Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dilluns, 13 de febrer de 2017

CAP DE SETMANA DEL 12 de febrer del 2017

Al Palau Sant Jordi concert en favor del Refugiats, emotiu, reivindicatiu, boniques cançons, presentadors compromesos, feia posar la pell de gallina. Com som els humans? Com ho podem permetre? en unes paraules, no és una  crisi "És un CRIM".

També setmana dedicada a la ONG MANS UNIDES. Lema "El món no necessita més menjar, necessita més gent compromesa". Igual que el tema Refugiats, no tantes paraules fan falta FETS.

Permetem que el mar engoleixi milers de persones, que milers i milers hagin de viure en camps de Refugiats, que 800 milions de persones pateixin FAM al món, mentrestant 1/3 part dels nostres aliments van a les escombraries. Hi ha tantes coses que podríem fer en lloc de ser tant passius, vivim encara massa bé.

SORT DE LA NOTA ALEGRE

Entre el 1968-69 va néixer a la meva comarca un grup de cant "Els Esquirols". El seu recorregut va durar fins l'any 1986 (ara fa 30 anys) i en aquest temps van composar moltes cançons, forces de caire reivindicatiu, entre elles el títol d'una "12 de febrer del 2017", com se'ls va ocórrer aquesta data?.

Ahir a la plaça de Vic i també a Manresa es va fer un concert en record de les seves cançons, com no hi podia faltar aquesta cançó prou divertida, un petit tros: 

Ha nascut un xicotet que els seus peus són rodes de trial, per mans unes claus angleses, per boca porta un embut i dins les orelles radio cassets li han nascut. Qui serà el pare i la mare d'aquest nadó. El metge va i conte: De pares desconeguts, fill de la civilització.

Quina previsió a 30 anys vista. A Internet en trobareu les lletres.




Cap comentari:

Publica un comentari