Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dilluns, 30 de juliol del 2012



LA VIDA ÉS...


Una oportunitat, aprofita-la
 Bellesa, admira-la
Un somni, fes-lo realitat
Un repte, afronta'l
Un deure, compleix-lo
Un joc, juga-hi
Preciosa, tingues-ne cura
Riquesa, conserva-la
Amor, frueix-ne
Un misteri, desxifra'l
Tristesa, supera-la
Un himne, canta'l
Una lluita, accepta-la
Tragèdia, domina-la
Una aventura, endinsa-t'hi
Felicitat, mereix-la
La vida és la vida, defensa-la.

                                         MARE TERESA DE CALCUTA

dijous, 26 de juliol del 2012

ESCOLA DE PARES

  • Procureu donar als vostres fills tot el que us demanin, així creuran que tot el món els pertany.
  • Si diuen paraulotes podeu riure, així s'animaran a dir-ne de més grosses.
  • No els renyeu mai, ni corregiu el que està malament, els podria produir complexes, així si un dia algú els avisa d'alguna malifeta, creuran que la societat està en contra seva.
  • Recolliu tot el que deixen per terra, roba, joguines, sabates... si els estalvieu esforços i responsabiltats, creuran que tothom està al seu servei i que no és la seva feina.
  • Procureu que tinguin forces diners, no fos cas que sospitessin que s'ha de treballar per tal d'aconseguir-los.
  • Procureu satisfer tots els seus capricis, si han de lluitar per alguna cosa els frustraria.
  • En qualsevol conflicte amb mestres, veïns, o qui sigui, poseu-vos sempre de la seva part, així creuran que tothom els té mania.
  • Eviteu que rebin cap mena de formació espiritual, ja triaran quan siguin grans, ara els ompliu les hores d'activitats, així el seus cors s'adormiran.
  • Procureu complir les promeses que feu, siguin bones o dolentes.
  • No canvieu d'opinió massa sovint, mantingueu-vos segurs en les decisions.
  • No digueu mentides davant seu, ni els demaneu que en diguin per fer-vos sortir d'algun apuro, els fareu sentir malament i desconfiaran de vosaltres.
  • Deixeu que s'espavilin sols en forces coses, si tot ho feu per ells, mai n'aprendran.
  • No feu que sempre tinguin més que els altres, tampoc els hi negueu tot, ensenyeu-els a viure el nivell social que els ha tocat.
  • Si en alguna cosa us equivoqueu, RECTIFIQUEU, així creixerà en ells l'opinió que tenen de vosaltres i els ensenyareu també a ells a rectificar.
  • No els digueu que facin una cosa que vosaltres no feu, ells sempre aprendran del vostre exemple.
  • Quan us expliquin una cosa, no els digueu que no teniu temps o que són tonteries, tots, petits i grans, el nostre és important.
  • Corregiu actituds de xuleria o massa creguts, no sempre han de ser els primers en tot, ni anar de prepotents, això farà que tinguin més amics.
  • Sobretot cal que els ensenyeu a estimar, els petons i les abraçades, les paraules dolces i amables, fan que els seus cors despertin en bondat i generositat.
  • Sobretot talleu d'arrel les males contestes, és el començament de la violència verbal i de la manca de respecte que un dia els podrà perjudicar a l'escola, a la feina i a la  nova família que formaran.


dilluns, 23 de juliol del 2012

QUI ÉS UN PIRÒMAN?

Segons el diccionari, és la persona que té un impuls obsessiu de provocar incendis, que és conscient del que fa. Per desgràcia hi ha persones així, segurament es podrien detectar a temps aquests indicis i cercar ajuda psicològica.

Però els que són uns inconscients, com els anomenem? De ben segur també els manca ajuda en educació i civisme ja des de la infantesa. No coneixen aquell consell: "El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú". Pensant aquesta reflexió, de ben segur actuarien diferent.

Quan tots sabem del perill d'una barbacoa, d'un llumí mal apagat, de llençar una cigarreta encesa, qui així actua, no és conscient de les conseqüències? Li agradaria ser-ne un dels afectats?

Qui ha provocat aquest gran incendi de l'alt Empordà, no li fa mal la consciència pensar que possiblement va ser ell el causant?. No recorda l'hora que va passar per allà i el seu acte despreocupat i inconscient?

Difícilment sabrem mai qui n'és el culpable, però ell si que portarà per sempre més sobre seu el pes d'aquesta tragèdia, les morts, les pèrdues ecològiques, els danys materials i humans...

Si no és així, bé que hi pot tornar, llavors a aquesta persona no li direm PIRÒMAN?

dimarts, 10 de juliol del 2012

FINALS DE JUNY, INICI D'ESTIU

Dies llargs, el sol ho abraça tot, diuen que el sol és vida, però amb dosis tant fortes... va ser una setmana molt calorosa, la gent que no tenim prou memòria comentava "això no s'havia vist mai". Doncs SÍ, l'any passat el 2011 aquests mateixos dies també en va fer molta de calor.

Els camps daurats d'ordi i blat, ja quasi han fugit, sols queden petites punxes que les màquines no han sabut afaitar. A la comarca d'Osona enguany ens hem escapat de pedragades que fan malvè i aplanen els camps, els temporals han passat de llarg, a d'altres llocs si que els ha tocat. 

Ara ens queden camins polsosos, marges d'herba seca, si no és negre per algun foc. Avui he vist les voreres d'un per sort petit foc que va cremar un espai de la carretera de la Guixa, quina tristor.

Pels carrers les persones busquem l'ombra, a hores punta de sol poca gent tragina, fins les orenetes duen tenir la boca seca i els costa de piular. Sort que no tot l'estiu el SOL és així de fort, potser que alguns dies l'atmosfera que està tan plena de satèl·lits, coets i brutícia atòmica  ha de fer giragonses per passar i per això crema tant?

Qui té la sort d'un bany de mar o piscina pot jugar amb l'escalfor del SOL, però, aquests dies m'he recordat d'aquells pobles que viuen en constants temperatures altes,  sequeres, misèria, poca aigua i no uns dies, sinó temps, anys... De tot en té la culpa el SOL?   

diumenge, 8 de juliol del 2012

NOSTÀLGIA D'UN TEMPS NO MASSA LLUNYÀ

Ahir no em vaig adormir (cosa estranya), vaig seguir per TV3 fins al final la 46ª cantada d'havaneres de Palafrugell, és una música i lletres que m'agraden. Fa uns anys, en dues ocasions, vaig anar a Calella en aquesta vesprada acompanyada d'unes amigues, és un ambient únic, no és el mateix veure-ho per televisió.

El cotxe aparcat a una distància considerable, les meves cames encara lleugeres no els venia d'uns metres més, les meves companyes igual que jo disposades a passar una bonica vetllada vora el mar, jerseis perquè generalment bufa aquell ventet i sobretot el mocador per cantar la bella Lola, bons records.

Ahir asseguda davant el televisor,  unes llàgrimes de nostàlgia, que no m'havia passat mai, em van entelar els ulls, un nus al pit em va recordar que una de les amigues ja no hi és, l'altra amb edat avançada no li escau aquest tragí, l'altre amb problemes de salut i jo que les cames també em comencen a fallar.

Sóc conscient del pas dels anys, com bé diu Mn. Cinto Verdaguer: Sovint els homes oblidem que...La vida és un riu que corre a la mor, lo cel és lo port, on lo just reviu... Però no deixa de ser trist, va ser com una punxada de dolor, de tristor, d'enyorança d'uns temps que no tornaran. 

  

diumenge, 1 de juliol del 2012

20 ANYS DE LES OLIMPÍADES

Del 26 al 30 de juliol de 1992, VIC va ser seu Olimpica d'Hoquei sobre patins, un esdeveniment únic, que de ben segur no veurem repetit mai més.

Amb motiu de la festa major d'enguany, en el mitjà informatiu INFO taronja que hem trobat a les bústies en fa un resum, amb fotografiess dels voluntaris olímpics, en una, hi ha la meva filla i m'ha fet molta il·lusió, ja que guardo com una relíquia tot l'equipament, samarreta, xandall... un dia les meves nétes (les seves filles) en tindran un record.

I, és que aquells dies Vic va ser una gran festa, potser per a molts no va significar gran cosa, però per a mi, el CLUB PATÍ VIC era la meva segona casa, allà el novembre de 1983, jo com a Delegada, juntament amb l'Imma Ponsa com entrenadora vàrem començar a donar vida a un esport que durant anys havia quedat oblidat "EL PATINATGE", avui encara molt viu.

Anys enrere, l'any ???, la vigatana "Eugènia Porta" va ser subcampiona a un sol punt de la primera en els campionats d'Espanya celebrats a Barcelona. En aquella ocasió van actuar fora concurs la parella infantil també vigatana "Roser Fuster i Josep Cassany", que varen obtenir molts aplaudiments i simpatia dels assistents. Per això vaig lluitar molts anys perquè el patinatge tornes a reviure a VIC i ho vaig aconseguir, gràcies al llavors President senyor Estrada.

En tinc un molt bonic record i desitjo molts anys de vida al CLUB PATÍ VIC.