Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

diumenge, 4 de gener de 2015

EL NEN JESÚS QUE VA NÉIXER EL DIA 25, SEGUEIX ENTRE NOSALTRES

En l'etiqueta "Felicitat" del passat 19 de gener 2014, amb el nom "Qui era la persona que avui he fet dos petons", si llegiu el tema, veureu que lliga amb el que ara us explicaré. Les darreres ratlles diuen: A través de les persones Déu passa pels nostres carrers, però no estem avesats a reconèixer-lo.
 
Bé doncs, el passat dia 28 de desembre a la parròquia del Remei, vam organitzar una representació amb la mainada de catequesis, tot temes de Nadal, cançons representades... en concret que donàvem vida a aquest infant que any rere any celebrem el seu aniversari.
 
L'acte va ser solidari, l'entrada costava "un litre de llet o un litre d'oli" a benefici del menjador d'acollida "EL TUPÍ". En acabar, fent balanç em vaig adonar que aquest Déu fet infant, va estar present entre nosaltres més del que ningú imagina:
 
PRIMER: Va obrir cors a la generositat, vam recollir molts litres de llet i d'oli.
 
SEGON: Li vàrem demanar un cop de mà, ja que els infants havia assajat molt poc i  ben cert que ens el va donar, va sortir molt bé, entenen que els actors eren mainada.
 
TERCER: El nen Jesús a la falda de la verge, era un nen de veritat i en un moment que se li acostava una formigueta que li havia de donar un gra d'ordi (un conte), el nen va estirar el braç i va obrir la mà, com si tot estès preparat.  EM VAIG EMOCIONAR.
 
Només són detalls perquè entenguem que en el nostre dia a dia, com dic en l'anterior escrit de fer un balanç de fi d'any, o abans d'anar a dormir, ens adonaríem de quantes vegades ens creuem amb ell sense saber-ho.  PENSEM-HI.
 
TENIR FE VOL DIR CREURE EN UN DÉU INVISIBLE, QUAN ÉS MÉS FÀCIL VEURE'L EN...
HEU LLEGIT el llibre  "DIOS VUELVE EN UNA HARLEY"   
 
 
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari