Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimarts, 21 d’agost del 2012

500 € DONANT VOLTES

Què se n'ha fet dels nostres diners?   Vegem aquesta història:

Un viatjant va a Madrid a fer unes gestions. Se'n va a un hotel per encomanar l'habitació, parla amb el gerent i li diu que no sap de segur quants dies es quedarà, però voldria fer la reserva. Si li sembla bé li deixaré un bitllet de 500 €, seran a compte de la factura, si el temps és poc li ho vinc a dir i me'ls torna.

El gerent amb el bitllet a la butxaca, diu a un empleat:
- Ves a la carniceria que els dec una factura.
- El carnisser amb el bitllet de 500 € va hi paga un deute amb el mecànic del frigorífic.
- El mecànic, va a liquidar una factura que deu de materials,
- El dels materials fa dies que té pendent una factura amb un advocat que el va defensar d'una denúncia, li vénen bé per liquidar-ho.
- L'advocat diu: ves per on, vaig quedar a deure a l'hotel "XXX" part de la festa que vam fer per l'èxit del seu bufet, m'anirà bé per anar a liquidar.

- Cap al migdia torna el viatjant a l'hotel "XXX", es troba amb el gerent i li diu que ja ha fet tota la feina i no es quedarà, i tal com havien acordat li demana que li torni els 500 €, el gerent es posa la mà a la butxaca i li diu: "Aquí els té"

Igual com l'aigua va donant voltes i només n'hi ha una, igual passa amb el diner, sempre és el mateix de mà en mà, però no se sap qui se'l queda.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada