Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dilluns, 20 d’agost de 2012

PER ALGUNES DONES FENOMENALS QUE CONEC...

Tingues sempre present que la pell s'arruga, els cabells es tornen blancs, els dies es converteixen en anys... Però allò important no canvia; la teva força i la teva convicció no tenen edat.

El teu esperit és el plomall de qualsevol teranyina.
Darrera cada línia d'arribada, n'hi ha una de partida.
Darrera cada assoliment, hi ha un desafiament nou.
Mentre estiguis viva, senta't viva.
Si enyores allò que feies, torna-ho a fer.
No visquis de fotografies grogues...
Segueix encara que tots esperin que ho deixis córrer.
No deixis que es rovelli el ferro que hi ha en tu.
Fes que en comptes de llàstima, et tinguin respecte.
Quan per els anys no puguis córrer, trota.
Quan no puguis trotar, camina.
Quan no puguis caminar, agafa el bastó.
Però mai no et paris!!!
                                                              MARE TERESA DE CALCUTA 


Cap comentari:

Publica un comentari