Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

diumenge, 14 de desembre de 2014

MARATÓ DE TV3

Un any més Catalunya organitza la ja tradicional Marató, la "22", van començar el 1992 i cada any va destinada a la investigació d'una especialitat, enguany i per tercera vegada la gent se solidaritza per "EL COR".
 
Diferents cardiòlegs han donat explicacions i han ensenyat imatges de cors oberts, sembla impossible com en són de perfectes tots els nostres òrgans, i avui en especial El Cor. Com amb el compàs dels seus batecs, obre i tanca les seves portes i deixa que la sang entri i surti. Si s'encalla o para, deixem d'existir. El cos humà és una meravella.
 
Alguns dels escriptors que han col·laborat en el llibre d'aquest any, també fan referència a un altre aspecte (no visible del cor), i és aquí on jo també en vull fer esment.
 
El cor és també el sol de les persones, gràcies a ell podem donar claror i escalfor a qui ens envolta. Obrir el cor és el millor remei per viure. Ell decideix: "Massa sovint triomfa el mal sobre el bé, és més fàcil, no requereix esforç, és com una drecera".
 
No és que hi hagi persones bones o dolentes, és que hi ha persones conscients de que tenim un COR, que l'escolten, que prenen la decisió de recórrer el camí més difícil, els prejudicis els fan créixer amb més força. La bondat és el camí que coneix la discreció, perquè la bondat és AMOR.
 
Aquí és on aquesta part invisible del COR hi té més a veure, és bo que els especialistes trobin remeis per fer-lo viure, ja que cada batec de vida, són batecs d'esperança i AMOR.
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari