Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

diumenge, 20 d’abril del 2014

MÉS SOBRE EL LLIBRE:  "EL CAMÍ DE LA FELICITAT"

Avui és Pasqua, i tenia ganes d'escriure un tema sobre la Felicitat. La Pasqua pels creients és un dia de joia i pau. M'he tornat a rellegir aquest llibre, però cada tema era el més interessant, el llibre és de Bernard Benson d'Editorial Claret, us el recomano.
 
Hi ha temes com: Les joguines de la vida.   Amarar les tenebres de claror.  L'home al mirall, i molts d'altres, però només us faré un esbós del "Titella que s'escapa". El titellaire es diu "Enric Gensana Oliver" més conegut com l'EGO.
 
Tots sabem que els titelles van penjats d'uns fils, cada fil a la mà del titellaire, un dirigeix els peus, l'altre les mans, però de la cara del titella en surten un manyoc de cordills, per mitjà d'ells poden fer les ganyotes més horripilants, cada fil porta una etiqueta: enveja, còlera, engany, tirania, orgull...
 
EGO va començar l'espectacle, tothom aplaudia, menys un espectador que cridà des de la grada: "PERQUÈ ET DEIXES MANIPULAR PEL TITELLAIRE D'AQUESTA MANERA ?". L'EGO a l'instant tibà els cordills i va fer que el titella es tapés les orelles.
 
El titella començà a entortolligar els seus fils en l'intent d'aconseguir la llibertat, la batalla havia començat. Era necessari conservar dos cordills, el de la ment i el del cor, però no podia. Què puc fer es preguntava el titella, el cor li respongué: "Fem-ho plegats".
 
EGO va trobar-se amb un absurd bocí de fusta a les mans, sense fils, el titella era lliure, reia, cantava i ballava. Però va dir. "Quina és la cosa que puc fer ara que sóc lliure?". El cor li respongué: "ensenya als altres titelles de quina manera poden alliberar-se del seu EGO". Uns van poder, d'altres no ho van saber  aconseguir, no havia arribat la seva hora.
 
Així és la vida, deixen de ser titelles enganxats a la fusta de l'EGO, busquem la FELICITAT.

dissabte, 19 d’abril del 2014

REFLEXIONS:  ESTEM A SETMANA SANTA

La riquesa es fa envejar, el poder es fa témer, la saviesa es fa escoltar i la bellesa es fa admirar, només la bondat es fa estimar. JOSEP M. VIDAL, era el rector de la parròquia del PI de Barcelona, va morir el 22 d'abril del 2003, dimarts farà 11 anys, en el seu enterrament hi havia bisbes, capellans, polítics, representants de sindicats, immigrants de tots colors i religions, gais, lesbianes, captaires...
 
Què havia fet aquest capellà?  Senzillament ESTIMAR, va passar pel món escampant bondat, acollia a tothom, per a tots tenia una paraula amable, des del més senzill captaire, per a tots tenia sempre les portes obertes. El 2001 va obrir les portes de l'església a més de 300 immigrants il·legals.
 
Ell ho tenia molt clar "La llei de l'evangeli està per sobre de la llei d'estrangeria". A aquells que de vegades li recomanaven que fos prudent, els responia: a veure si encara ens prohibiran ESTIMAR.
 
=============================================================================
 
Al néixer ens regalen molta capacitat d'estimar i diuen que la majoria de la gent quan mor sols n'ha fet servir un 10%, és una pena que sovint la gent morim amb el precinte encara per obrir.
 
=============================================================================
 
  •  Les persones som allò que fem cada dia, de manera que no és el tracte, sinó l'hàbit
  •  De l'abundància del cor en parla la boca, si el cor vessa,  parlen els ulls.
  •  Les persones valem pel que som, no pel que fem o el que tenim.
  •  Anem posant anys a la vida, però cal posar vida als anys.
  • Qui té un bon cor, escriu tot l'odi sobre el gel i espera que surti el sol.
========================================================================
 
 
 

dimarts, 15 d’abril del 2014

QUINA IMPOTÈNCIA

M'agradaria ser una d'aquelles persones que no escolta debats, que no té cap interès en com està el món, o senzillament passa de tot. Però no sóc així. Si tenim néts o consciència, quin món deixarem?...
 
Sentim parlar del medi ambient, de la contaminació, de l'escalfament, de l'economia, de l'endeutament, de la comunitat Europea, de les injustícies, de la corrupció, de la crisis, de l'atur.  En els debats sentim moltes persones que semblen saber-ho tot, però què fan?. Els governs no els escolta, ja tenen els seus centenars d'assessors, ben pagats a fi de que els diguin el que volen sentir.
 
Entrevistes com per exemple de Jordi Evole, (que volen fer desaparèixer), podeu seguir-lo per Internet al canal "La Sexta, Salvados" i veus que en tot hi ha gent corrupte, tots diuen el  que més els convé en benefici dels seus interessos. I  el que més mal fa, són "LES MENTIDES". Llavors, a qui creure? A qui votar?
 
Pobres infants, avui alguns d'ells ja amb problemes, d'altres que han viscut envoltats de cotó fluix, molts en un món irreal, com acceptaran si un dia han de canviar el ritme de les seves vides?.
 
Hauran d'anar amb mascaretes per no respirar aires contaminats?...
Hauran de controlar l'aigua com ho havien fet els nostres avis?...
El mar estarà tan crescut que no quedarà espai de sorra a les platges?...
 
Així que, millor ser egoista: sort que nosaltres no ho veurem, però fa mal pensar-hi.
 
Entretant es fa tant poca cosa, la gent en gran part és molt irresponsable. Exemple a petita escala: només cal observar la col·laboració en el repartiment de les deixalles en els seus corresponents contenidors, encara avui hi ha molta gent que no selecciona.
 
Deu ser que avui tinc el dia negre, però és per reflexionar.