Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dissabte, 29 de juny de 2013

PODEM DIR QUE HA ARRIBAT L'ESTIU?  

Sembla que ara SI, segons els metereòlegs però, ens diuen que no patirem la calor d'altres anys, aquest final de juny  tant el 2011 com el 2012 vam tocar sostre amb 35 - 36º... enguany fins avui hem respirat, jo personalment ho he agraït, no m'agrada la calor forta.
 
El 23 de juny, 10 de juliol i 2 d'agost de l'any passat i en l'etiqueta VARIS, podeu trobar tres temes relacionats amb les VACANCES, no els repetiré, però si en faig un petit recordatori, no és mai per demés en un temps que les carreteres van més carregades, sigui el mar o la muntanya a tots (els que poden) ens atrau passar-hi uns dies de descans.
 
Ens queixem de la crisi, però som encara molts els que prou sovint cremem combustible,  quilòmetres i més quilòmetres, autopistes, rutes turístiques... matricules d'ací i de fora i les colpidores estadístiques d'accidents i morts ens haurien de ser un toc d'atenció, que cal conduir amb serenitat i prudència. Jo personalment anant als 100 km. em passen els cotxes com llampecs, perquè,  per arribar 5 minuts abans...
 
Quan tenim a les mans un vehicle, no és sols la garantia de seguretat del conductor, sinó també de tots els que l'acompanyen, familiars, amics... És molta responsabilitat, molt de compte amb l'alcohol, la somnolència, les distraccions. Les carreteres en hores punta són com una cuca de milions de cames (rodes), unes a pocs metres de les altres i en unes dècimes de segon pots perdre el control. 
 
Quants cotxes a la guantera porten una fotografia amb allò de "PARE NO CORRIS". Per tot això les vacances faciliten la possibilitat de gaudir d'un descans, allunyar-nos de la monotonia de la tasca cotidiana, de les preocupacions i el ritme de vida massa trepidant, de l'esclavatge de mirar sempre el rellotge, fem un parèntesi que ens permeti un respir.

Cap comentari:

Publica un comentari