Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

diumenge, 12 d’agost del 2012

LLEGIR AMB ELS PEUS

Encara que no ho sembli hi ha molta gent que sap llegir amb els peus. Són excursionistes, pelegrins, tothom qui camina i descobreix de mica en mica els encisos d'un paisatge o admira una posta de sol.

La vida ens convida a llegir amb els peus. Amb cotxe, massa que hi anem durant tot l'any, veient-ho tot i no veien res. Les rodes corren, llisquen sobre l'asfalt, però no ens deixen llegir, admirar la natura, gaudir de l'aire fresc, sentir la remor dels ocells, dels insectes i del vent que mou les fulles. 

Llegir amb els peus vol dir caminar a poc a poc, conversar amb els altres vianants, contemplar els colors vius dels boscos i els prats plens de flors, parar-se de tant en tant i fer silenci. Un silenci que ens porta a aixecar els ulls al cel i preguntar:

"Com serà aquest cel que ens teniu preparat, si aquesta terra ja ens l'heu feta així de meravellosa".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada