Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimarts, 15 d’abril de 2014

QUINA IMPOTÈNCIA

M'agradaria ser una d'aquelles persones que no escolta debats, que no té cap interès en com està el món, o senzillament passa de tot. Però no sóc així. Si tenim néts o consciència, quin món deixarem?...
 
Sentim parlar del medi ambient, de la contaminació, de l'escalfament, de l'economia, de l'endeutament, de la comunitat Europea, de les injustícies, de la corrupció, de la crisis, de l'atur.  En els debats sentim moltes persones que semblen saber-ho tot, però què fan?. Els governs no els escolta, ja tenen els seus centenars d'assessors, ben pagats a fi de que els diguin el que volen sentir.
 
Entrevistes com per exemple de Jordi Evole, (que volen fer desaparèixer), podeu seguir-lo per Internet al canal "La Sexta, Salvados" i veus que en tot hi ha gent corrupte, tots diuen el  que més els convé en benefici dels seus interessos. I  el que més mal fa, són "LES MENTIDES". Llavors, a qui creure? A qui votar?
 
Pobres infants, avui alguns d'ells ja amb problemes, d'altres que han viscut envoltats de cotó fluix, molts en un món irreal, com acceptaran si un dia han de canviar el ritme de les seves vides?.
 
Hauran d'anar amb mascaretes per no respirar aires contaminats?...
Hauran de controlar l'aigua com ho havien fet els nostres avis?...
El mar estarà tan crescut que no quedarà espai de sorra a les platges?...
 
Així que, millor ser egoista: sort que nosaltres no ho veurem, però fa mal pensar-hi.
 
Entretant es fa tant poca cosa, la gent en gran part és molt irresponsable. Exemple a petita escala: només cal observar la col·laboració en el repartiment de les deixalles en els seus corresponents contenidors, encara avui hi ha molta gent que no selecciona.
 
Deu ser que avui tinc el dia negre, però és per reflexionar.
 
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari