Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dijous, 30 d’agost del 2012

RESUM D'UN CONTE DE: QUADERNS DE CRISTIANISME I JUSTÍCIA"

Prop del moll hi ha un home que passa gana. La Raquel i jo hem decidit d'acostar-nos a ell i donar-li una mica de menjar. L'anem a veure sovint, ell ens ho agraeix, les seves galtes comencen a tornar el color, avui l'hem convidat a sopar amb la família.

Hem decidit comprar-li una canya de pescar, diuen que el riu és ple de peixos, així poc a poc sabrà proveir-se ell mateix i potser fins i tot en podrà treure alguns dinerons amb la venda del peix sobrant.

Comencen els problemes, no li ha servit de res aprendre a pescar per prescindir de nosaltres. Necessita una llicència i més papers, els permisos són cars i no els pot pagar. A més l'explotació del riu és exclusiva del municipi.

Més problemes, la policia el va enxampar pescant sense llicència i ara està detingut. La fiança o la multa no és gens barata, intentarem pagar-la-hi.

Al sortir de la presó i amb tots els papers en regla, tampoc li han servit de res, ara el riu està contaminat i els peixos es moren, no hi tornarà haver pesca fins a una colla d'anys.

L'home del moll tornar a passar gana.

REFLEXIÓ: Quants de problemes els deuen sorgir a molts dels que avui tenen problemes per sobreviure?

DECÀLEG DE LA MADURESA HUMANA

  1. Accepta de bon grat les teves qualitats i limitacions.
  2. No et deixis dur pel "què diran", ni per la moda de torn.
  3. Sigues realista, no tinguis por de la realitat i accepta-la serenament.
  4. Sigues crític, però no agre. La crítica sana ajuda a madurar. L'agror és fruit del resentiment.
  5. Respecte sempre les altres persones i les seves idees, encara que no puguis compartir-les.
  6. Valora i practica la sociabilitat: els altres són necessaris perquè tu creixis i maduris.
  7. Sigues valent per a reconèixer les qualitats dels altres i alegra-te'n.
  8. Accepta amb humilitat que pots fracassar, i quan el fracàs arribi, no t'enfonsis.
  9. Recorda l'humor: és un factor molt important.
  10. Actua sempre amb llibertat i alhora responsabilitat, saber-ho combinar, és el signe més clar de maduresa.

dimarts, 21 d’agost del 2012

VERITAT, BONDAT, UTILITAT

El gran filòsof grec "Sòcrates" ens explica una història per a reflexionar:

Un amic arriba a casa seva i li diu que una persona ha estat parlant malament d'ell.
- Sòcrates, l'interromp dient: Espera abans de dir-me res, has de passar tres proves.

PRIMERA. És la VERITAT. Ja has examinat acuradament si el que em vols dir és cert en tots els seus punts?
-No, respon l'amic, tan sols vaig sentir-ho a dir.

SEGONA. És la de la BONDAT. Llavors si no saps si és cert el que em vols dir, et pregunto- -És alguna cosa bona?
- No, respon l'amic, molt al contrari.

TERCER. És la de l'UTILITAT. Abans d'escoltar-te diguem: em servirà d'alguna cosa saber el que em vols explicar.
-No, la veritat és que no.

Així que Sòcrates va concloure:
Si el que em vols dir no saps si és cert, ni bo, ni útil... per què hauria de voler saber-ho jo? Deixem-ho estar.
500 € DONANT VOLTES

Què se n'ha fet dels nostres diners?   Vegem aquesta història:

Un viatjant va a Madrid a fer unes gestions. Se'n va a un hotel per encomanar l'habitació, parla amb el gerent i li diu que no sap de segur quants dies es quedarà, però voldria fer la reserva. Si li sembla bé li deixaré un bitllet de 500 €, seran a compte de la factura, si el temps és poc li ho vinc a dir i me'ls torna.

El gerent amb el bitllet a la butxaca, diu a un empleat:
- Ves a la carniceria que els dec una factura.
- El carnisser amb el bitllet de 500 € va hi paga un deute amb el mecànic del frigorífic.
- El mecànic, va a liquidar una factura que deu de materials,
- El dels materials fa dies que té pendent una factura amb un advocat que el va defensar d'una denúncia, li vénen bé per liquidar-ho.
- L'advocat diu: ves per on, vaig quedar a deure a l'hotel "XXX" part de la festa que vam fer per l'èxit del seu bufet, m'anirà bé per anar a liquidar.

- Cap al migdia torna el viatjant a l'hotel "XXX", es troba amb el gerent i li diu que ja ha fet tota la feina i no es quedarà, i tal com havien acordat li demana que li torni els 500 €, el gerent es posa la mà a la butxaca i li diu: "Aquí els té"

Igual com l'aigua va donant voltes i només n'hi ha una, igual passa amb el diner, sempre és el mateix de mà en mà, però no se sap qui se'l queda.  

dilluns, 20 d’agost del 2012

PER ALGUNES DONES FENOMENALS QUE CONEC...

Tingues sempre present que la pell s'arruga, els cabells es tornen blancs, els dies es converteixen en anys... Però allò important no canvia; la teva força i la teva convicció no tenen edat.

El teu esperit és el plomall de qualsevol teranyina.
Darrera cada línia d'arribada, n'hi ha una de partida.
Darrera cada assoliment, hi ha un desafiament nou.
Mentre estiguis viva, senta't viva.
Si enyores allò que feies, torna-ho a fer.
No visquis de fotografies grogues...
Segueix encara que tots esperin que ho deixis córrer.
No deixis que es rovelli el ferro que hi ha en tu.
Fes que en comptes de llàstima, et tinguin respecte.
Quan per els anys no puguis córrer, trota.
Quan no puguis trotar, camina.
Quan no puguis caminar, agafa el bastó.
Però mai no et paris!!!
                                                              MARE TERESA DE CALCUTA 


DIARI  PERSONAL 

Tots hauríem de tenir el nostre diari personal, on poguéssim explicar el dia a dia. Demà ens agradarà llegir com érem, què vam fer, és com el nostre propi DNI.

Al matí: TINC DAVANT MEU UN NOU DIA, és un regal i com a tal li diré: GRÀCIES.
Al vespre: GRÀCIES de tot el que he pogut fer, de tot el que he pogut veure i amb les persones que he pogut parlar...

Quantes persones el fan?. No tenim temps, anem massa atabalats, no gaudim, no valorem, no recordem, tot és un vist i no vist.

Un dia en una enquesta-joc a un grup de nens i nenes, parlant de si a casa es veia la TV a l'hora dels àpats, un vailet hi va fer una anotació que em va agrada molt:

Deia: a casa a l'hora de sopar parlem de roses i d'espines. Les roses són les coses bones que hem viscut durant el dia i les espines les coses menys bones. Em va agradar l'idea, vaig pensar, això dit d'una altra manera és valorar el dia.

Fa pocs dies vaig conviure amb una família amb mainada, abans d'anar a dormir, el pare o la mare els explicava un conte i tot seguit feien un resum de les coses bones i menys bones d'aquell dia, em va recordar aquell vailet i em va agradar molt, quan siguin més grans ho podran escriure en el seu diari i aprendran a valorar i agrair la vida.

dilluns, 13 d’agost del 2012

COM ENS PODEM AJUDAR ELS UNS ALS ALTRES

En una ciutat d'Àsia hi havia dos desgraciats, baldat un i cec l'altre i per colmo tots dos eren molt pobres. Pregaven al cel que acabés amb les seves vides, però els seus crits eren en va, no podien morir.

El paralític estès sobre una màrfega en plena Via pública, patia sense ser compadit. El cec, es trobava sense guia, sense poder-se sostenir, sense tenir tan sols un gos que li fes de guia i companyia.

Un dia ocorregué que el cec, amb tempteig arribà a una cantonada i es topà amb l'invàlid, sentí els seus crits i restà profundament commogut.

Jo tinc els meus mals li digué el cec i tu tens els teus. Unim-nos germà i seran menys terribles.

Ai! digué el baldat, ignores germà que jo no puc fer ni un sol pas i tu no hi veus gens. ¿De què ens servirà unir les nostres desgràcies?.

Escolta li digué el cec: entre tots dos tenim el que necessitem; jo tinc cames i tu ulls; jo et portaré sobre meu i tu seràs el meu guia. I així no necessitarem ningú per a moure'ns. 
LLEGENDA ORIENTAL

Dos amics viatjaven pel desert i, en un determinat punt del viatge, van discutir. I un li va donar una bufetada a l'altre. El company ofès, sense dir res, va escriure a la sorra:

"AVUI, EL MEU MILLOR AMIC, M'HA DONAT UNA BUFETADA A LA CARA"

Van seguir endavant, i en arribar a un oasi, decidiren banyar-se. El que havia estat agredit s'ofegava sense remei, i el seu amic el va salvar. En recuperar-se, va agafar una escarpa i escrigué sobre la roca viva:

"AVUI, EL MEU MILLOR AMIC, M'HA SALVAT LA VIDA".

Sorprès, l'amic li va preguntar:

"Perquè, després que et vaig bufetejar vas escriure a la sorra, i ara escrius sobre la roca"?

Somrient, l'altre li digué:

"Quan un gran amic ens ofèn, hauríem d'escriure a la sorra, on el vent de l'oblit i el perdó s'encarreguen d'esborrar l'ofensa. D'altra banda, quan algú ens fa un gran bé, hauríem de gravar-ho damunt la roca de la memòria del cor, on cap vent del món pugui esborrar"!.

diumenge, 12 d’agost del 2012

COM CONSTRUIR UN MÓN SOLIDARI

Un savi passava hores i hores llegint, estudiant, preguntant... volia construir un món solidari, just, en pau. Una tarda se li acostà el seu fill de sis anys i li diu: Pare juguem?

No puc, tinc molta feina, he de trobar la manera de construir... - Jo t'ajudo, li diu el menut.  -  El pare va cercar la manera de tenir el fill ocupat. Sobre la taula hi havia una revista, a la revista hi havia un mapa del món. Va agafar el full, el va ensenyar al fill i el va tallar en trossos petits.

Aquí ho tens: és un trencaclosques, si ajuntes bé les peces i les enganxes amb "cel·lo" construiràs el món.  - El pare va pensar que el petit estaria ocupat tota la tarda. Però al cap de mitja hora l'infant ja havia acabat.

Com ho has fet?, li preguntà el pare.  

Molt senzill. Jo no sé construir el món. Però a l'altra cara del full de paper hi havia el dibuix d'un home i jo si que sé com és un home. He construït l'home i el món també ha quedat construït.

És un conte de Pérez Esquivel o de Garcia Marquez?
LLEGIR AMB ELS PEUS

Encara que no ho sembli hi ha molta gent que sap llegir amb els peus. Són excursionistes, pelegrins, tothom qui camina i descobreix de mica en mica els encisos d'un paisatge o admira una posta de sol.

La vida ens convida a llegir amb els peus. Amb cotxe, massa que hi anem durant tot l'any, veient-ho tot i no veien res. Les rodes corren, llisquen sobre l'asfalt, però no ens deixen llegir, admirar la natura, gaudir de l'aire fresc, sentir la remor dels ocells, dels insectes i del vent que mou les fulles. 

Llegir amb els peus vol dir caminar a poc a poc, conversar amb els altres vianants, contemplar els colors vius dels boscos i els prats plens de flors, parar-se de tant en tant i fer silenci. Un silenci que ens porta a aixecar els ulls al cel i preguntar:

"Com serà aquest cel que ens teniu preparat, si aquesta terra ja ens l'heu feta així de meravellosa".

dissabte, 11 d’agost del 2012

DESCOBRIR LA NATURA EN FAMÍLIA

Pocs són els que poden dir que la mainada no mira la televisió, tots poc o molt ho fem, grans i petits, però amb mesura, com tot. Una estona de dibuixos, també seleccionats, per què n'hi ha alguns... és un bon sedant per tenir els nens quiets.

Però ara que vivim les Olimpíades, em pregunto: Quants d'aquests nens drogats per la petita pantalla arribaran mai a participar en uns campionats?. Aquests esportistes poca en deuen veure, quantes hores dediquen a posar-se en forma i de ben segur no han començat de grans.

No sé que faran les meves nétes, però de muntanyes a la seva curta edat, ja en coneixen un munt. Hi ha menuts, un xic crescuts, asseguts còmodes en les seves cadiretes i aneu-me passejant. La meva gran que farà 7 anys, ja ha pujat 3 vegades al Matagalls i la petita que no pot ser menys, acabats de complir-ne 4, tenia la seva assignatura pendent, ella ha de fer com la seva germana i aquesta setmana tot i la calor, també hi ha pujat per primera vegada.

Feliç i contenta em va trucar des de dalt i em va dir, "iaia, ja he arribat a Matagalls". Jo imagino aquelles curtes cametes, quant d'exercici i em dic: seguiu així menudes, potser un dia sereu unes bones esportistes, i com aquell anunci de l'aigua de la TV, a la natura descobreixen moltes meravelles.

divendres, 10 d’agost del 2012

HI HA COSES QUE NO ES COMPREN

  • Amb diners podem comprar plaer, però no amor.
  • Amb diners podem comprar espectacle, però no alegria.
  • Amb diners podem comprar un esclau, però no un amic.
  • Amb diners podem comprar una dona, però no una esposa.
  • Amb diners podem comprar una casa, però no una llar.
  • Amb diners podem comprar medecines, però no salut.
  • Amb diners podem comprar diplomes, però no cultura.
  • Amb diners podem comprar tranquilitzants, però no PAU.
  • Amb diners podem comprar la terra, però no el cel.
  • Amb diners podem comprar favors, però no el perdó.
  • Amb diners podem comprar títols, però no honradesa.
  • Amb diners podem comprar benestar, però no felicitat.
  • Amb diners podem tenir coses i passar-ho bé ( a estones), però només estimant les persones podem ser feliços (sempre), encara que de vegades, no ens ho passem bé.

dimarts, 7 d’agost del 2012

LA INTEL·LIGÈNCIA DEL COR

És molt normal parlar d'infarts i de malalties relacionades amb el cor. Però aquest òrgan corporal, l'Ester Busquets en un escrit del full diocesà ens diu que el cor té una gran simbologia social, cultural i religiosa.

Si ens hi fixem bé, el nostre llenguatge és ple de referències al cor:

T'ho dic de tot cor  -  amb el cor a la mà  -  ho sento de tot cor  -  estar amb l'ai al cor  -  fer el cor fort   -   m'ha tocat al cor   -   ens hi veiem amb cor   -   tenir el cor encongit  -  obrir el cor  -  robar el cor  -  tenir bon cor  -  omplir el cor de valor  -  estimar amb tot el cor  -  tenir un cor generós...

Les referències al cor van lligades a valors ètics com la sinceritat, l'estimació, el coratge, la sensibilitat, la generositat... Quan diem d'algú que "NO té bon cor", ens referim precisament, a la manca de comportament ètic. 

Segons el filosof francès Blaise Pascal considera que el COR és el lloc on es decideixen les opcions més importants de la vida i com no, els seus bàtecs també ens donen vida.

Qui escriu aquest tema segueix parlant de religió, jo n'he fet un resum, però en aquest bloc generalment no m'agrada d'entrar-hi. 

dijous, 2 d’agost del 2012



B O N E S  V A C A N C E S

    V   -  Vol dir temps de descans per refer forces i estar  plens de vida.

    A   -  Alegres i contents per escampar joia i benestar allà on anem.

    C   -  Col·laborar tots en les tasques a fi de que tots puguem descansar.

    A   -  Admirar i contemplar les meravelles d'art i sobretot de la naturalesa.

    N   -  No embrutar, no contaminar, no tirar deixalles,  no fer foc al bosc.

    C   -  Conèixer llocs, noves amistats a fi d'augmentar la nostra cultura.

    E   -  Estimar i valorar el fet de poder fer vacances, quanta gent no en pot fer.

    S   -  SOL: el nostre company d'estiu, gràcies a ell podem gaudir de platges, piscines...