Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimecres, 21 d’octubre de 2015

INSTANTS DE SERENITAT

  • La vida és com un llibre molt bonic que poc serveix a aquell que no sap llegir.
  • Al final d'una partida, mort el rei i el peó tots van a la mateixa caixa.
  • Si mires el cel i en gaudeixes, acabaràs per tenir ales.
  • La vida és la novia de la mort.
  • La vida és com un riu, ningú pot banyar-se dues vegades en la mateixa aigua.
  • El primer deure d'una persona és, SER TU MATEIX.
  • Quina mort més dolça sentir-se acompanyat amb les oracions dels teus fills.
  • Qui segueix el camí del cor, mai s'equivoca.
  • Aprèn a gaudir de la teva pròpia companyia.
  • És difícil contemplar una posta de sol sense somniar.
  • El teu ego poden ser unes paraules d'adulació, són però una ombra que no et fan
  • més gran.
  • La vida no és la festa que havíem imaginat, però ja que hi som "ballem".

Cap comentari:

Publica un comentari