Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimarts, 10 de juliol de 2012

FINALS DE JUNY, INICI D'ESTIU

Dies llargs, el sol ho abraça tot, diuen que el sol és vida, però amb dosis tant fortes... va ser una setmana molt calorosa, la gent que no tenim prou memòria comentava "això no s'havia vist mai". Doncs SÍ, l'any passat el 2011 aquests mateixos dies també en va fer molta de calor.

Els camps daurats d'ordi i blat, ja quasi han fugit, sols queden petites punxes que les màquines no han sabut afaitar. A la comarca d'Osona enguany ens hem escapat de pedragades que fan malvè i aplanen els camps, els temporals han passat de llarg, a d'altres llocs si que els ha tocat. 

Ara ens queden camins polsosos, marges d'herba seca, si no és negre per algun foc. Avui he vist les voreres d'un per sort petit foc que va cremar un espai de la carretera de la Guixa, quina tristor.

Pels carrers les persones busquem l'ombra, a hores punta de sol poca gent tragina, fins les orenetes duen tenir la boca seca i els costa de piular. Sort que no tot l'estiu el SOL és així de fort, potser que alguns dies l'atmosfera que està tan plena de satèl·lits, coets i brutícia atòmica  ha de fer giragonses per passar i per això crema tant?

Qui té la sort d'un bany de mar o piscina pot jugar amb l'escalfor del SOL, però, aquests dies m'he recordat d'aquells pobles que viuen en constants temperatures altes,  sequeres, misèria, poca aigua i no uns dies, sinó temps, anys... De tot en té la culpa el SOL?   

Cap comentari:

Publica un comentari