Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

divendres, 25 de desembre del 2015

ELS NENS DEL MÓN VOLEM LA PAU

El món és la casa de més de set mil milions de persones, nosaltres els infants i joves representem la meitat dels habitants del planeta, ben aviat si ens deixen viure i no ens maten en alguna guerra, serem els hereus d'aquesta terra, n'haurem de tenir cura, intentar guarir-la per tal de què quan sigui l'hora, la puguem llegar als nostres fills.
 
Demanem als dirigents del món que es comprometin a destruir les seves armes, les bombes... Tot això és un joc de bojos i no fa més que empènyer cap a les guerres, nosaltres volem la PAU, tenim moltes ganes de viure.
 
Quan fem el pessebre no hi posem soldats, ni tampoc canons que escupen metralla, ni bombes que cauen causant moltes morts.
 
Al nostre pessebre hi volem gent de pau com els humils pastors de les contrades, gent de cor senzill que l'Infant espera.
 
Si el món fos un pessebre com el que sempre fem, FELIÇ tothom viuria i plens d'amor diríem:
 
QUE AQUEST NADAL ENS PORTI LA PAU.
SÓC INVISIBLE, però estic al teu costat

Pot ser un conte per adults per saber-lo transmetre als infants i joves.
 
Sóc el cap de personal d'una gran empresa. Tinc una escola d'àngels i la meva missió és enviar-los a la terra per fer costat a tots els humans, el meu nom és "L'ÀNGEL DE LA GUARDA", de ben segur n'heu sentit parlar veritat?

Els humans viviu molt atabalats, si dediquéssiu uns minuts cada dia a pensar en com ha anat el dia, en les coses positives i les negatives, segurament trobaríeu moments que heu sortit d'algún entrebanc i no sabeu ni com ni perquè. Podeu estar segurs que allà hi ha intervingut un dels meus treballadors.
 
Feu-ne la prova, confieu en el vostre àngel i expliqueu-ho als menuts, ni ells ni vosaltres  sentireu mai la seva veu, però SI per mitjà de la veu del COR, de vegades us deixem algun missatge al contestador i no l'escolteu o no en feu cas.
 
Bé, me'n torno al meu despatx, allà hi tinc molta feina. Us puc dir que a la meva empresa no hi ha cap ERO, no sobren treballadors, al contrari encara me'n falten.
 
I ensenyeu als nens i nenes aquesta petita oració:  ÀNGEL DE LA GUARDA DOLÇA COMPANYIA, NO EM DEIXEU MAI SOLA DE NIT NI DE DIA.
 
Penseu en moments especials de les vostres vides, com s'han solucionat.
Fins i tot podeu mirar el programa de TV3 d'aquella "JOSEFIN", és un àngel.
Com ella us podeu trobar amb personatges que us poden ajudar, si més no a PENSAR.
 
 
UN ANY MÉS TORNA EL NADAL

Dies de l'any que tots ens adrecem als altres per mitjà de felicitacions, de correus, algunes trucades, però en general missatges curts que el vent se'ls emporta:  com "BONES FESTES, BONS DESITJOS PEL NOU ANY, PAU I AMOR... boniques paraules, però...
 
Què esta passant al món?  Aquest nadó que avui a nascut, quan vegi els telediaris es deprimirà, si que algunes imatges de generositat, d'estimació, però... més que res, guerres, desplaçats, camps de refugiats,  infants que el mar engoleix, corrupció, poca entesa entre partits polítics, uns que s'insulten als altres, sembla que tots hem perdut el nord, que tot ho fem malament, bé que deuen haver-hi coses positives veritat? 
 
Desconectem una estona i centrem-nos en aquests pensaments, ens fem una entrevista personal i pensem en aquestes frases de MAHATMA GANDHI:
 
NO POTS DONAR LA MÀ AMB EL PUNY TANCAT.
TENIM MASSES HOMES DE CIÈNCIA I POCS HOMES DE DÉU.
VIU SENZILLAMENT PERQUÈ ELS ALTRES SENZILLAMENT PUGUIN VIURE.
 
Tot seguit entraré uns temes més i podràs seguir fent-te l'entrevista.
 
QUE SIGUIS MOLT FELIÇ.

diumenge, 15 de novembre del 2015

TERÀPIA DE L'ELOGI

Diferents terapeutes han investigat que les famílies en general cada dia estan més fredes, manquen mimos, carantoines, elogis. No es dóna valor a les qualitats, si massa sovint a les crítiques, a veure els defectes de l'altre, cada vegada som més intolerants.
 
Això fa que les relacions cada dia duran menys. La falta d'elogis està més generalitzada en famílies de classe mitja i alta, vegem exemples:
 
El marit no elogia a la seva muller - Els amos al treball dels obrers - Els pares als fills
 
Ens fixem més en persones superficials, donem valor als artistes, cantants, persones que viuen de la seva imatge i tenen la obligació de cuidar el seu cos i TOT per diners.
 
La falta de diàleg, l'excés d'orgull, són motiu de molta manca d'afecte. Es desfan matrimonis i acaben buscant fora i en d'altres persones el que no troben a casa.
 
Comencem doncs valorant la família, els amics, els alumnes, els treballadors, un bon professional, les bones actituds, l'ètica, la bellesa interior, el comportament dels fills, el bon paper del pare, de la mare, de l'amic.
 
Tots ens necessitem els uns dels altres, és impossible viure sols i els
ELOGIS SÓN MOTIU DE VIDA.
 
Avui quantes vegades has elogiat algú?      JO COMENÇO

diumenge, 1 de novembre del 2015

FESTA DE TOTS SANTS  -  DIA DELS MORTS

Si cerqueu en l'etiqueta Família del dia d'avui del 2012 i del 2014, trobareu dos temes en relació aquesta diada, en una la tradicional castanyada i en l'altre les flors i els cementiris, tot segons la meva reflexió personal.
 
Avui exposo uns petits comentaris del món dels VIUS físicament, però de vegades MORTS en vida. Del poc que molta gent aprofita i gaudeix de la vida,  de la oportunitat que ens ha estat donada de viure, però que no li han sabut trobar el sentit.
 
Tots arribem a aquest món amb un dossier de treball, des del néixer al morir és una escola, els problemes són les lliçons. Només ens cal llegir i estudiar que hem vingut a fer, NO a vegetar, tots tenim uns DONS per a desenvolupar i al final en passarem un examen.
 
T'aconsello clicar en l'etiqueta COM SÓC allà hi trobaràs molts temes per a reflexionar.
 
Fa pocs dies aquest mes d'octubre n'he entrat un  DEPRIMIT-DESOCUPAT, també hi ha un paràgraf sobre la mort.  També en l'etiqueta VARIS hi pots trobar diferents apartats de PENSAMENTS, en especial un de frases relacionades amb la VIDA.
 
PENSA:     SÓC CAPAÇ D'INTERROGAR-ME A MI MATEIXA?    FES LA PROVA

divendres, 30 d’octubre del 2015

L'ÚLTIMA ABRAÇADA

Un taxista rep una trucada per anar a recollir algú.

Surt una iaia amb un carret de rodes amb una maleta i una bossa, li dóna un paperet amb una adreça, però li demana que no hi vagi directament, abans li agradaria fer una volta per la ciutat, ja que serà la darrera vegada que podrà reviure els seus records, ja no té ningú més, el seu marit va morir i a ella no li queda gaire temps de vida.
 
El taxista baixa el taquímetre i decideix fer una volta. La iaia amb llàgrimes als ulls va fent comentaris dels llocs on passen. En aquest parc vaig conèixer el meu marit i ens vam enamorar, en aquest edifici vaig treballar molts anys, i així...
 
Per fi la iaia diu al taxista que ja n'hi ha prou. Arriben davant una residència, truca a la porta i surten dues infermeres amb una cadira de rodes, l'estaven esperant.
 
La iaia obre el moneder i demana al taxista que li deu. El taxista li diu que res, que és un regal i li fa una forta abraçada, potser la darrera.
 
S'acomiaden els dos amb llàgrimes als ulls. El taxista es pegunta: Si en lloc d'haver-me trobat a mi, hagués trobat un taxista malhumorat o poca solta, quin darrer record per aquesta iaia.
 
ES VA SENTIR TRIST I FELIÇ ALHORA.
 
 

divendres, 23 d’octubre del 2015

VIOLÈNCIA VERBAL

Una vegada hi havia un nen que tenia molt mal geni.

El pare li va regalar una caixa de claus i li va dir: Cada vegada que perdis el control, claves un clau en aquesta reixa.

Al cap del dia ja n'havia clavat 37 i així cada dia.

Quan va aprendre a controlar la ràbia, cada dia n'havia de clavar menys, fins un dia que va dir al pare que ja sabia controlar-se.

Llavors el pare li va dir: Ara cada vegada que vegis que et controles en vas traient un.
Feliç el nen, un dia va dir al pare que ja els havia tret tots.

Llavors el pare li diu MOLT BÉ, però mira els forats que has deixat a la reixa, ja mai més serà com abans.

Quan diem les coses amb ràbia deixem a les persones una cicatriu com aquesta.

Pots clavar un ganivet algú i llavors treure'l, però la ferida hi és. Igual són les ferides verbals també molt danyines.

Demostrem als amics, familiars... com els apreciem, amb ells riem, parlem, escoltem i sempre que puguem els obrim el cor i els diem: 

PERDONA SI EN ALGUN MOMENT HE DEIXAT UN FORAT A LA TEVA REIXA.

dimecres, 21 d’octubre del 2015

INSTANTS DE SERENITAT

  • La vida és com un llibre molt bonic que poc serveix a aquell que no sap llegir.
  • Al final d'una partida, mort el rei i el peó tots van a la mateixa caixa.
  • Si mires el cel i en gaudeixes, acabaràs per tenir ales.
  • La vida és la novia de la mort.
  • La vida és com un riu, ningú pot banyar-se dues vegades en la mateixa aigua.
  • El primer deure d'una persona és, SER TU MATEIX.
  • Quina mort més dolça sentir-se acompanyat amb les oracions dels teus fills.
  • Qui segueix el camí del cor, mai s'equivoca.
  • Aprèn a gaudir de la teva pròpia companyia.
  • És difícil contemplar una posta de sol sense somniar.
  • El teu ego poden ser unes paraules d'adulació, són però una ombra que no et fan
  • més gran.
  • La vida no és la festa que havíem imaginat, però ja que hi som "ballem".

divendres, 16 d’octubre del 2015

LA CADIRA PER L'AMIC

La filla va anar a veure el capella del poble i li va demanar que anés a veure el seu pare que estava molt malalt.

Així ho va fer aquest bon home. Al arribar a l'habitació va veure al costat del llit una cadira, va pensar que era per a ell quan l'anés a visitar.
 
El malalt li va dir: Jo no he sabut mai de pregar, vaig a l'església i ho respecto tot, però no sé resar. Un dia un amic em va dir: Tant se val l'oració, el que tu has de fer és parlar amb Déu com un amic.  
 
Així que vaig decidir posar una cadira buida al meu costat i pensar que allà hi seia el meu amic. Si ho deia a la meva filla pensaria que estic boig i em tancarien. Com ho veu vostè?
 
El capellà va dir: endavant, segueixi així, és una bona manera de pregar, pot estar segur que Déu està sempre al nostre costat.
 
Uns dies després la filla va anar a veure el capellà i li va dir que el seu pare havia mort.
 
El capellà va dir: ha mort en pau el seu pare veritat? .  La noia va respondre SI, el que no acabo d'entendre és que abans de morir es deuria aixecar i va apoïar el cap sobre la cadira i així va morir.
 
NO FAN FALTA COMENTARIS

dilluns, 14 de setembre del 2015

RETORN A L'ESCOLA

Avui per a milers de nens i nenes, nois i noies, és el final de vacances i el retorn a l'escola, en aquests moments el seu ofici és el "d'estudiants", formar-se en coneixements i educació per a ser els futurs adults de la nostra societat.
 
En l'etiqueta VARIS d'aquest bloc, amb data 15-9-2013 podeu trobar un tema ben bonic relacionat amb aquest dia i la comparança amb el sembradís d'hivern.
 
També us recomano que cerqueu per Internet a TV3 el programa "SIGNES DEL TEMPS" d'ahir diumenge 13 de setembre a les 10 del matí, és un tema molt interessant d'un Psicòleg - Pedagog de l'escola Claret que parla de l'ensenyament.
 
Fa poc a rebut un premi, ell ha escrit un llibre sobre l'ensenyamenta a Finlàndia, lloc on va treballar i estudiar durant uns anys. En fa una comparança amb España i Catalunya, també del que hi dedica economicament Finlàndia i España i del % del nivell escolar.
 
De com ALLÀ, estudiar per a mestre és un orgull pels pares quan saben que un fill s'hi vol dedicar, és un ofici molt important per a ells, "Formar Persones", de com s'impliquen els mestres i com es fan estimar pels alumnes.
 
Una servidora "jubilada" i que ha treballat gairebé tota la vida entre estudiants, avui és un dia pel record, un dia que penso molt en el futur dels nostres joves, els hereus de la nostra societat. 
 
QUIN OFICI HI HA MÉS BONIC QUE ENSENYAR I EDUCAR PERSONES?

dimarts, 25 d’agost del 2015

REFLEXIONS PER UN DIA TRANQUIL

  • En algun lloc de la biblioteca de ben segur hi ha una pàgina que ha estat escrita per tu, no deixis de llegir, un dia la trobaràs.
  • Al lector tot d'una se li van omplir els ulls de llàgrimes i una veu carinyosa li va dir: Perquè plores?, no saps que tot el que diu aquest llibre és inventat, són mentides. Ell va respondre: -ja ho sé-, però el que jo sento és de veritat.
  • Un llibre no són només paraules i dibuixos en un paper, sinó tot el que podem imaginar mentre llegim.
  • Un periodista pregunta a una parella: "Com s'ho han fet per viure 65 anys junts?". Ella respon: "Vam néixer en temps que les coses que s'espatllaven, s'arreglaven, no com ara que es llencen a les escombraries.
  • Quan tenia 5 anys la meva mare em va dir que la felicitat era la clau de la vida. Quan vaig anar a l'escola un dia em van preguntar: que vols ser de gran?. Jo els vaig respondre "FELIÇ". Van dir que no havia entès la pregunta, vaig respondre, el que passa és que vostès no han entès la vida.
  • No t'esforcis en voler que tothom et conegui, sinó en voler SER algú que la gent pensi que val la pena  de conèixer.
  • Un dret NO és quelcom que algú t'hagi de donar. Un dret és allò que mai ningú et pot prendre.
  • De petits ens van ensenyar que els diners es guardaven en una guardiola que sovint era un PORC. Ara els portem al Banc, més o menys hi ha alguna semblança.
  • UNA NACIÓ DE XAIS, ENGENDRA GOVERNS DE LLOPS.

dimarts, 18 d’agost del 2015

L'ESTIU DELS NOSTRES NÉTS

Són molts dies de vacances, moltes hores per emplenar, què fan en aquest llarg temps de descans d'escola i que els allunyi un xic de la TV, maquinetes, tablets, ordinadors...

En general els que poden van a esplais, de la mà de joves monitors (avui tots amb titulacions, no com abans), sigui en escoles, centres esportius, colònies, campaments...
 
Descobreixen jocs, nous amics, consells educatius... Personalment crec que és molt important desconnectar de tants aparells i retornar unes hores diàries a jocs infantils.
 
Fa uns dies aquí en aquest bloc, recordava les cançons dels focs de camp comparant-les amb les fogueres de St. Joan, avui en recordaré algunes del temps de la meva joventut com a monitora que vaig ser, fos en excursions o campaments. Les canten avui??? fem memòria, a veure si les recordeu:
 
  • De bon matí, quan els estels es ponen hem de sortir per guanyar el pic gegant...
  • La muntanya venerada, a mi em té robat el cor, de nit parlo amb l'estelada i de dia...
  • Minyonet el cap ben dret, el cos ferm i lleugeret...
  • Salut, sublims muntanyes, vosaltres que el cel toqueu. El sol us coloreja...
  • L'estel és el meu company, quan la nit és ben serena...
Si busqueu per Internet "Cançons a flor de llavi" passareu una bona estona i recordareu aquells anys.
 
HAN PASSAT DE LA HISTÒRIA, O BÉ ENCARA ESTAN VIVES? 

diumenge, 16 d’agost del 2015

QUE RÀPID PASSEN ELS ANYS

Qui em segueix ja sap que ahir va ser el meu sant, el que no sap, és que avui faig anys, així d'un sol cop ho celebro tot.

Sembla que va ser ahir, una nena, una adolescent, una mare i també una iaia. En són una bona colla "71", abans la gent ja era molt gran, avui tot i les xacres, ens queda molt camí per fer, sempre que el secretari de dalt no tregui la nostra fitxa i ens cridi.
 
Si que és cert que cada 16 d'agost penso; repetiré  l'any vinent?. Però sóc molt realista, cada matí dono gràcies pel regal d'un nou dia i no vull pensar que passarà demà, procuro aprofitar cada moment i gaudir de les petites coses que omplen una jornada i que en són moltes.
 
Hi ha qui espera una gran felicitat, mentre deixem passar els petits detalls en que anem brodant  el gaudir del nostra dia a dia.
 
Ara acabo de veure el tele notícies, guerres, ferits, morts, petites embarcacions repletes de immigrants (milers aquest any) que es juguen la vida i molts d'ells la deixen al mar, llavors... en el meu cas, no és per donar gràcies?
 
Si Déu mira els tele notícies s'ha de deprimir, com som els humans, ens va donar llibertat i ja veieu molts per a què la fan servir.
 
AIXÍ DONCS UN ANY MÉS,  I SI DÉU VOL QUE EN PUGUIN SER UNS QUANTS MÉS. 

dilluns, 20 de juliol del 2015

33 FESTIVAL INTERNACIONAL  DE MÚSICA DE CANTONIGRÒS

La Comarca d'Osona fa 33 anys que acull aquest festival conegut ja mundialment. Les demandes per participar fan que hi hagi llista d'espera d'un any per l'altre, fins avui han vingut centenars de grups de tots els punts del planeta.
 
En aquests pocs kms. s'hi troba un dels  més grans intercanvis de diversitat de cultures que unides pel llenguatge musical i les seves danses tradicionals enriqueixen casa nostra.
 
Va començar en una esplanada del poble de Cantonigròs, a gairebé mil metres d'alçada i a l'aire lliure, de dia amb un sol brillant i de nit contemplant les estrelles. Algunes carpes feien que es resguardessin de la calor i els temporals d'estiu. Aquests darrers quatre anys s'ha traslladat a un bonic teatre "L'ATLÀNTIDA" de la Ciutat de Vic, on també disposa d'un campus molt gran al costat del riu.
 
La organització segueix com el primer dia de la mà de voluntaris en totes les tasques, els participants després dels àpats principals en llocs organitzats, van a dormir i conviure en MOLTES cases particulars de tota la comarca i en alguns albergs. És un continu anar i venir de grups pels carrers de Vic o amb autobusos, sempre cantant i de la mà de guies voluntaris Osonencs que tenen una oportunitat per practicar els idiomes i fer d'acompanyants.
 
Enguany hi han participat 8 grups de gent de casa nostre i d'altres comunitats de l'estat Espanyol a més de 25 grups de diferents parts del món, entre tots gairebé un miler de nens, nenes, joves i adults que compateixen  classificats en diferents categories. 
 
Molts d'ells s'entornen amb les mans buides, només amb el bonic record de l'hospitalitat, la convivència i el gaudir de 4 dies envoltats de música i danses, però hi ha per a cada classificació 4 premis als millors que són donacions des de la Generalitat, fins a d'altres Ajuntaments i entitats.
 
UNA EXPERIÈNCIA QUE HAURÍEU DE CONÈIXER DE PRIMERA MÀ.
LA PROPERA EL JULIOL DEL 2016.    

dissabte, 4 de juliol del 2015

ENTREVISTA A JOSEP GUARDIOLA

Avui he escoltat el Pep a Catalunya Radio. Crec que era el recull d'una entrevista que li van fer la nit de Sant Joan en una festa a Manresa, no ho he sentit començar, el que si m'ha interessat és el tema, vegem-ne un resum:
 
SENTIR-SE ESTIMAT. Com n'és d'important sentir-se estimat, en qualsevol moment de la vida. D'infant, de jove, del lloc de treball, de la parella, de la gent gran...
 
L'auto estima de les persones depèn molt de com ens sentim d'estimats. Ell és l'entrenador, però el resultat dels partits no són només tècniques. Els partits no es guanyen només gràcies a l'entrenador, sinó gràcies a l'estat físic i anímic dels seus jugadors.
 
Igual ho podem comparar en tots els moments de la vida, a tots ens agrada sentir-nos escoltats, animats, valorats... El rendiment por ser espectacular després d'unes paraules amables, encoratjadores, d'una abraçada...
 
Llavors, som nosaltres mateixos qui després de l'éxit personal (en el que sigui), ens sentim agraïts i valorem la vida, som capaços de dir en veu alta "GRÀCIES".
 
Cal ser recte, exigent, però fer que la gent se senti ESTIMADA.
 
 
 
 
 

dimarts, 30 de juny del 2015

30  DE JUNY, HEM ACOMIADAT LA PRIMAVERA i ENCETEM UN ESTIU MOLT CALORÓS.

És el segon escrit d'avui en el meu bloc. M'he llevat inspirada. Si heu llegit l'anterior que parlo de que tots tenim els nostres secrets, us en confesso un. De jove ja tinc alguns petits poemes, millor dit, vivències escrites en forma de redolins, sempre m'ha agradat escriure, tot hi que d'estudiant era millor en números, però m'anava bé la correspondència, sempre dic que sóc una escriptora frustrada.
 
He fet balanç d'aquest meu bloc. El vaig començar el febrer del 2012 i m'heu visitat més de 7.000 persones. Hi tinc un munt de temes, com bé diu el nom: "Reflexions", no passa dia que no controli les entrades i quin temes tenen més lectors, és una de les coses que m'ajuden en el meu dia a dia.
 
És curiós observar quin  tenen més visites i quins gairebé cap  o poques. Quan jo me'ls rellegeixo (que ho faig de vegades) penso que n'hi ha de molt bonics, tant de bo en sabés més, faig el que puc, però l'idea és que facin pensar.
 
A mi que m'agrada aquesta manera de comunicació, em costa entendre que poques vegades m'arribin comentaris al respecte, la gent llegiu, però no em dieu res i en canvi  per facebook (que poques vegades el miro), veig que hi ha molts comentaris.
 
A veure si algú em dóna la seva opinió. Us recomano buscar en les diferents etiquetes, hi ha temes molt variats. En la de VARIS, hi ha moltes frases de pensaments molt, molt bonics, és un dels meus jovis.
 
Una abraçada i BON ESTIU, guardeu-vos de la calor.
MATINADA DE RECORDS

Un consell: "un bon matalàs". Amb ell passem una part molt important de la nostra vida.
La nit i la foscor són per a descansar. Jo tinc la sort de dormir bé, sempre però, estiu i hivern, deixo la persiana de la finestra un tros oberta, m'agrada despertar amb les primeres clarors del dia, això no vol dir que em llevi aviat, si no tinc pressa, m'esplaï-ho amb els meus pensaments.
 
Avui, penso que he començat somniant i he seguit desperta, he reviscut la meva joventut. D'aquí a pocs dies compliré els 71 anys i allò que de vegades fem d'invertir els nºs, he retornat als 17 anys.
 
Hi ha en les nostres vides coses que potser queden adormides, (algunes positives, d'altres negatives), són la nostra història. Poc a poc he anat passant pàgines, fins he descobert una Maria que poques vegades m'havia parat a pensar.
 
Tots tenim els nostres secrets, allò que no hem explicat mai a ningú i que ens emportarem a la tomba. Ens ha marcat en algun aspecte al llarg de la vida?. Segurament que SI. Ens ha convertit en persones més fermes o més desgraciades, tot depèn de com ho hem sabut afrontar.
 
Hi ha una frase que diu: "Res a la vida li ha estat fàcil", és molt important. Malament qui de jove ha viscut dins una bombolla o envoltat de cotó fluix, de ben segur afrontar els problemes de la vida li hauran estat més costosos.
 
És bo pensar-hi i valorar cada moment. Perquè la vida, és allò que passa mentre estem fent altres coses.   QUE TINGUEU UN BON DIA.
 
 

dimecres, 24 de juny del 2015

LES FOGUERES DE SANT JOAN

Són un comiat a la primavera i una benvinguda a l'estiu, són festes vinculades amb la Naturalesa, el que en diem: El solstici d'estiu, seria més normal la nit del 20-21, però en molts llocs s'aprofita la nit de Sant Joan per a celebrar-les.
 
Són molt conegudes arreu d'Europa i Amèrica Llatina, i amb diferències segons sigui el lloc , clican a Viquipèdia, en podreu conèixer més detalls.
 
Aquestes fogueres em recorden les nits de campaments de la meva joventut on mai hi faltava "El foc de camp", allà cantàvem aquelles tradicionals cançons a l'entorn de les flames, igual com tot el poble surt de casa per contemplar el foc en aquesta vesprada, diuen que el foc purifica.
 
Penso que seria bonic també seguint les tradicions, entre tots en  cantéssim alguna de les que avui la majoria de gent ja ha oblidat i els joves desconeixen, amb els cants ofegaríem una mica els massa forts trons dels petards.
 
  • Foc de llenya, flama encantada, quan l'ample fosca, tot ho embolcalla, ta lluor roja, l'àmbit encén, i, en la nit freda, prop de les brases, fem la vetllada del campament.
  • Visca la claror del foc, visca sa claror, foc, foc, foc joliu, crema crema amb gran caliu, foc foc foc joliu, alegran's la nit...
LES RECORDEU???    BON ESTIU
 
 

dissabte, 16 de maig del 2015

PETITES HISTORIETES DE COMPARANCES AMB DÉU

Un nen pregunta al seu pare. Quin tamany té Déu.   El pare li respon:
Veus aquell avió que passa pel cel, com el veus?  Molt petit diu el nen, quasi no el veig.

Van a l'aeroport i el pare li diu: mira aquell avió, com el veus?   És enorme diu el nen.

Llavors el pare li diu: Déu és així, depèn de la distància a la que estàs tu d'ell, quan més aprop n'estiguis, més gran el veuràs. Quan més te n'allunyis més et costarà veure'l.

==========================================================================

El divendres Sant, Déu mort a la creu allà al calvari.

Per desgràcia el calvari el passa molta gent, el drama d'aquesta història passa de diferents maneres cada dia a la humanitat, vegem quantes menes de crucifixions poden haver-hi:

Cada persona que mort de FAM o és violada.
Cada persona privada de llibertat, sotmesa a injustícies i humiliacions.
Crims de guerres, persones decapitades com si fossin animalons.

Déu meu, on hem arribat, o on som capaços d'arribar?

Com més cultes, més bàrbars.

============================================================================

dilluns, 11 de maig del 2015

CAMPANYES SOLIDÀRIES

Durant uns anys, més de quinze, vaig col·laborar amb MANS UNIDES, crec haver-ho explicat, més tard he anat per lliure, sense etiqueta i càrrec en cap organització en concret, els darrers anys reparteixo la meva col·laboració entre tres entitats; CÀRITAS, EL TUPÍ (menjador d'acollida) i POBLES GERMANS.
 
Per Nadal feia uns dossiers solidaris i el seu benefici en parts desiguals anava pels tres. Tinc en el meu arxiu molt de material per emplenar-ne pàgines i la Pilarin Bayés acompanyava els texts amb els seus dibuixets, va ser una bona experiència.
 
Els darrers anys organitzo tres grups de joves uns dies abans de Nadal i venen uns cors de xocolata en benefici de Càritas, és una bona  feina per a ells i la gent veu que la joventut també col·labora. Però aquest Nadal vaig  reorganitzar una cosa que fa anys ja havia fet:
Una mena de treball representant aquelles festes "EL MÓN ÉS UN PESSEBRE VIVENT", els beneficis van anar al menjador EL TUPÍ. Va ser una bonica festa amb forces joves, va anar molt bé.
 
Aquesta primavera se'm va acudir fer una nova activitat també en benefici d'aquesta bona gent, tant el Nadal com ara, la gent que ens venia a veure, com entrada havien de portar un litre d'oli o un litre de llet, la de Nadal la vam fer a l'església del Remei de Vic.
 
Aquest diumenge a un espai ben bonic de Vic L'ORFEÓ VIGATÀ, a la festa hi van participar més de 100 joves d'entre 12 i 13 anys i l'argument va ser: POEMES I CANÇONS TRADICIONALS CATALANES. Un gran èxit d'actuació i de públic, entre joves i públic vam sobrepassar les 400 persones i  vam recollir 75 litres d'oli i 255 de llet, més d'altres aliments i alguns donatius en efectiu.
 
La meva assignatura pendent sempre ha estat despertar sentiments adormits, especialment en la joventut i per mitjà d'aquests actes penso que fem una  bona tasca. Tot i als meus 70 anys vaig acabant les piles i de vegades penso que vull fer masses coses, encara em sento amb ànims,  però de seguida que puc, ja torno a pensar en alguna cosa més.
 
Tot això fa que em senti feliç i demano a Déu que m'ajudi a tirar endavant.    

diumenge, 19 d’abril del 2015

SEGUIM AMB MÉS PENSAMENTS

Una tutora parlava de religió als seus alumnes, van ser varies preguntes, en una demanà: Com podeu creure en Déu si no el veieu?  Una nena respon: La meva mare em diu:
Cada dia a la llet t'hi poso sucre, endolceig la llet i no el veus veritat? Dons Déu és com el sucre, fa agradable la nostra vida, però no el veiem. 
La mestra va quedar pensant, quina lliçó li va donar la nena.

=============================================================================

ERRORS PER NO TROBAR LA FELICITAT                      PASSOS PER TROBAR-LA

Viure de successos negatius.                                      Rondina menys i riu més.
No perdonar els nostres propis errors.                      Jutja menys i accepta més.
No tancar ferides del passat.                                   Queixat menys i gaudeix més.
No tenir il·lusions.                                                   Dubte menys i estima més.
No tenir projectes de futur.                                     Parla menys i escolta més.
Guardar rancor, no perdonar.                                   Mira menys i sent i fes més.

===========================================================================

QUINA PETJADA DEIXARÀS?

Sàcostava l'època de les pluges monsòniques i un home vell feia forats al seu Jardí.
¡Què fas? li preguntà un veí.   -   Planto anacards respongué el vellet.
¡Esperes arribar a menjar-ne tu, d'aquest arbre?  - No, no viuré pas tant, però d'altres en menjaran. He pensat que jo he gaudit tota la vida menjant-ne plantats per altres persones i he decidit mostrar el meu agraïment.  

============================================================================
RETALLS DE PENSAMENTS extrets de power poins MOLT BONICS

  • Si estàs deprimit vius en el passat.   Si estàs ansiós vius en el futur  i si estàs en pau vius en el present.
  • Res passa per casualitat, tot té un perquè. Potser el teu cervell no ho sap, però el teu cor sempre ho sap, confia en ell i estigues segur que sortirà bé. La oportunitat mai arriba, la oportunitat està aquí i ara.
  • Cada cosa que fas és una llavor que tard o d'hora donarà fruit, de vegades no es tracta d'entendre, es tracta de sentir.
  • Fes respiracions, la respiració té el poder de canviar el teu estat d'ànim, en situacions de d'estrès, de tristesa... controla les respiracions.
  • Quan el cel vol salvar un home, li envia amor. L'amor sempre suma, mai resta. El gran amor i les coses grans necessiten de grans esforços.
  • Cada persona lluita pels seus problemes. Sigues amable amb ells, segurament no els hi resoldràs, però amb la teva bondat, pot ser el miracle que esperava.
  • Desperta comença de nou, cada dia tens una nova oportunitat, pensa que quelcom meravellós està a punt de passar. 
  • Al cim no s'hi arriba superant als demès, sinó superant-se un mateix.
  • La felicitat la tens dins teu, para de buscar-la i comença a viure.
  • El temps és massa ràpid pels que temen.  Massa lent pels que esperen.Massa llarg pels que pateixen.    Massa curt pels que gaudeixen.  Però... pels que estimen el temps és eternitat.

dilluns, 6 d’abril del 2015

REFLEXIONA, MEDITA, COM SÓC, COM ACTUO?

No prenguis decisions quan estàs enfadat.     ---    Aprendre a escoltar és un art.
No esperis que la vida sigui justa.           ------       Reconeix els teus errors.
Aprèn a dir NO amb elegància i rapidesa   -----      Conserva les amistats.
No et sàpiga greu dir "no ho sé"  o  "ho sento"   ---  Aprèn a guardar secrets.
Contempla alguna vegada una sortida de sol.   ---  Tens dret a ser feliç.
Mira als ulls de la persona que parles.         ---       No et creguis tot el que sents.
Sigues honest, guanya't el respecte.             ---      Gasta menys del que guanyes.
Digues "per favor" i "gràcies" més sovint.  
Tracte als altres com vols que et tractin a tu.  
Digues sempre la veritat i calla si veus que pots ofendre.
No expliquis tot el que sents, ni diguis tot el que penses.
No perdis el control, respira, tu ets segons respires.
En lloc de criticar, busca quelcom per elogiar.
Hi ha coses que no tornen: les paraules, el temps i les oportunitats.
Escup l'odi i el rancor, et fan més mal a tu.
Pregunta el que no saps i recorda-ho quan t'ho preguntin.
No facis varies coses alhora, fes-ne només una.




dimarts, 31 de març del 2015

TANQUEM EL MES DE MARÇ AMB LA PARAULA GRÀCIES

Ahir vaig entrar un tema sobre la importància de saber dir "GRÀCIES". Vegem-ne quants  motius en podem tenir:
  • Si tens menjar a la nevera, un sostre per dormir, vol dir que ja estàs per sobre de molta gent que n'està mancada.
  • Si tens algun diner estalviat i et sobre menjar al plat, pensa que ja estàs entre els més afortunats  del món.
  • Si al despertar estàs més bé que malament de salut, pots estar content.
  • Si estàs en un país més o menys tranquil, sense guerres, ni fam, vol dir que ja estàs per sobre de milions de persones.
  • Si pots practicar la teva religió sense por a ser torturar o mort, com passa a molts països, pots estar-ne agraït.
COM PODEM COMENÇAR a que la paraula "gràcies" sigui més practicada?:
 
Jo personalment valorant més el dia a dia i fer-ne coneixedor per mitjà de comentaris a amics, familiars, coneguts...
Quan parlem amb algú que te per norma "gemegar" trobar punts negatius, recordem-li aquests petits detalls,  que són la realitat de la vida.
 
BONES FESTES, molt importants pels creients i bones vacances per la resta.

dilluns, 30 de març del 2015

RESUM D'UN POWER QUE ACABO DE REBRE

Un periodista arriba al cel i fa una entrevista als àngels, que per cert n'hi havia molts i ben enfeinats, cada dia reben moltes peticions,  repartits en diferents departaments:

1ª secció: RECEPCIÓ, allà hi entren totes les peticions que la gent fa, demanant ajuda, favors a Déu, en fan una primera selecció.

2º secció EMPAQUETAT, enviament de favors, després d'un llarg procés.

3ª secció ACÚS DE REBUT, només un àngel assegut, poca feina, molt trist.

Jo que li demano, com és això, què passa?

L'àngel respon: La gent rep els favors, però pocs ens envien l'acús de rebut.

I com s'ha de fer per enviar-ho, a quina adreça, ja que els favors es demanen de pensament.

L'àngel angoixat respon: senzillament dient GRÀCIES.

dissabte, 21 de març del 2015

PENSAMENTS PER TANCAR LA QUARESMA

FRASES DE PICASSO
  • L'única persona que t'acompanya tota la vida ets tu mateix, estigues viu fent el que facis.
  • Faig lo impossible, perquè la possible ho farà qualsevol.
  • La inspiració existeix, però t'ha de trobar treballant.
  • Surt al carrer, viu en un altre país, però no viatgis al passat.
  • Casa teva és un refugi, però no acabis tancat dins.
  • L'amor és el millor refrigeri de la vida.
  • Riu molt ben alt, fins riure't de tu mateix.
FRASES DEL PAPA FRANCESC
  • Avui tot és globalització. "Vivim la globalització de la indiferència".
  • Hem de ser ILLES de misericòrdia, en mig del mar de la indiferència.
  • Aquesta Quaresma hauria de ser un camí de formació del COR.
COM DEFINEIX EL COR EL PAPA:
  • Tenir un cor misericordiós no significa tenir un cor dèbil.
  • És necessari un cor fort, ferm, tancat a la temptació, però obert i guiat al camí de l'amor que ens porta als germans.
  • Un cor vigilant i generós que no caigui en el vertigen de la globalització de la indiferència.

dimarts, 10 de març del 2015

CONEIXES LA SÍNDROME DE LA GRANOTA BULLIDA?

Imaginem una cassola plena d'aigua... en la que hi neda tranquil·lament una granota. L'olla es va escalfant a foc lent. Després d'una estona l'aigua està temperada. A la granota li sembla agradable i continua nedant.
 
La temperatura puja... Ara l'aigua està calenta... Una mica més del que li agrada a la granota, però no s'inquieta, li fa venir cansament i somnolència.
 
Ara l'aigua ja està veritablement calenta. Li sembla desagradable, però ja no té forces, així doncs, no fa res, es limita a suportar la situació.
 
Si l'haguessim submergit de cop en el recipient amb l'aigua a cinquanta graus, hauria sortit fent un salt per evitar el perill. Això demostra que un deteriorament lent passa inadvertit i la majoria de vegades no desencadena reacció, ni oposició, ni rebel·lia.
 
Si ens fixem en el que està passant a la nostra societat en les darreres dècades (pot ser en valors, com també en política) ens adonarem que està experimentant una lenta deriva a la que ens anem acostumant.
 
Hi ha una pila de coses que ens haurien d'horroritzar: fa 10, 15 o 20 anys que, mica en mica, anem perdent i a la majoria de gent ens deixa indiferents. En nom del progrés es realitzen violacions de la llibertat individual, la dignitat, la integritat de la natura, la bellesa i l'alegria de viure, de manera lenta i inexorable.
 
Els quadres negres anunciats pel futur, en lloc de suscitar reaccions i mesures preventives, només preparen psicològicament al poble per acceptar condicions de vida decadents i dramàtiques. El bombardeig permanent "políticament correcte" d'informacions per part dels medis de comunicació, saturen les ments.
 
Així que, si vostè no és com la granota mig cuita, salti, surti de l'olla abans no sigui tard.
 
Ja ho anunciava Sant Agustí: A força de veure-ho tot, s'acaba suportant-t'ho tot.
                                           A força de suportar-ho tot, s'acaba per tolerar-ho tot.
                                           A força de tolerar-ho tot, acabes per acceptar-ho tot.
                                           A força d'acceptar-ho tot, finalment ho aprovem tot.
 
Estem ja mig cuits nosaltres ?   PENSEM-HI

divendres, 6 de març del 2015

8 DE MARÇ DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

El mes de març del 2012-2013 i 2014 en l'etiqueta INJUSTÍCIES trobareu tres temes sobre la dona que complementen aquest del 2015, no em repetiré:

Encare no hi ha cap país al món que les dones i homes tinguin els mateixos drets i oportunitats, quins més, quins menys. Les dones en molts llocs són invisibles, tot i que cada dia alcen més la veu per demanar els seus drets. 
 
VEGEM MÉS DADES:
  • 7 de cada deu persones pobres al món són dones.
  • Més 700 milions les van casar encare nenes.
  • Cada dia moren 800 dones per complicacions en l'embaràs.
  • Moltes noies i nenes són explotades sexualment.
  • Uns 133 milions de nenes amb mutilacions genitals.
  • Milers assassinades a mans de la seva parella, entre 16 i 44 anys.
  • Milions que no saben llegir i escriure, la majoria dones.
  • 55% de nenes i dones són víctimes de treballs forçats.
  • En la majoria de països les dones guanyen una mitja del 60 o 75% del salari de l'home.
  • Segons xifres del gener 2015, en política hi ha al món només 10 dones jefes d'estat i 15 presidentes de Gobern.
En l'escrit del març 2013 hi ha unes frases molt boniques relacionades amb la DONA.
     
 
 
 
 
 

dimarts, 3 de març del 2015

PENSAMENTS  PEL MES DE MARÇ

Tant de bo al cel hi hagués telèfon per poder escoltar la veu d'aquelles persones que han marxat, fins i tot algunes sense avisar, però que queden per sempre en els nostres cors, que són part de la nostra història i que recordem molt.
 
De ben segur n'hi tens alguns i t'agradaria parlar-hi encare que fos només 1 minut.
Si hi truques, és possible que tinguis alguna resposta no de paraula, "si en fets." 
 
=============================================================================
 
Una persona estirada sobre la gespa.
Li pregunten, què estàs fent?      Resposta: Estic treballant amb la meva "tablet", 
Quin model és?,   "és diu cel".  
Té bones aplicacions?    Oh si, té el sol, la lluna, els núvols, les estrelles...
I quan dura la seva bateria?  Molt, no l'he de recarregar mai, millor dit: ella em recarrega a mi.
 
=============================================================================
 
El cel i l'infern no són llocs, sinó estats de la persona.
No et cal morir per conèixe'ls, és el dia a dia, les actituds...
 
=============================================================================
 
Agafem un pinyó i el plantem. Observem el seu naixement i creixement. Arribarà un dia que ell serà gran i jo velleta, però ell em farà ombra a la vellesa, llavors, ell es quedarà i jo me'n aniré.
 
=============================================================================
 
 

dijous, 12 de febrer del 2015

CARTA D'UNA MARE   extret d'un power point, una mica llarga, però val la pena llegir.

El dia que em vegis vella, et demano per favor que tinguis paciència. Has d'entendre que la vida és un cicle i tots tornem a ser nens. Si quan estic parlant veus que repeteixo una cosa masses vegades, no diguis: això ja ho has explicat mare, només escolta per favor. Si vull menjar quelcom que no em va bé per la meva salud, no rondinis, m'ho expliques igual que jo t'havia hagut de repetir moltes vegades que tantes llaminadures et faran mal.
 
Quan vegis la meva ignorància sobre les noves tecnologies, donem el temps necessari per aprendran, no posis aquella cara de... recorda que jo et vaig ensenyar a fer moltes coses, com vestir-te, menjar... i com afrontar la vida. El dia que notis que m'estic tornant vella, mira d'entendre'm, i si notes que perdo la memòria o el fil d'una conversa, donem temps per recordar, i si no puc, no et posis nerviós o arrogant, tinguis present que per a mi el més important és estar amb tu.
 
M'agradaria que tot i així em demanessis consells i em tinguessis en compte. Quan les meves cansades i velles cames no em deixin caminar com abans, dona'm la mà, de la mateixa manera que jo et vaig donar la meva quan vas fer els teus primers passos. I quan aquests dies arribin, no em facis sentir trista e impotent, ajuda'm quan arribi al final de la meva vida, però amb amor i carinyo.
 
Regala'm flors ara que encare puc sentir el seu perfum, diguem que m'estimes ara que encare et puc entendre, recorda'm el teu amor ara que encara et puc veure. Tot i que ara potser no puc premiar-te amb algun regal, si que puc amb un somriure, i si se' t omplen els ulls de llàgrimes al llegir això, demostra que tens un gran cor.
 
Brindo per la meva mare que va canviar la seva figura per una bona panxa, que va canviar el rímel dels ulls, per unes ulleres, que va canviar les nits de gresca, per unes nits de desvetllament, que va canviar un bolso per una bossa de bolquers, aquella mare que no li va importar res, a canvi de rebre el meu amor.
 
Als 3 anys "mami t'estimo".  Als 10 anys, "si mare t'estimo".  Als 15 "mare que pasada".
als 18 "ostres mare".   als 20 "vull marxar de casa".  Als 35 "voldria tornar a viure amb tu".
Als 50 "no te'n vagis mare".   Als 70 "Quan donaria per tornar a estar amb la mare".
 
JO ESTIMO A LA MARE I TU???
 
 

divendres, 6 de febrer del 2015

SEGON DIUMENGE DE FEBRER   CAMPANYA CONTRA LA FAM

Aquí parlem cada dia més de mainada amb problemes alimentaris, però NO  de morir de FAM com és en moltes parts del món. Aquest és un tema que sempre m'ha preocupat i pel que he treballat i m'agrada fer-ne participar a la gent. Per això cada any en l'etiqueta INJUSTÍCIES aquest mes de febrer, procuro dedicar-hi un tema.  
 
QUÈ VOL DIR FAM:
 
FAM vol dir misèria, malalties, ignorància, pobresa, limitacions...
 
FAM vol dir manca d'aigua, de sanitat, d'habitatge, d'escoles, d'hospitals...
 
FAM vol dir manca de treball, de cultura, de llibertat, de justícia...
 
FAM vol dir manca d'alegria, d'esperança, manca de Drets Humans.
 
PERÒ PER SOBRE DE TOT AIXÒ  F A M    vol dir...  manca d'amor
 
Imaginem un nen plorant que diu  MARE TINC GANA, i el plat està buit.
 
POEMA:  EL COR D'UNA MARE

Sota la mirada dels estels, contemplo la nit serena, remors llunyanes, confoses com el meu pensament. El meu cor està trist com la foscor...

Sento el respir dels meus fills dins la cabana, els ha costat dormir, tenien gana!
Quan els estels fugiran tornarà de nou el dia. I els ulls dels meus infants, despertaran i em diran: Tenim gana!

Suplicaré a l'aire i a la terra. Però el meu gemec s'esvairà, i només la mirada al cel, compadirà el meu cor de mare.

POEMA AFRICÀ 
 
 
 
 

dilluns, 2 de febrer del 2015

REFLEXIONS PER AQUEST PRIMER DIA DE LA SETMANA

  • Una llàgrima és un 1% d'aigua i un 99% de sentiments.
  • La felicitat és reconèixer que la vida val la pena viure-la, tot i les dificultats.
  • Les paraules només fereixen, quan t'importa qui te les diu.
  • Fes el bé i oblida-ho, a la fi, els demés és possible també que ho oblidin.
  • Em vaig enamorar de la vida, és l'única que no em deixarà, sense abans fer-ho jo.
  • Maduresa és l'art de viure en pau amb el que és impossible canviar.
  • No ensenyis al teu fill el que pot comprar amb els diners, és millor que li ensenyis el que no pot comprar, així serà un home de veritat.
  • La vida és com un piano: les tecles blanques representen els moments feliços, les negres els tristos. Entre totes dues, donen la música de la vida.
  • Sigues feliç a la teva manera, perquè la felicitat no és el que diuen els demés, sinó el que a tu et fa feliç.
  • La ment s'obre davant una nova idea, ja mai més torna a la seva mida original.

dissabte, 31 de gener del 2015

NO SER TU MATEIX, POT PERJUDICAR

Els dos enamorats, finalment creuen unes paraules. Encare que només es veuen cada matí a l'autobús, s'estimen. Amor a primera vista, segurament.

Ell, armant-se de valor, pensa com actuarà per a presentar-se a la seva estimada: "Faré veure que estic molt segur de mi mateix, això la impressionarà.. Encara que sigui un noi més aviat tímid, he de esforçar-me per amagar la meva timidesa. A les noies no els agraden els nois tímids".
 
Mentrestant, ella també planifica cadascun dels seus gestos: "Fingiré ser una noia tímida i submisa. Als nois els agraden les noies més aviat discretes. Encara que jo sóc molt extravertida, no em mostraré tal com sóc, perquè l'espantaria".
 
Quan baixen de l'autobús, els dos estan decebuts. Ell creia haver-se enamorat d'una noia divertida i decidida, tal com li agraden a ell, i en canvi li ha semblat una noia més aviat tímida. I ella, qui creia haver-se enamorat d'un noi tímid,  com a ella li agraden, s'ha trobat amb un noi decidit i una mica cregut.
 
HAUREM DE SEGUIR BUSCANT, PENSEN ELS DOS MENTRE S'ESFORCEN PER OBLIDAR-SE

divendres, 30 de gener del 2015

30 de gener DIA CONTRA LA VIOLÈNCIA

El 30 de gener de 1948 ( ja fa 67 anys),  va morir assassinat MAHATMA GANDHI, havia estudiat d'advocat a Londres, havia treballat a sud Àfrica, on va participar en moviments per l'igualtat de les races. Més tard va tornar a l'Índia i va començar a treballar contra la violència i en contra del domini anglès que els havia empobrit, que s'havien emportat totes les riqueses de l'Índia.
 
Va ser un treball llarg i costós, d'una colla d'anys, el van empresonar varies vegades, al final un extremista hindú el va assassinar, però ell va aconseguir la independència de l'Índia. El seu ideal era treballar per la PAU I CONTRA LA VIOLÈNCIA.
 
En l'etiqueta de PAU-VIOLÈNCIA del passat 8 d'agost del 2013, en podeu trobar un altre tema a ell dedicat. D'aquí en ve aquesta diada dedicar-la a la causa.
 
Quan parlem d'aquest tema el que primer ens ve, són les guerres, però la violència a petita escala pot tenir els seus inicis des de la infantesa, en petites baralles, en no saber perdonar, en les rancúnies. Més endavant pot esdevenir en problemes entre amics, famílies, veïns i així poc a poc situacions d'odis, enveges, revenges i quan per fi una persona pren una arma a la mà perd el control.
 
Pot també començar amb violència verbal. Gairebé en tot el principal problema és la manca de diàleg, de respecte, de paciència, en voler tenir sempre la raó, en no saber rectificar i sobre tot en no perdonar.
 
Siguem persones portadores de PAU.
 

dilluns, 5 de gener del 2015

SÓN DIES DE REGALAR JOGUINES

Sabeu que aproximadament el 80% de les joguines són fabricades a la Xina, Indonèsia, Tailàndia..., els posen noms europeus i així ignorem qui les fa. Majoritàriament són nens i nenes d'entre 8 i 13 anys, es passen dotze hores cada dia treballant amb plàstics líquids, materials molt contaminants, que posen en motlles per formar trens, nines...
 
Aquests nens són vigilats per homes molt severs, fins i tot a fuetades, no poden parlar, poc alimentats, els deixen sortir a fer les seves necessitats, només una vegada al dia. Ells no poden tenir cap de les joguines que fan, els faria falta un mes de treball per poder-la pagar. Els nostres infants no les valoren i sovint queden oblidades en un armari.
 
Treballen en condició d'esclaus, els pocs diners (sous miserables), van directament als pares. Mengen i dormen al terra al costat de les seves màquines...
 
Hi ha molta explotació infantil, podeu trobar més temes en l'etiqueta INJUSTÍCIES del 2012 i 2013, amb temes com: Esclavatge infantil  - El Coltan  -  Les alfombres  -  Infància robada - nens Soldat per satisfer les necessitats biològiques dels soldats adults...
 
Quantes màfies trafiquen amb infants per explotar-los de tantes i tantes maneres seria un tema molt extens.
Quants nens i nenes moriran sense haver conegut que és ésser infant?
Quantes intel·ligències no es desenvoluparan per culpa de no poder anar a l'escola?
 
Si obrim els ulls veurem que el món és molt injust. Només nosaltres el 20% dels humans som els privilegiats i encara ens queixem.
 
INJUSTÍCIES DEL MÓN