Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dilluns, 20 d’agost del 2012

DIARI  PERSONAL 

Tots hauríem de tenir el nostre diari personal, on poguéssim explicar el dia a dia. Demà ens agradarà llegir com érem, què vam fer, és com el nostre propi DNI.

Al matí: TINC DAVANT MEU UN NOU DIA, és un regal i com a tal li diré: GRÀCIES.
Al vespre: GRÀCIES de tot el que he pogut fer, de tot el que he pogut veure i amb les persones que he pogut parlar...

Quantes persones el fan?. No tenim temps, anem massa atabalats, no gaudim, no valorem, no recordem, tot és un vist i no vist.

Un dia en una enquesta-joc a un grup de nens i nenes, parlant de si a casa es veia la TV a l'hora dels àpats, un vailet hi va fer una anotació que em va agrada molt:

Deia: a casa a l'hora de sopar parlem de roses i d'espines. Les roses són les coses bones que hem viscut durant el dia i les espines les coses menys bones. Em va agradar l'idea, vaig pensar, això dit d'una altra manera és valorar el dia.

Fa pocs dies vaig conviure amb una família amb mainada, abans d'anar a dormir, el pare o la mare els explicava un conte i tot seguit feien un resum de les coses bones i menys bones d'aquell dia, em va recordar aquell vailet i em va agradar molt, quan siguin més grans ho podran escriure en el seu diari i aprendran a valorar i agrair la vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada