Avui és Pasqua, i tenia ganes d'escriure un tema sobre la Felicitat. La Pasqua pels creients és un dia de joia i pau. M'he tornat a rellegir aquest llibre, però cada tema era el més interessant, el llibre és de Bernard Benson d'Editorial Claret, us el recomano.
Hi ha temes com: Les joguines de la vida. Amarar les tenebres de claror. L'home al mirall, i molts d'altres, però només us faré un esbós del "Titella que s'escapa". El titellaire es diu "Enric Gensana Oliver" més conegut com l'EGO.
Tots sabem que els titelles van penjats d'uns fils, cada fil a la mà del titellaire, un dirigeix els peus, l'altre les mans, però de la cara del titella en surten un manyoc de cordills, per mitjà d'ells poden fer les ganyotes més horripilants, cada fil porta una etiqueta: enveja, còlera, engany, tirania, orgull...
EGO va començar l'espectacle, tothom aplaudia, menys un espectador que cridà des de la grada: "PERQUÈ ET DEIXES MANIPULAR PEL TITELLAIRE D'AQUESTA MANERA ?". L'EGO a l'instant tibà els cordills i va fer que el titella es tapés les orelles.
El titella començà a entortolligar els seus fils en l'intent d'aconseguir la llibertat, la batalla havia començat. Era necessari conservar dos cordills, el de la ment i el del cor, però no podia. Què puc fer es preguntava el titella, el cor li respongué: "Fem-ho plegats".
EGO va trobar-se amb un absurd bocí de fusta a les mans, sense fils, el titella era lliure, reia, cantava i ballava. Però va dir. "Quina és la cosa que puc fer ara que sóc lliure?". El cor li respongué: "ensenya als altres titelles de quina manera poden alliberar-se del seu EGO". Uns van poder, d'altres no ho van saber aconseguir, no havia arribat la seva hora.
Així és la vida, deixen de ser titelles enganxats a la fusta de l'EGO, busquem la FELICITAT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada