort no és el meu cas, però en conec alguns. Jo com a mare-iaia, em poso a la seva pell. A qualsevol edat i més encara al fer-nos grans, ens fan falta encara que siguin petits detalls, petons, abraçades, paraules com "Mare t'estimo" i no un dia com avui, sinó el dia a dia, ja que fins a la mort sempre serà la mare, aquella que ens va portar al món.
 
No seràs per casualitat un o una d'aquests fills veritat? Millor que no, tot i així pensa-hi.