Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dissabte, 29 de juny del 2013

PODEM DIR QUE HA ARRIBAT L'ESTIU?  

Sembla que ara SI, segons els metereòlegs però, ens diuen que no patirem la calor d'altres anys, aquest final de juny  tant el 2011 com el 2012 vam tocar sostre amb 35 - 36º... enguany fins avui hem respirat, jo personalment ho he agraït, no m'agrada la calor forta.
 
El 23 de juny, 10 de juliol i 2 d'agost de l'any passat i en l'etiqueta VARIS, podeu trobar tres temes relacionats amb les VACANCES, no els repetiré, però si en faig un petit recordatori, no és mai per demés en un temps que les carreteres van més carregades, sigui el mar o la muntanya a tots (els que poden) ens atrau passar-hi uns dies de descans.
 
Ens queixem de la crisi, però som encara molts els que prou sovint cremem combustible,  quilòmetres i més quilòmetres, autopistes, rutes turístiques... matricules d'ací i de fora i les colpidores estadístiques d'accidents i morts ens haurien de ser un toc d'atenció, que cal conduir amb serenitat i prudència. Jo personalment anant als 100 km. em passen els cotxes com llampecs, perquè,  per arribar 5 minuts abans...
 
Quan tenim a les mans un vehicle, no és sols la garantia de seguretat del conductor, sinó també de tots els que l'acompanyen, familiars, amics... És molta responsabilitat, molt de compte amb l'alcohol, la somnolència, les distraccions. Les carreteres en hores punta són com una cuca de milions de cames (rodes), unes a pocs metres de les altres i en unes dècimes de segon pots perdre el control. 
 
Quants cotxes a la guantera porten una fotografia amb allò de "PARE NO CORRIS". Per tot això les vacances faciliten la possibilitat de gaudir d'un descans, allunyar-nos de la monotonia de la tasca cotidiana, de les preocupacions i el ritme de vida massa trepidant, de l'esclavatge de mirar sempre el rellotge, fem un parèntesi que ens permeti un respir.
QUINA MENA D'ESTRELLA SÓC JO?  TINC LLUM PRÒPIA?

Al crear el món van aparèixer el sol, la lluna, els planetes, les estrelles i cada un es va col·locar en un lloc concret. En un racó, hi va quedar una petita estrella que se sentia molt trista, no sabia quin era el seu lloc. A ella li hauria agradat córrer l'univers, fer alguna cosa important.
 
Es va queixar humilment, amb senzillesa i va tenir la seva recompensa: Se li va col·locar una cua lluminosa i va ser vista per uns pastors, uns reis... en fi, per tot el món. Des d'aquell moment en tots els arbres, pessebres, façanes d'edificis... cada NADAL brilla en record de la seva petita humilitat.
 
En la nostra vida tots tenim quelcom que podem il·luminar i ser capaços de donar llum als demés. Tu hauries volgut fer alguna cosa important i per contra et consideres una petita estrella? Pensa que en el cel hi ha molta contaminació produïda pels habitants de la terra, les estrelles petites ens costa  poder-les veure, però de ben segur fan grans esforços perquè brilli la seva llum.
 
AIXÍ DONCS SIGUEM PORTADORS DE LLUM, recorda que és millor fins i tot el petit ble d'una espelma que viure en la foscor i anar a les palpentes.

dimecres, 26 de juny del 2013

LA VIDA ÉS LA VIDA
Recorda a somriure fins i tot sense motiu, perquè la VIDA ÉS BONICA.

Fa pocs dies vaig conèixer l'AMIN SHEIKH, un jove INDI de Bombay que ens va presentar el seu llibre "LA VIDA ÉS LA VIDA,  SÓC QUI SÓC GRÀCIES A TU". És un noi feliç, ell ens va dir aquesta frase "LA VIDA ÉS BONICA" i dedica aquest llibre a tots els nens del món que malviuen pels carrers, perquè així va ser la seva infantesa.
 
No sé si aquest llibre es troba en llibreries, no és una gran obra literària, però de veritat enganxa, vius minut a minut la seva vida, és com si ell en persona t'ho anés explicant, us en faré un petit resum:
 
Amb molts de problemes familiars, econòmics... als cinc anys va marxar de casa i fins als 8 vuit va malviure pels carrers, estacions, sota ponts de Bombay, va  pidolar, va robar, va estar violat, carregava maletes, venia diaris...però va sobreviure. Als vuit anys una monja d'un centre d'acollida que recorria aquests llocs recuperant infants del carrer, sense sostre, el va ingressar a ell i una germana amb dos anys menys, en un centre de nom "SNEHASADAN".
 
Allà va anar creixent amb moltes anècdotes per llegir, gent meravellosa, uns pares per a ell i la seva germana, fins que un gran senyor benefactor del centre se'l va emportar a treballar amb ell, allà es va formar la gran persona que és avui i de com ha passat de ser nen del carrer a tenir un treball estable, un somni: "una empresa de Taxis", la seva germana ja és infermera i ha pogut ajudar a la seva mare i bla bla bla.
 
Aquest llibre traduït a l'anglés, el francès i l'espanyol amb ell recorrent món, és com vol portar a terme un més dels seus somnis, obrir una cafeteria-biblioteca a Bombay amb el nom de "BOMBAY TO BARCELONA", allà pensa poder ajudar a nens que com ell, tenen una infantesa molt trista.
 
Us recomano entrar al seu bloc i el podreu conèixer millor:  aminbombay.blogspot.com  

dissabte, 15 de juny del 2013

RECULL DE PENSAMENTS (8)

  • Sóc el que sento i no pas el que voldria ser o el que penso que sóc.
  • Encomanar il·lusions, entusiasme i ganes de viure, és tasca de persones amb majúscules.
  • L'alegria comença quan deixes de buscar la teva pròpia felicitat i procures la dels altres.
  • Al mirar per la finestra, un sols veu fang, l'altre estrelles, tot depèn de com mirem les coses.
  • Podràs oblidar la persona que t'ha fet riure, però mai oblidaràs a la persona que t'ha fet plorar.
  • El desordre esmorza amb l'abundància, dina amb la pobresa, sopa amb la misèria i dorm amb la mort.
  • Vivim en una societat on gairebé res és gratuït, no obstant, la felicitat es troba en la gratuïtat, en donar-se a canvi de res.
  • Estudia i preparat com si haguessis de viure sempre, però viu com si haguessis de morir demà.
  • No facis apostes si saps que guanyaràs, és de massa viu, i si no ho saps és de massa tonto.
  • La mort és una costum de la vida. En les guerres aquesta costum passa a ser un vici.
  • Els homes superficials tracten d'omplir el seu temps, els més assenyats l'utilitzen.
  • Prudència és saber distingir les coses que es poden desitjar de les que s'han d'evitar.
  • La felicitat no consisteix en fer el que ens agrada, sinó en fer que ens agradi el que hem de fer.
  • Un home no s'ha d'avergonyir mai de reconèixer que s'ha equivocat, és com dir que avui és més savi que ahir.
MÉS PETITES HISTORIETES

ASPECTE.- L'àvia va encarregar a la nena d'anar a buscar bolets al bosc.  -La nena va recollir el més grossos i de colors més bonics i va omplir el cistell. - Mira àvia quants bolets he portat, n'hi havia d'arrugats i lletjos, però no els he agafat.

Filla meva - va respondre l'àvia, t'has deixat guiar per les aparences enganyoses i has portat els que contenem més metzines, si els mengéssim ens posaríem malalts, els més arrugats i lletjos són els que jo sempre he recollit.

La nena va comprendre que no s'havia de deixar guiar per l'aspecte de les coses o les persones, que de vegades ens podem equivocar.

=============================================================================

SILENCI.- Tenim dues orelles i una sola llengua, per escoltar més i parlar menys.

La nostra societat és greument sorollosa, estem envoltats de motors, músiques, xerrameca, cridòries. Tot això fa que el silenci sigui cada vegada més necessari.
 
Fa més soroll una bufetada, que una abraçada, una carícia.
Fa més soroll un tro i un llamp, que un petó d'amor o amistat.
Fa més soroll una arma de foc, que un diàleg de pau.
Fa més soroll un insult que el perdó amb el cor.
 
Si volem ajudar, ser solidaris, no cal fer massa soroll, només cal allargar la mà en silenci, sense que gairebé ningú se n'assabenti.
 
==============================================================================

dilluns, 10 de juny del 2013

12 de juny dia contra el TREBALL INFANTIL

Com en d'altres diades, en l'apartat INJUSTÍCIES podeu trobar el següents:

2012  6 de març  Explotació Infantil
2012  8 de juny   Treball Infantil
2012  18 novembre   Drets dels Infants
2013  21 d'abril    M'agrada conèixer vivències

Aquí una pinzellada de l'Iqbar Masih, (història real) d'un nen de 12 anys que treballava en uns tallers de catifes a l'Índia. Els pares molt pobres el van vendre per 20€ a fi d'anar a treballar per servir una família, però el seu lloc va ser confeccionar catifes.
 
Amb ell hi havia 6 nens i nenes més. Ell, un vailet molt decidit va aconseguir que d'altres infants es manifestessin. Davant la por d'una denúncia, va morir a fuetades a mans dels seus jefes ara fa 13 anys. Se'n coneix la seva història gràcies a que uns viatgers que van anar a l'Índia i van comprar una catifa, en un doblec en sortia un paperot on deia "SOS".
 
Després de posar-se en contacte amb un periodista i aquest començar a investigar, van ser trobats la resta d'infants i traslladats a un orfenat, on un grup de famílies catalanes els van apadrinar, però l'Iqbar ja era mort. La seva lluita va donar resultat.
 
Aquesta història es va poder conèixer, però quantes d'altres en desconeixem? No sols el treball i la mort, sinó l'esclavatge en que són sotmesos molts nens i nenes del món i que viuen mancats de tots ELS DRETS HUMANS. 

diumenge, 2 de juny del 2013

5 de JUNY, DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

Sentim molt a parlar del "MEDI AMBIENT", li donem prou importància?

És el futur del món que deixarem d'herència als nostres fills i néts.

No repetiré els temes que he fet al llarg de l'any, però "SI" us recordaré on trobar-los, estan en l'etiqueta "VARIS" amb les següents dates i encapçalaments:


2012  17 d'abril       RECICLEM   FEM-NOS PREGUNTES

2012  22 d'abril       QUÈ DIRIA LA TERRA SI PARLÉS?

2012   7 de maig     LA TERRA PLORA

2012   8 de maig     ECOLOGIA D'AHIR I ECOLOGIA D'AVUI

2012  22 de juliol    QUI ÉS UN PIRÒMAN?

US ACONSELLO ELS RELLEGIU    GRÀCIES