És molt normal parlar d'infarts i de malalties relacionades amb el cor. Però aquest òrgan corporal, l'Ester Busquets en un escrit del full diocesà ens diu que el cor té una gran simbologia social, cultural i religiosa.
Si ens hi fixem bé, el nostre llenguatge és ple de referències al cor:
T'ho dic de tot cor - amb el cor a la mà - ho sento de tot cor - estar amb l'ai al cor - fer el cor fort - m'ha tocat al cor - ens hi veiem amb cor - tenir el cor encongit - obrir el cor - robar el cor - tenir bon cor - omplir el cor de valor - estimar amb tot el cor - tenir un cor generós...
Les referències al cor van lligades a valors ètics com la sinceritat, l'estimació, el coratge, la sensibilitat, la generositat... Quan diem d'algú que "NO té bon cor", ens referim precisament, a la manca de comportament ètic.
Segons el filosof francès Blaise Pascal considera que el COR és el lloc on es decideixen les opcions més importants de la vida i com no, els seus bàtecs també ens donen vida.
Qui escriu aquest tema segueix parlant de religió, jo n'he fet un resum, però en aquest bloc generalment no m'agrada d'entrar-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada