Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

divendres, 15 de setembre del 2017

ÀNGELS DISFRESSATS

La nena estava asseguda en un parc. Tothom passava prop d'ella sense dir-li res. Portava un vestit estripat, descalça i bruta.

L'endemà per curiositat vaig tornar al parc i SI allà estava en el mateix lloc i amb aquella mirada trista. Em vaig apropar a ella i quan estava quasi al seu costat, vaig descobrir una esquena totalment deformada, tenia una gran gepa. La gent de vegades ens costa reaccionar davant persones amb deficiències.

Em vaig asseure en el banc al seu costat, vaig somriure i només amb un senzill HOLA!!, la nena sorpresa va abaixar els ulls i tímidament també va somriure, tot seguit vam començar a parlar una bona estona fins que el parc va quedar gairebé desert.

Les seves paraules van ser: és que sóc diferent. Jo que li dic: per mi petitona sembles un àngel, ets molt bonica. Tot seguit va aixecar els ulls i em diu: de veritat em trobes bonica?

Jo que crec en els àngels li dic: sembles l'àngel de la guarda enviat per vetllar per la gent que ve a aquest parc. Llavors va moure el cap i va somriure de nou, amb una mirada brillant de felicitat va respondre: SI sóc el teu àngel de la guarda i esperava que fossis tu que vinguessis a mi, l'altre gent no em veu, només sóc visible als teus ulls i t'estava esperant.
Em vaig quedar sense paraules, com si ho estès somniant, tot seguit amb un rialler adéu, va desaparèixer.

REFLEXIÓ: T'ha passat alguna vegada que has parlat amb algú que podria ser el teu àngel? Quantes vegades sense saber com una cosa se t'ha solucionat. A mi si que m'ha passat, t'explico una bonica història.

Anava per la carretera, en un revolt un cotxe a tota velocitat em venia de cara, el terra estava moll, havia plogut i el cotxe va derrapar. Vaig tenir la sort i la seguretat de llençar-me a la cuneta (podia haver estat un precipici), tot i així se'm van carregar tot el lateral esquerra del cotxe i van marxar, anàvem dues persones i no ens vàrem fer ni una rascada.

El cotxe del meu darrera va girar en rodó i els va perseguir, va tornar amb ells i vam arreglat tots els papers. Tot llest i els fugitius de camí, jo amb llàgrimes als ulls, molt espantada  vaig dir al senyor que m'havia ajudat: com puc agrair-li tot el que ha fet per mi, on el puc trobar un dia i parlar.

Només recordo una mirada neta i unes paraules: Et seria difícil localitzar-me. 
He estat sempre convençuda que era el meu àngel de la guarda.

PARLEM DE DIMONIS?

Diuen que una vegada es van reunir uns quants dimonis amb l'objectiu de jugar una mala passada als humans. En un debat van decidir prendre'ns la felicitat. Ja sabeu que els dimonis són àngels ressentits i això és molt perillós.

En el conte original la volien amagar en un lloc on els humans no la poguessin trobar, però on? Allà va començar el debat, on podien trobar l'amagatall.

Ara deixant el conte, com exemple ens endinsarem en els dimonis que aquest mes d'agost han fet de les seves. Jo imagino que es deurien trobar unes quantes vegades, que un mal dirigent, ajudat d'un grup d'assessors van marcar el camí a uns joves dimoniets inexperts i febles i els van convèncer que per aconseguir la seva pròpia felicitat el que havien de fer (és el què van fer).

Van trobar l'amagatall, una casa deshabitada, unes lliçons i a treballar. El que no imaginaven era que la mà d'un "Àngel bo" enemic seu, els faria una mala passada i en un tres i no res, tot se'n va anar en orris.

Ells mal alliçonats es van revelar, era tant l'odi que'ls havien inculcat que ja sabem el que va passar. De tot això en diem TERRORISME - VIOLÈNCIA.

Però hi ha moltes variants de Terrorisme i Violència i el diumenge la gent va sortir al carrer manifestant la seva tristor per les víctimes, però també en contra del gran negoci de l'estat Espanyol i la Monarquia en la fabricació d'armament. Això és el que la gent xiulava (no l'independentisme com volen fer creure), sinó a tantes i tantes guerres que fins i tot el Sant Pare n'ha fet crítica.

Diners guanyats amb sang humana, això no és Terrorisme i Violència? Aquests no són dimonis que tenen els seus amagatalls milionaris en les seves fàbriques d'armament? Espanya ha fabricat milions de mines d'aquelles que es colguen al terra i produeixen morts i mutilats.

També hi ha molta violència VERBAL, una fàbrica de mentides per tapar el que convé.

QUANTS DIMONIS SENSE BANYES i que no són perseguits.

divendres, 11 d’agost del 2017

ELS TELE NOTÍCIES EM DEPRIMEIXEN

Ja no sé si és bo saber tantes coses. Anys enrere jo (i molta gent) era totalment analfabeta de moltes notícies, sobretot de política, avui vas descobrint cada dia coses que no et deixen indiferent.

M'agradaria saber explicar la impotència que sento, també m'agradaria ser  coneixedora de més veritats, perquè no saps mai si és veritat o mentida el que escoltes. Segons una cadena o una altre et capgiren les coses d'una manera extraordinària a fi de què a  la gent se'ns faci més complicat raonar.

Hi ha accidents, mal tractaments, fenòmens de la naturalesa, problemes esportius,  però la política senyors, la política és la que porta la veu cantant en tots els tele diaris, i quan analitzes, t'adones que en molts problemes les arrels són polítiques, per exemple el tema d'AENA i els aeroports.

Podem permetre que surti un senyor "tocant la campana", que ja en sabem d'altres, anunciant els grans beneficis de l'empresa, quan saps que han estat resultat d'escanyar als treballadors i confiar la feina a d'altres empreses i així augmentar els guanys? Com ho podem permetre, no hi ha ningú que posí fre a tot això.

Madrid molts més treballadors que BNA per un nombre semblant de passatgers, ningú aclareix els sous de Madrid o d'altres aeroports, només sabem dels de BNA que en pocs anys han baixat en lloc de pujar, quan els passatgers han augmentat en nombre.

Esperem que ara no es mobilitzin els de la neteja i ...
No cal parlar de l'INDEPENDÈNCIA, les que ens veurem fins l'1 d'octubre. 

IMPOTÈNCIA  IMPOTÈNCIA IMPOTÈNCIA

dimecres, 17 de maig del 2017

CENTENARI DE FÀTIMA

1917-2017, el 13 de maig va fer 100 anys de l'aparició de la Verge a Fàtima a tres pastorets, la Lucia 10 anys, el Francisco 9 i la Jacinta 7 anys.

El Papa va anar a Fàtima, ens van donar per TV imatges de la processó de les torxes, molt emocionant. A Vic a la Catedral també se'n va fer una còpia, la gent amb petites espelmetes envoltades d'uns papers semblants a una flor, vam fer processó per la Catedral fins arribar a l'altar on hi ha aquesta Verge.

L'any 1950 aquesta mateixa imatge que hi ha en un altar de la Catedral, va donar voltes per tots els pobles del Bisbat. La gent va engalanar finestres i balcons amb llençols blancs i flors de paper de colors blaus. En tinc un petit record, jo només tenia 6 anys. Les escoles van fer uns actes a la plaça major de Vic, les nenes amb caputxetes i tothom cantant l'avé, avé, de la Glòria baixa la mare de Déu... La recordeu?

Segurament que hi ha molta gent que no creu en aquestes coses, JO SI, ho hem de respectar. El jove mossèn que va celebrar aquesta festa ens va fer reviure aquesta bonica història. Va comparar que en el naixement de Jesús els primers visitants van ser pastors, així també ella es va voler aparèixer a uns joves pastorets, nens innocents i plens de bondat.

Els dos petitons van morir molt joves, la Lucia fins a molt gran, fa pocs anys de la seva mort. Es diu que la Verge els va encomanar RESAR el Rosari, molts dels joves d'avui i no tant joves, no saben ni el que és el Rosari. La societat hem anat d'un extrem a l'altra, però pels creients, la Verge "mare de Jesús" és encara avui un referent en la nostra religió.

divendres, 7 d’abril del 2017

8 d'abril 2.017   MERCAT DEL RAM DE VIC

És el mercat o la fira més antiga que fa la nostra Ciutat. en l'etiqueta "Varis" del passat 31 de març de l'any 2012 en trobareu un bonic escrit.

Vic és una ciutat a la Mesura Humana, és d'una mida mitjana i alhora tenim pràcticament de tot, en aquests dies sortim del fred de la plana i gaudim del sol de la primavera. L'ambient del carrer augmenta i el dinamisme comercial creix. Guarnim la ciutat amb palmes i palmons i molts globus (un gran concurs) que adorna el cel de tots colors en tres edicions.

Després de 7 anys de descans, el matí del dissabte tornarem a fer un concurs de pintura ràpida, pots veure en els racons de la plaça, el casc antic i molts balcons nois, noies, homes, dones, tots amb el seu cavallet dibuixant algun punt històric i pintoresc de la Ciutat i en especial del mercat.

Aquests dies Vic també celebra els 150 anys de la Guàrdia Urbana i els 50 anys d'una entitat digna d'admirar que només treballa pels més desafavorits, és "L'Associació Sant Tomàs". Amb aquesta Associació han trobat sentit a la vida moltes persones que fins llavors tenien guardades dins les seves llars, poc a poc han anat creant un gran nombre d'entitats on poden  desenvolupar diferents treballs, començant per una escola inicial d'aprenentatge.

La fira comença avui divendres fins diumenge de RAMS, clausurem la nit del diumenge amb la processó del silenci, a les 9 de la nit surten de l'església de la Mare de Déu dels Dolors un gran nombre de soldats romans (que unes hores abans fan guàrdia a les portes del Temple Romà), seguit de molts passos de la passió acompanyats per grans fileres de "papus" que en diem, tots amb vestes negres i encaputxats. És un acte molt seriós que dóna pas a la Setmana Santa. 

US ESPEREM





dimecres, 15 de març del 2017

SEGONA EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES ANTIGUES

L'Associació de Veïns del barri Vic Nord i amb el nom "UNA MIRADA AL PASSAT" fa una segona exposició amb molt de material nou, lloc Muntanya de Llibres del C. Verdaguer de Vic 6 a 8 de la tarda de dilluns a dissabte.

La nostra ciutat com moltes en general, ha experimentat una gran transformació i la gent gaudeix observant: carrers, edificis, racons... que en el transcurs del segle passat han canviat molt, podríem dir que és com un treball de memòria.

És curiós el gran nombre de visitants JOVES que ens vénen a veure, ells més que ningú desconeixen com era casa nostra i els fa coneixedors de la història de Vic.

La primera exposició va anar destinada en especial al barri, enguany ens hem obert a més edificis, monuments... de la ciutat. Impossible en una exposició posar tant de material, això ens va donar la idea d'escampar per diferents aparadors de botigues les fotos de l'any passat.

Hem procurat que cada foto coincidís amb l'establiment adequat, allà és pot veure que hi ha i que hi havia.  Els botiguers en especial estan molt satisfets de l'èxit. Diguem-ne que és com un treball  que ens beneficia a tots, "Expositors i botiguers", fins alguns establiments ens diuen que han experimentat més moviment de clients.

Aquesta Associació molt atenta a la Cultura de la Ciutat ja porta diferents activitats que són ben acollides per la gent de Vic.




diumenge, 26 de febrer del 2017

PREGUNTES  QUE FAN A DÉU UN GRUP D'INFANTS


  • Si per carnaval em disfresso de dimoni, et sabrà greu?
  • La girafa li volies fer el coll tant llarg o va ser un accident?
  • Perquè abans feies tants miracles i ara no?
  • En lloc de fer descansar el diumenge, podies fer-ho els dies de cole.
  • El pare rector és amic teu o només sou companys de feina?
  • Tu saps les coses abans que les inventin?
  • Els pecats els marques en vermell com fa la meva mestra?
  • Quan fas vacances qui et substitueix?
  • Hem estudiat que Edison va inventar la llum, a catequesis ens diuen que ho vas fer tu, és que et va robar l'idea?
  • Perquè no fas gent que no es trenqui, a mi m'han hagut de donar tres punts.
  • Cain i Abel no s'haurien matat si haguessin tingut una habitació per a cada un.
  • T'estimo per tot el que em dones, però perquè ens deixes morir?
  • Tu com saps que ets Déu?
  • Si em veus diumenge a missa, t'ensenyaré les sabates noves.
  • És veritat que ets invisible o és un truc de màgia?
  • Jo sóc Italià i tu?
  • M'agrada molt com has fet la meva novia.
  • És difícil estimar a tothom, a casa som 4 i de vegades ens barallem.
  • Ens diuen que tu ets el mateix en totes les religions, no et confons mai?
MOLT DIVERTIDES, QUINA IMAGINACIÓ.

diumenge, 19 de febrer del 2017

COM SOM ELS CATALANS?

Quantes manifestacions de l'11 de setembre, quanta gent acompanyant a polítics en els judicis i quanta gent ahir en favor dels refugiats, què ens mou als catalans? Ah!!! i sempre de caire festiu, sense violència. Fins ahir anava fent zàpping a La Sexta i ens va fer un molt bon seguiment.

Llavors la resta d'Espanya ens ignora, ens tenen gelosia, ens admiren però no poden manifestar-ho...? Jo crec que som ESPECIALS i per això no ens comprenen. Què faran ara? alguna còpia de la nostra manifestació o no faran res per por a  ofendre al PP. Ahir un dels entrevistats ho va dir ben clar, la majoria de governs Europeus de dretes d'anar en favor dels refugiats perdrien vots. Això vol dir que és abans el partit que les persones.

On és la consciència de la gent? Queda amagada per un vot? És allò que diu en Trump i l'Anglada "abans els de casa". Casa d'aquí? Al néixer ens han dit on és casa teva, casa meva? Qui és l'amo del món? Ens barallen fins i tot entre famílies per un pedaç de parcel·la d'una casa, per un terme a la carretera que separa dos pobles, per uns llibres d'història d'unes guerres  que han delimitat i separat els països.

Al llarg dels segles la majoria de gent ha estat nòmada, els països s'han fet grans gràcies a gent d'aquí, d'allà, si tots miréssim els nostre arbre geneològic descobriríem arrels de tants diferents llocs d'on venim. D'aborígens ens queden pocs a cada lloc, llavors que és el que ens fa barallar? El petroli, la religió, el poder del més fort?

 Molt bé ho deia aquella cançó: CASA TEVA ÉS CASA MEVA si és que hi ha casa d'algú.




dilluns, 13 de febrer del 2017

CAP DE SETMANA DEL 12 de febrer del 2017

Al Palau Sant Jordi concert en favor del Refugiats, emotiu, reivindicatiu, boniques cançons, presentadors compromesos, feia posar la pell de gallina. Com som els humans? Com ho podem permetre? en unes paraules, no és una  crisi "És un CRIM".

També setmana dedicada a la ONG MANS UNIDES. Lema "El món no necessita més menjar, necessita més gent compromesa". Igual que el tema Refugiats, no tantes paraules fan falta FETS.

Permetem que el mar engoleixi milers de persones, que milers i milers hagin de viure en camps de Refugiats, que 800 milions de persones pateixin FAM al món, mentrestant 1/3 part dels nostres aliments van a les escombraries. Hi ha tantes coses que podríem fer en lloc de ser tant passius, vivim encara massa bé.

SORT DE LA NOTA ALEGRE

Entre el 1968-69 va néixer a la meva comarca un grup de cant "Els Esquirols". El seu recorregut va durar fins l'any 1986 (ara fa 30 anys) i en aquest temps van composar moltes cançons, forces de caire reivindicatiu, entre elles el títol d'una "12 de febrer del 2017", com se'ls va ocórrer aquesta data?.

Ahir a la plaça de Vic i també a Manresa es va fer un concert en record de les seves cançons, com no hi podia faltar aquesta cançó prou divertida, un petit tros: 

Ha nascut un xicotet que els seus peus són rodes de trial, per mans unes claus angleses, per boca porta un embut i dins les orelles radio cassets li han nascut. Qui serà el pare i la mare d'aquest nadó. El metge va i conte: De pares desconeguts, fill de la civilització.

Quina previsió a 30 anys vista. A Internet en trobareu les lletres.




diumenge, 22 de gener del 2017

GENER 2017

Deixem enrere aquelles festes tant tradicionals, Nadal, Cap d'any, Reis... La mainada retorn a l'escola i els adults a la vida de cada dia.

A mitjans de desembre trobareu un escrit de Sant Francesc d'Assis qui va ser l'autor del primer pessebre. L'Associació que jo pertanyo "Veïns de Vic Nord" aquestes festes hem organitzat una mostra de pessebres, alguns diorames i també algunes maquetes gegantines.

Vic era una ciutat amb molta tradició, ara fa uns anys havia quedat adormida i nosaltres l'hem despertat. Estem contents i agraïts de l'acollida que ha tingut, en el curt espai de dues hores diàries durant un mes ens han visitat gairebé 5.000 persones, molts d'ells mainada que ha descobert per primera vegada l'art del pessebrisme, com a tradició i com a ART, ja que un grup de persones molt "manetes" ens han fet gaudir de les seves obres.

Llàstima segons diuen "l'Associació de pessebristes de Calldetenes" artistes d'aquesta mostra, és que no puja planter, són treballs artesanals que demanen molta paciència i avui és un dels problemes de la societat, vivim l'era del zàping, tot canviant a cada moment i la paciència és poc coneguda.

Esperem que aquestes visites infantil, juvenils i d'adults,  animin a despertar inquietuds potser amagades d'algunes persones i que puguin ser els futurs artesans d'aquest ART Nadalenc que no pot desaparèixer.