Un any més Catalunya organitza la ja tradicional Marató, la "22", van començar el 1992 i cada any va destinada a la investigació d'una especialitat, enguany i per tercera vegada la gent se solidaritza per "EL COR".
Diferents cardiòlegs han donat explicacions i han ensenyat imatges de cors oberts, sembla impossible com en són de perfectes tots els nostres òrgans, i avui en especial El Cor. Com amb el compàs dels seus batecs, obre i tanca les seves portes i deixa que la sang entri i surti. Si s'encalla o para, deixem d'existir. El cos humà és una meravella.
Alguns dels escriptors que han col·laborat en el llibre d'aquest any, també fan referència a un altre aspecte (no visible del cor), i és aquí on jo també en vull fer esment.
El cor és també el sol de les persones, gràcies a ell podem donar claror i escalfor a qui ens envolta. Obrir el cor és el millor remei per viure. Ell decideix: "Massa sovint triomfa el mal sobre el bé, és més fàcil, no requereix esforç, és com una drecera".
No és que hi hagi persones bones o dolentes, és que hi ha persones conscients de que tenim un COR, que l'escolten, que prenen la decisió de recórrer el camí més difícil, els prejudicis els fan créixer amb més força. La bondat és el camí que coneix la discreció, perquè la bondat és AMOR.
Aquí és on aquesta part invisible del COR hi té més a veure, és bo que els especialistes trobin remeis per fer-lo viure, ja que cada batec de vida, són batecs d'esperança i AMOR.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada