Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dilluns, 14 de setembre del 2015

RETORN A L'ESCOLA

Avui per a milers de nens i nenes, nois i noies, és el final de vacances i el retorn a l'escola, en aquests moments el seu ofici és el "d'estudiants", formar-se en coneixements i educació per a ser els futurs adults de la nostra societat.
 
En l'etiqueta VARIS d'aquest bloc, amb data 15-9-2013 podeu trobar un tema ben bonic relacionat amb aquest dia i la comparança amb el sembradís d'hivern.
 
També us recomano que cerqueu per Internet a TV3 el programa "SIGNES DEL TEMPS" d'ahir diumenge 13 de setembre a les 10 del matí, és un tema molt interessant d'un Psicòleg - Pedagog de l'escola Claret que parla de l'ensenyament.
 
Fa poc a rebut un premi, ell ha escrit un llibre sobre l'ensenyamenta a Finlàndia, lloc on va treballar i estudiar durant uns anys. En fa una comparança amb España i Catalunya, també del que hi dedica economicament Finlàndia i España i del % del nivell escolar.
 
De com ALLÀ, estudiar per a mestre és un orgull pels pares quan saben que un fill s'hi vol dedicar, és un ofici molt important per a ells, "Formar Persones", de com s'impliquen els mestres i com es fan estimar pels alumnes.
 
Una servidora "jubilada" i que ha treballat gairebé tota la vida entre estudiants, avui és un dia pel record, un dia que penso molt en el futur dels nostres joves, els hereus de la nostra societat. 
 
QUIN OFICI HI HA MÉS BONIC QUE ENSENYAR I EDUCAR PERSONES?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada