Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimecres, 31 de desembre de 2014

FEM BALANÇ D'AQUEST  2014

Si vols buscar l'etiqueta "COM SÓC", desembre del 2012 trobaràs  un tema ben bonic:  
"ANY NOU  ANY VELL" . Avui tanquem aquest 2014 també amb unes reflexions:
 
No sé vosaltres, però jo que a més de lletres també m'agraden els números, tanco amb més ajustaments econòmics que d'altres anys´, i és que la meva jubilació, no em dóna per masses capricis. En una prestatgeria tinc un cistellet de terrissa ple de llegums amb una etiqueta que diu:
 
La persona que el posseeix, no tindrà ni poc, ni massa, sols el just per viure bé, és cert, no em falta el plat a taula, però tinc posat el llistó de despeses força avall.
 
Però i en l'apartat HUMÀ? no us explicaré la meva vida, és a vosaltres que us aconsello fer aquest balanç, jo ja el faig.
 
D'entrada de ben segur us vindran al cap totes les coses negatives, però penseu en lo positiu que segur supera  en escreix. És bo reflexionar sobre la nostra vida, ens pot ajudar a donar gràcies, a fer canvis d'actitud, a perdonar, a valorar sobretot si ens comparem amb molta d'altre gent. PENSEU-HI.
 
Es un exercici que a poder ser hauríem de fer cada dia, no una vegada a l'any. En una entrevista "joc", amb mainada d'entre 10 i 11 anys, un vailet em va dir: a casa cada dia al vespre parlem de "roses i espines", coses bones i no tant bones que hem viscut durant el dia, em va sorprendre, vaig pensar, quins pares...
 
Des d'aquell dia, sempre que ho recordo, procuro fer-ho. Quedaríeu parats de tot el que vivim durant un sol dia, només el sol fet de llevar-nos al matí, ja és un regal.
 
Us desitjo un BON ANY 2015 i sobretot que sigueu MOLT FELIÇOS.
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari