Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimecres, 31 de desembre del 2014

FEM BALANÇ D'AQUEST  2014

Si vols buscar l'etiqueta "COM SÓC", desembre del 2012 trobaràs  un tema ben bonic:  
"ANY NOU  ANY VELL" . Avui tanquem aquest 2014 també amb unes reflexions:
 
No sé vosaltres, però jo que a més de lletres també m'agraden els números, tanco amb més ajustaments econòmics que d'altres anys´, i és que la meva jubilació, no em dóna per masses capricis. En una prestatgeria tinc un cistellet de terrissa ple de llegums amb una etiqueta que diu:
 
La persona que el posseeix, no tindrà ni poc, ni massa, sols el just per viure bé, és cert, no em falta el plat a taula, però tinc posat el llistó de despeses força avall.
 
Però i en l'apartat HUMÀ? no us explicaré la meva vida, és a vosaltres que us aconsello fer aquest balanç, jo ja el faig.
 
D'entrada de ben segur us vindran al cap totes les coses negatives, però penseu en lo positiu que segur supera  en escreix. És bo reflexionar sobre la nostra vida, ens pot ajudar a donar gràcies, a fer canvis d'actitud, a perdonar, a valorar sobretot si ens comparem amb molta d'altre gent. PENSEU-HI.
 
Es un exercici que a poder ser hauríem de fer cada dia, no una vegada a l'any. En una entrevista "joc", amb mainada d'entre 10 i 11 anys, un vailet em va dir: a casa cada dia al vespre parlem de "roses i espines", coses bones i no tant bones que hem viscut durant el dia, em va sorprendre, vaig pensar, quins pares...
 
Des d'aquell dia, sempre que ho recordo, procuro fer-ho. Quedaríeu parats de tot el que vivim durant un sol dia, només el sol fet de llevar-nos al matí, ja és un regal.
 
Us desitjo un BON ANY 2015 i sobretot que sigueu MOLT FELIÇOS.
 
 

dijous, 25 de desembre del 2014

CARTA D'UN AMIC

En l'etiqueta AMOR-ESTIMAR, el mes de desembre del 2012 pots trobar 8 temes relacionats amb el Nadal. Avui et faig un resum d'una carta, la vols llegir?

Benvolguts,

Avui de ben segur has fet un bon dinar, has fet cagar el tió, has rebut un munt de regals, però t'has recordat de mi?, ja saps que és el meu aniversari?. Has fet el pessebre?. En el Betlem hi sóc jo, m'has cantat nadales?. Any rere any torno a la terra, però molts humans m'ignoreu, si però que ho celebreu, és estrany, a mi no em regaleu res, vols saber tot el que et regalo jo?
 
Un matí nou cada dia "El primer regal", matinades fredes, boira, sol, aigua, rosada, neu, tot coses perquè la natura visqui, creixi i adorni els paisatges.
Els capvespres unes boniques postes de sol, a les nits, la lluna i les estrelles que adornen el firmament, ho contemples algun dia? Només vull que sigueu feliços.
 
M'agradaria parlar una mica amb tu, però els humans aneu tant atabalats: us ompleneu el cervell de nous coneixements, el cos d'esports per estar en forma, però res de tot això t'omple el cor d'AMOR i llavors com pots tenir temps per pensar en mi?.
 
Ja sé que tens molts amics, però tot i així de vegades et veig trist, també a mi els amics sovint m'abandonen, sé que és difícil viure a la terra, en tinc l'experiència, a mi poca gent em comprèn.
 
No et vull entretenir més, només dir-te que si vols ser el meu amic, jo em sentiré molt feliç, em pots parlar, t'escoltaré i el COR et donarà bons consells, serà el meu intermediari.
                                                             EL TEU AMIC JESÚS
 
 
 
 
 
 
 
 

diumenge, 14 de desembre del 2014

MARATÓ DE TV3

Un any més Catalunya organitza la ja tradicional Marató, la "22", van començar el 1992 i cada any va destinada a la investigació d'una especialitat, enguany i per tercera vegada la gent se solidaritza per "EL COR".
 
Diferents cardiòlegs han donat explicacions i han ensenyat imatges de cors oberts, sembla impossible com en són de perfectes tots els nostres òrgans, i avui en especial El Cor. Com amb el compàs dels seus batecs, obre i tanca les seves portes i deixa que la sang entri i surti. Si s'encalla o para, deixem d'existir. El cos humà és una meravella.
 
Alguns dels escriptors que han col·laborat en el llibre d'aquest any, també fan referència a un altre aspecte (no visible del cor), i és aquí on jo també en vull fer esment.
 
El cor és també el sol de les persones, gràcies a ell podem donar claror i escalfor a qui ens envolta. Obrir el cor és el millor remei per viure. Ell decideix: "Massa sovint triomfa el mal sobre el bé, és més fàcil, no requereix esforç, és com una drecera".
 
No és que hi hagi persones bones o dolentes, és que hi ha persones conscients de que tenim un COR, que l'escolten, que prenen la decisió de recórrer el camí més difícil, els prejudicis els fan créixer amb més força. La bondat és el camí que coneix la discreció, perquè la bondat és AMOR.
 
Aquí és on aquesta part invisible del COR hi té més a veure, és bo que els especialistes trobin remeis per fer-lo viure, ja que cada batec de vida, són batecs d'esperança i AMOR.
 
 

dissabte, 6 de desembre del 2014

PENSAMENTS de desembre (3)

  • La vida no ens la donen embolicada amb cap llaç, però segueix sent un regal.
  • La vida no és justa, però tot i així és bonica.
  • La vida és curta per  perdre el temps odiant algú.
  • Fes les paus amb el passat, per no arruïnar el futur.
  • No pots guanyar cada discussió, has d'estar d'acord en no estar d'acord.
  • Encén una espelma, posa els llençols més bonics, no ho guardis per un dia especial, perquè cada dia ES ESPECIAL.
  • Ningú és responsable de la teva felicitat, només tu.
  • Una llàgrima és només 1% d'aigua, els 99% són sentiments.
  • Surt cada dia, no et quedis a casa, els miracles t'esperen.
  • Pensa sempre que el millor encara està per arribar.
  • Els joves són la llavor del futur i els hem de regar cada dia.
  • Arribar a vell, és millor que morir jove.
  • Quan vols perseguir una cosa, no acceptis el NO per resposta, lluita pel SI.
  • Una situació dolenta o bona, pensa que  un dia canviarà.

divendres, 5 de desembre del 2014

MORIR RIC  O  MORIR POBRE

Fa dies que em ronda pel cap la mort de la Duquessa de Alba i faig comparances amb la mort d'un indigent, sense el glamour d'aquesta aristòcrata, però amb un currículum humà molt valuós.
 
Ell, un sense sostre va ser enterrat en un espai del cementiri on enterren qui no té allà una petita propietat o un gran panteó.
 
A ella, li van muntar una capella ardent i li van retre homenatge unes 50.000 persones, perquè??? Qui era aquesta senyora, que mereixés tants d'honors??? Que potser fins i tot li faran un monument???
 
Només perquè ha viscut per sobre les nostres possibilitats??? Que ha rebut tota mena de  subvencions (amb els nostres diners), a fi de mantenir el seu patrimoni i les seves explotacions agràries, que tenia latifundis a molts llocs amb unes extensions de més de 34.000 hectàrees??? i que tampoc sabem com pagava als seus treballadors.
 
Si que se sap que va acumular més de 3.000 milions d'euros i que cobrava 2€ de subvenció diaris per cada vaca (quantes??? moltes...), mentre molta gent a Espanya ha de viure en la misèria???
 
Ho sento molt, però que trist pensar que 50.000 persones van passar per la seva capella ardent (potser sense saber res de tot això) només per ser un personatge de revista, és això el que mou les masses???
 
Em pregunto passarà igual a Catalunya el dia que mori una de les persones, només per ser de les més riques, o això passa a  Espanya??? 

dijous, 4 de desembre del 2014

PENSAMENTS  de desembre (2)

  • Viure de pressa no és viure, és sobreviure.
  • Quan estàs en bones companyies, millor apagar el mòbil.
  • No deixis que et governi la pressa, prova-ho i veuràs.
  • Pren-te temps per menjar i beure.
  • Passa estones sol i en silenci, escolta la teva veu interior.
  • De vegades ens fa por el silenci.
  • Apartat de sorolls, escolta música en silenci, és molt relaxant.
  • Desaccelera el pas, no tothom ha d'anar al teu ritme.
  • Escolta a la gent, les seves alegries, fracassos, problemes, fantasies.
  • Ser escoltat fa créixer l'auto estima.
  • Estimar necessita temps, no és prou una hora diària.
  • Fes una llista de prioritats. La darrera ha de ser el treball, és molt important, però no ha de ser el que més.
  • Mirat al mirall, una cara somrient o una cara avinagrada, ell et retorna el que tu li ofereixes.
  • El somriure fa el mateix efecte en la humanitat que el perfum en les flors.
  • Les arrugues són les empremtes del somriure.
  • El somriure és la llum de la cara i la calefacció del cor.
 PENSAMENTS  de desembre  (1)

  • La manca d'aliments és la FAM del cos.  L'enveja és la FAM espiritual.
  • El virus de la pressa és una epidèmia mundial. Si el tens procura curar-te'n.
  • La paciència és la fortalesa del feble. La impaciència és la feblesa del fort.
  • El perdó arriba quan els records ja no fan mal.
  • Trist els homes esclaus del passat. Trist el futur dels homes robots.
  • Les cadenes no fan esclaus, és la ment dels homes que ens fan lliures o esclaus.
  • No n'hi ha prou en penedir-te del mal que has fet, sinó també del bé que has deixat de fer.
  • Hi ha dues coses que podem perdre:  el temps  i la vida.
  •         La vida és inevitable, el temps és imperdonable.
  • Encara no he trobat a ningú que es critiqués a si mateix amb el mateix afany que ho fa dels altres.
  • De vegades el que més mal fa, no és el cop, sinó qui te'l dóna.
  • De tant en tant cal sacsejar l'arbre de les amistats, per fer caura la fruita podrida.
  • Millor que et rebutgin per ser sincer, no que t'acceptin per ser hipòcrita.