La filla va anar a veure el capella del poble i li va demanar que anés a veure el seu pare que estava molt malalt.
Així ho va fer aquest bon home. Al arribar a l'habitació va veure al costat del llit una cadira, va pensar que era per a ell quan l'anés a visitar.
El malalt li va dir: Jo no he sabut mai de pregar, vaig a l'església i ho respecto tot, però no sé resar. Un dia un amic em va dir: Tant se val l'oració, el que tu has de fer és parlar amb Déu com un amic.
Així que vaig decidir posar una cadira buida al meu costat i pensar que allà hi seia el meu amic. Si ho deia a la meva filla pensaria que estic boig i em tancarien. Com ho veu vostè?
El capellà va dir: endavant, segueixi així, és una bona manera de pregar, pot estar segur que Déu està sempre al nostre costat.
Uns dies després la filla va anar a veure el capellà i li va dir que el seu pare havia mort.
El capellà va dir: ha mort en pau el seu pare veritat? . La noia va respondre SI, el que no acabo d'entendre és que abans de morir es deuria aixecar i va apoïar el cap sobre la cadira i així va morir.
NO FAN FALTA COMENTARIS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada