LES FOGUERES DE SANT JOAN

Són un comiat a la primavera i una benvinguda a l'estiu, són festes vinculades amb la Naturalesa, el que en diem: El solstici d'estiu, seria més normal la nit del 20-21, però en molts llocs s'aprofita la nit de Sant Joan per a celebrar-les.

 

Són molt conegudes arreu d'Europa i Amèrica Llatina, i amb diferències segons sigui el lloc , clican a Viquipèdia, en podreu conèixer més detalls.

 

Aquestes fogueres em recorden les nits de campaments de la meva joventut on mai hi faltava "El foc de camp", allà cantàvem aquelles tradicionals cançons a l'entorn de les flames, igual com tot el poble surt de casa per contemplar el foc en aquesta vesprada, diuen que el foc purifica.

 

Penso que seria bonic també seguint les tradicions, entre tots en  cantéssim alguna de les que avui la majoria de gent ja ha oblidat i els joves desconeixen, amb els cants ofegaríem una mica els massa forts trons dels petards.

 

• Foc de llenya, flama encantada, quan l'ample fosca, tot ho embolcalla, ta lluor roja, l'àmbit encén, i, en la nit freda, prop de les brases, fem la vetllada del campament.
• Visca la claror del foc, visca sa claror, foc, foc, foc joliu, crema crema amb gran caliu, foc foc foc joliu, alegran's la nit...

LES RECORDEU???    BON ESTIU

 

 

REFLEXIONS PER AQUEST PRIMER DIA DE LA SETMANA

• Una llàgrima és un 1% d'aigua i un 99% de sentiments.
• La felicitat és reconèixer que la vida val la pena viure-la, tot i les dificultats.
• Les paraules només fereixen, quan t'importa qui te les diu.
• Fes el bé i oblida-ho, a la fi, els demés és possible també que ho oblidin.
• Em vaig enamorar de la vida, és l'única que no em deixarà, sense abans fer-ho jo.
• Maduresa és l'art de viure en pau amb el que és impossible canviar.
• No ensenyis al teu fill el que pot comprar amb els diners, és millor que li ensenyis el que no pot comprar, així serà un home de veritat.
• La vida és com un piano: les tecles blanques representen els moments feliços, les negres els tristos. Entre totes dues, donen la música de la vida.
• Sigues feliç a la teva manera, perquè la felicitat no és el que diuen els demés, sinó el que a tu et fa feliç.
• La ment s'obre davant una nova idea, ja mai més torna a la seva mida original.

EL NEN JESÚS QUE VA NÉIXER EL DIA 25, SEGUEIX ENTRE NOSALTRES

En l'etiqueta "Felicitat" del passat 19 de gener 2014, amb el nom "Qui era la persona que avui he fet dos petons", si llegiu el tema, veureu que lliga amb el que ara us explicaré. Les darreres ratlles diuen: A través de les persones Déu passa pels nostres carrers, però no estem avesats a reconèixer-lo.

 

Bé doncs, el passat dia 28 de desembre a la parròquia del Remei, vam organitzar una representació amb la mainada de catequesis, tot temes de Nadal, cançons representades... en concret que donàvem vida a aquest infant que any rere any celebrem el seu aniversari.

 

L'acte va ser solidari, l'entrada costava "un litre de llet o un litre d'oli" a benefici del menjador d'acollida "EL TUPÍ". En acabar, fent balanç em vaig adonar que aquest Déu fet infant, va estar present entre nosaltres més del que ningú imagina:

 

PRIMER: Va obrir cors a la generositat, vam recollir molts litres de llet i d'oli.

 

SEGON: Li vàrem demanar un cop de mà, ja que els infants havia assajat molt poc i  ben cert que ens el va donar, va sortir molt bé, entenen que els actors eren mainada.

 

TERCER: El nen Jesús a la falda de la verge, era un nen de veritat i en un moment que se li acostava una formigueta que li havia de donar un gra d'ordi (un conte), el nen va estirar el braç i va obrir la mà, com si tot estès preparat.  EM VAIG EMOCIONAR.

 

Només són detalls perquè entenguem que en el nostre dia a dia, com dic en l'anterior escrit de fer un balanç de fi d'any, o abans d'anar a dormir, ens adonaríem de quantes vegades ens creuem amb ell sense saber-ho.  PENSEM-HI.

 

TENIR FE VOL DIR CREURE EN UN DÉU INVISIBLE, QUAN ÉS MÉS FÀCIL VEURE'L EN...

HEU LLEGIT el llibre  "DIOS VUELVE EN UNA HARLEY"   

 

 

 

 

 

UN REGAL "LA PRIMAVERA"

Ahir ens vas deixar, has estat força generosa, no massa calor, els pantans en bones condicions, pluges ben aprofitades, et podies haver estalviat algunes calamarsades... Pobres pagesos els fas patir molt!!! Ara esperem estiguin a temps de recollir el blat, deixa'ls treballar sense massa fangueig als camps, que el sol adreci les tiges, que algunes estan ajagudes per culpa de la mullena.

 

Que n'és de bonica la primavera, llàstima que massa gent prou atrafegada no es dóna temps a contemplar tanta bellesa, donem-hi una ullada:

 

Davant de casa a tota la vorera tinc una filera de til·lers, fins fa poc eren quatre branques esquelètiques, un dia van començar a sortir petites fulles i en un no res han quedat vestits de nou, ara, amb uns penjois de floretes perfumades, de bon matí quan l'aire encara és net, surto al terrat i respiro una olor boníssima, quin gust...

 

No cal dir dels milers de poncelles de tota mena que dia rere dia, han anat esclatant de tantes i tantes espècies de flors silvestres i de jardins. Avui que entrem a l'estiu, la majoria d'elles han deixat la seva innocència per convertir-se en boniques flors de tots colors. Fins i tot moltes d'elles són desfullades per convertir-se en catifes que adornen carrers de moltes ciutats que celebren així la festivitat del Corpus.

 

Per fi em queda per veure la darrera meravella, els camps d'espígol de La Provença que, tinc la sort de visitar la propera setmana, gràcies a un regal d'aniversari que m'han fet la meva família.

 

MOLTES GRÀCIES SENYOR, per tantes i tantes coses boniques que podem contemplar, gràcies també a aquests ulls que ens has donat. 

MÉS SOBRE EL LLIBRE:  "EL CAMÍ DE LA FELICITAT"

Avui és Pasqua, i tenia ganes d'escriure un tema sobre la Felicitat. La Pasqua pels creients és un dia de joia i pau. M'he tornat a rellegir aquest llibre, però cada tema era el més interessant, el llibre és de Bernard Benson d'Editorial Claret, us el recomano.

 

Hi ha temes com: Les joguines de la vida.   Amarar les tenebres de claror.  L'home al mirall, i molts d'altres, però només us faré un esbós del "Titella que s'escapa". El titellaire es diu "Enric Gensana Oliver" més conegut com l'EGO.

 

Tots sabem que els titelles van penjats d'uns fils, cada fil a la mà del titellaire, un dirigeix els peus, l'altre les mans, però de la cara del titella en surten un manyoc de cordills, per mitjà d'ells poden fer les ganyotes més horripilants, cada fil porta una etiqueta: enveja, còlera, engany, tirania, orgull...

 

EGO va començar l'espectacle, tothom aplaudia, menys un espectador que cridà des de la grada: "PERQUÈ ET DEIXES MANIPULAR PEL TITELLAIRE D'AQUESTA MANERA ?". L'EGO a l'instant tibà els cordills i va fer que el titella es tapés les orelles.

 

El titella començà a entortolligar els seus fils en l'intent d'aconseguir la llibertat, la batalla havia començat. Era necessari conservar dos cordills, el de la ment i el del cor, però no podia. Què puc fer es preguntava el titella, el cor li respongué: "Fem-ho plegats".

 

EGO va trobar-se amb un absurd bocí de fusta a les mans, sense fils, el titella era lliure, reia, cantava i ballava. Però va dir. "Quina és la cosa que puc fer ara que sóc lliure?". El cor li respongué: "ensenya als altres titelles de quina manera poden alliberar-se del seu EGO". Uns van poder, d'altres no ho van saber  aconseguir, no havia arribat la seva hora.

 

Així és la vida, deixen de ser titelles enganxats a la fusta de l'EGO, busquem la FELICITAT.

QUI ERA LA PERSONA QUE AVUI HE FET DOS PETONS?

Fins ara, un gener força eixut, hauran anat bé les pluges d'aquests dies. M'agrada veure ploure, les coloraines dels paraigües, el xip xap de la mainada als bassals. Avui darrera els vidres m'ho he passat bé una bona estona i m'ha vingut a la memòria un tema que tinc en aquest bloc: "EL NUVOLET", etiqueta Generositat, febrer 2012, us convido a llegir-lo.

 

Més tard, quan la pluja ha minvat, he sortit a donar un tomb, m'he trobat amb un xicot, ja un xic crescut,  no m'era desconegut, una mica deficient, de pell negre, m'ha vingut directe a mi, m'ha sobtat, i m'ha dit: No tinguis por, no et penso fer res, ja sé que sóc negre i no faig massa bona pinta, em fas dos petons.

 

Doncs si, els hi he fet, m'ha explicat un munt de problemes i el més normal, m'ha demanat que l'ajudés. Només portava quatre monedes i les hi he donat totes, cosa que no tinc per costum de fer, penso que ja poden anar a Càritas per demanar ajuda, però avui m'ha tocat al cor, m'he sentit contenta, ha valgut la pena sortir després de la pluja, he recordat EL NUVOLET.

 

Ara, més tard, jo que sóc creient, he pensat en una frase que diu: A través de les persones Déu passa pels nostres carrers, però els nostres ulls no estan avesats a reconèixer-lo.

 

Qui era el meu negret? tant se val, m'ha fet sentir bé, costa poc sentir-se feliç.

UN ALTRE NADAL

Festa grossa dalt del cel, el fill de l'amo se'n ve a passar un temps a la terra, es converteix en un nou nat, no li preparen gens d'equipatge, arriba en la més gran pobresa i nosaltres ho celebrem amb masses riqueses, (tot i la crisi que ens omple la boca).

 

Avui per exemple tothom desitjant que el seu nº tingués sort, diners, diners, diners...

 

AMB DINERS PODEM COMPRAR:

 

Plaer, però no amor                         Espectacle, però no alegria

Un esclau, però no un amic              Una dona, però no una esposa

Una casa, però no una llar               Medecines, però no salut

Diplomes, però no cultura                Tranquil·litzants però no PAU

Favors, però no perdó                      La terra, però no el cel

Títols, però no honradesa                 Benestar, però no felicitat.

 

Amb diners, podem tenir moltes coses i passar-ho bé (a estones), però només estimant les persones podem ser feliços (sempre), encara que, de vegades, no ens ho passem bé.

 

TANT DE BO POGUÉSSIM POSAR L'ESPERIT DEL NADAL EN LLAUNES DE CONSERVA I OBRIR-NE UNA CADA MES DE L'ANY.

 

Més temes de Nadal en l'etiqueta "Amor Estimar", del Nadal 2012.

 

PAU I AMOR per aquestes festes i per sempre. Com diu l'anunci d'aquest any a TV3
REGALA  PETONS, regala petons...
 

 

MERCAT DE VALORS

Res és blanc o negre, la borsa puja i baixa, tot canvia. El progrés i la revolució tecnològica han canviat la història de la societat. Milers de multinacionals dominen el món. El primer valor del món, és el poder econòmic. Tot ho relacionem amb xifres, llavors decidim prioritats.

 

Abans és QUANTITAT que QUALITAT. Més quantitat de disfrutar és igual a més felicitat? FALS. Tots consumim, però fins on ho hem de fer? Què és el que volem? La felicitat no és tenir-ho tot, l'oci també és consum, fem creure que ens ho passem bé, però sovint ens aburrim.

 

Anem al gimnàs, prenem píndoles per dormir, llegim llibres d'auto-ajuda, psicòlegs, malalts del joc, tot perquè no trobem el que busquem. Les relacions amigables han baixat, hi ha molta incomunicació, individualisme.

 

Excés de publicitat, els nens mamen publicitat constant, som receptors d'impactes i ens fan creure que val més el físic que el fons de les persones. Hauríem de saber manejar millor l'acceleració, saber on hem de baixar.

 

Són uns pocs que decideixen el futur del món, van per bon camí? Pobres i Rics, incertesa dels joves, impotents del seu futur, sort que tenen menys dosis de pors. Globalització és augmentar les desigualtats, fa falta la globalització dels drets humans i la justícia.

LA VIDA ÉS LA VIDA
Recorda a somriure fins i tot sense motiu, perquè la VIDA ÉS BONICA.

Fa pocs dies vaig conèixer l'AMIN SHEIKH, un jove INDI de Bombay que ens va presentar el seu llibre "LA VIDA ÉS LA VIDA,  SÓC QUI SÓC GRÀCIES A TU". És un noi feliç, ell ens va dir aquesta frase "LA VIDA ÉS BONICA" i dedica aquest llibre a tots els nens del món que malviuen pels carrers, perquè així va ser la seva infantesa.

 

No sé si aquest llibre es troba en llibreries, no és una gran obra literària, però de veritat enganxa, vius minut a minut la seva vida, és com si ell en persona t'ho anés explicant, us en faré un petit resum:

 

Amb molts de problemes familiars, econòmics... als cinc anys va marxar de casa i fins als 8 vuit va malviure pels carrers, estacions, sota ponts de Bombay, va  pidolar, va robar, va estar violat, carregava maletes, venia diaris...però va sobreviure. Als vuit anys una monja d'un centre d'acollida que recorria aquests llocs recuperant infants del carrer, sense sostre, el va ingressar a ell i una germana amb dos anys menys, en un centre de nom "SNEHASADAN".

 

Allà va anar creixent amb moltes anècdotes per llegir, gent meravellosa, uns pares per a ell i la seva germana, fins que un gran senyor benefactor del centre se'l va emportar a treballar amb ell, allà es va formar la gran persona que és avui i de com ha passat de ser nen del carrer a tenir un treball estable, un somni: "una empresa de Taxis", la seva germana ja és infermera i ha pogut ajudar a la seva mare i bla bla bla.

 

Aquest llibre traduït a l'anglés, el francès i l'espanyol amb ell recorrent món, és com vol portar a terme un més dels seus somnis, obrir una cafeteria-biblioteca a Bombay amb el nom de "BOMBAY TO BARCELONA", allà pensa poder ajudar a nens que com ell, tenen una infantesa molt trista.

 

Us recomano entrar al seu bloc i el podreu conèixer millor:  aminbombay.blogspot.com  

ENCETEM EL MES D'ABRIL "PRIMAVERA"

PETIT POEMA: les flors omplen els jardins, les branques treuen brotada, de la pluja els regalims, deixen la terra empapada. Poc a poc els animals retornen a les pastures, on sadolla l'aigua fresca i beuen les aigües pures.

 

Per l'abril, cada gota val per mil. El nom d'abril ve del llatí que vol dir "obrir", és l'època en que s'obren les flors, la natura és un esclat d'alegria, igual per a nosaltres també ho hauria de ser, perquè l'alegria és per la vida, com la gasolina pels cotxes.

 

La primavera per a tots, joves i grans hauria de ser un temps de renéixer, tots som poncelles i flors que adornem aquest  gran jardí de la humanitat, hem de procurar estar ben boniques, que uns i altres ens puguem contemplar i admirar, "no criticar", poder transmetre aquest perfum que faci que ens apropem, com fan les petites abelles.

 

Quan mirem els tele notícies i veiem tant d'enrrenou arreu del món, és per reflexionar... Què ens està passant?, amb lo bonic seria un món de pau i germanor, de diàleg, d'entesa, d'aprendre a rectificar si cal, de pensar que estem a la vida de pas, que el nostre passaport pot caducar i que cal aprofitar cada moment.

 

Sóc conscient que és un somni, una utopia, però no deixo de pensar que un altre món és possible si cada un fes el primer pas per a la PAU, no esperem a que sigui l'altre, comencem aquesta primavera:

 

OBLIDEM QUI ENS HA OFÈS, I NO OBLIDEM QUI HA RECTIFICAT o ens ha PERDONAT...

 

FEM QUE EL NOSTRE PERFUM SIGUI SENZILL I HUMIL COM EL ROMANÍ, LA FARIGOLA I ENS ATREGUI  FINS I TOT COM A REMEI MEDICINAL, ENS CURIN DE LES FERIDES...         

SEMPRE EN RECERCA   Cap al més enllà

Un mosquit era feliç a l'interior d'una gran bóta de vi , i la seva satisfacció augmentava en saber que tot era per a ell. No havia de compartir amb ningú aquella riquesa. Però un dia, descobreix un petit forat a la bóta, amb rapidesa s'hi apropà i, després de travessar-lo, s'adonà que a la bodega hi havia moltes més bótes.

"Que babau era! Em setia feliç tancat a la meva bóta i resulta que tinc totes aquestes per a mi sol"

 

Un altre dia, el pobre mosquit observa que un raig de llum passava a través de la finestra de la bodega. Se n'hi va i queda admirat en contemplar el que s'oferia als seus ulls. Quedà admirat en contemplar la meravella d'un cel blau, una catifa de gespa amb moltes tonalitats, ornada amb flors de tots colors, ocells i tota classe d'animals.

 

El mosquit, espantat per aquests descobriments, cada vegada s'engoixava més i es digué:

 

"Inútil de mi! Desconeixia aquestes meravelles i em considerava feliç a l'interior d'aquella bóta, ignorant-ho tot, sense altra esperança que una mort segura!

 

El pobre mosquit vivia al marge de la vertadera realitat. En tenia prou amb gaudir de quatre banalitats.

 

I NOSALTRES, ON  BUSQUEM LA FELICITAT?

 

 

 

 

EL VIATGE DE LA VIDA

Un pessic més del llibre "EL CAMÍ DE LA FELICITAT".  Imaginem la nostra vida com un carruatge amb quatre rodes, quan una d'elles es trenca hem de recular per adobar-la.

 

La 1ª.-  és la de les primeres necessitats: ALIMENTACIÓ I MALALTÍES.

La 2ª.-  és la de l'AMOR: estimar i sentir-se estimat.

La 3ª.- és la dels objectes terrenals, coses que ens ajuden a viure i es  modifiquen a mesura que caminem per la vida.

La 4ª.- és la de les realitats i creences religioses per damunt de les coses terrenals.

 

Si es trenquen les rodes de la salut i l'amor són difícils d'apadeçar.

 

Carreguem molt la de les coses que realment ens sembla que ens fan falta i que generalment són innecessàries. Tenim aquestes necessitats perquè la societat de consum ens empeny a comprar i cada vegada en volem més i més.

 

Totes aquelles coses que amuntaguem damunt el nostre carruatge si que poden ser divertides, però no les hem de prendre massa seriosament.

 

Massa sovint de la 4ª roda ens en preocupem poc i llavors el carruatge queda coix, li manca el contrapès prou necessari per un bon equilibri.

DECÀLEG DE L'ALEGRIA

• Cada matí en llevar-te donaràs gràcies del dia que comença, per això l'anomenem "Present", perquè és un regal.
• Dedicaràs amb la teva mirada dolça a observar i admirar les qualitats dels altres, evitaràs criticar els defectes, és molt depriment.
• Allunyaràs de la teva vida, sense pensar-ho dues vegades, la tristesa.
• No et tancaràs en el teus problemes, pensant que són més grossos que els dels altres, perquè tothom en té més o menys.
• Fins i tot en les adversitats la teva cara somriurà, escampar il·lusió i bon rotllo és tasca de persones amb majúscules.
• Procuraràs pensar en positiu. El dolor, els mals i els problemes són coses que formen part de la vida, qui viu amargat és infeliç.
• Aprendràs a gaudir de les coses petites i pensar que no tot ho podem aconseguir, hem d'acceptar que hi ha un NO pot ser.
• Sols en mig de molta activitat, desitjaràs viure cent anys.

EL CONTE DELS DIMONIS

Diuen que una vegada es van reunir uns quants dimonis amb l'objectiu de jugar una mala passada als humans. Van decidir de prendre'ns la felicitat.

Com ho podien fer? Cada un va suggerir un lloc diferent, l'amagatall perfecte. Un va dir dalt la muntanya més alta, un altre en el més profund del mar i el tercer va insinuar que podia ser en un satèl·lit llunyà.

Aquests llocs a la resta dels dimonis no els va semblar bé. Coneixien la capacitat humana i sabien que més d'un havia escalat la muntanya més alta o bussejat les profunditats dels mars, fins i tot havien anat a la lluna, per tant era fàcil que la descobrissin.

Un dimoniet que havia estat callat tota l'estona va demanar la paraula. "Els homes sempre busquen la felicitat en les coses externes: els diners, el benestar, les drogues, el poder i tota mena d'activitats d'esbarjo, o sia fora de la seva pròpia persona. Per tant la podríem amagar en el seu interior, de segur que no la trobaran.

No sabem si l'assamblea de dimonis va acceptar la proposta del petit dimoniet, però si que és cert el que va dir, generalment la busquem en tot el que s'ha dit i així no acabem de ser mai feliços del tot.

La felicitat es troba en els petits detalls de cada dia, en valorar més el que tenim.

EL CAMÍ DE LA FELICITAT

Un petit esbós del llibre d'aquest nom de  Bernard Benson  - Editorial Claret  -

Una vegada hi havia dos homes amb un telescopi molt capficats. Un mirava sempre endavant, no feia més que planificar, preocupar-se, era el senyor PREVISIÓ. L'altre guaitava sempre endarrere, generalment es lamentava, era el senyor RETROVISOR.

Hem de mirar sempre el present, viure ara i aquí, podem mirar endavant amb atenció per saber on anem i també endarrere per aprendre d'allà on hem estat, però viure aquest precís moment. El demà ja arribarà i l'ahir ja ha fugit, així que tot el que tenim és l'avui i no el podem desaprofitar.

Aquest dia i aquest JO, són un fet únic en l'univers, per tant cal aportar cada dia tot el bé que puguem i recordar que "AVUI ÉS EL FRUIT DEL PASSAT I LA LLAVOR DEL FUTUR" i ens llevem  pensant que   "AVUI ÉS EL PRIMER DIA DE LA RESTA DE LA MEVA VIDA".

QUÈ VOL DIR FELICITAT?

Segons el llibre "EL LABERINT DE LA FELICITAT" d'Àlex Rovira i Francesc Miralles, (recomanable) ens dóna una colla de pistes i consells, vegem-ne un esbós:

Diuen que la felicitat no té forma, que no la pots tocar, i que tothom la busca. Es defineix com un estat d'alegria, de joia,  d'ànim. Hi ha moltes maneres d'endevinar si una persona és feliç, però com buscar-la.

Buscar-la és una pèrdua de temps, la felicitat es troba. I on es troba? "Enlloc i arreu", perquè la felicitat és com un perfum que desprèn allò que està ben fet: La mirada d'un ésser estimat, un moment inoblidable... no en grans coses. La felicitat és com l'ànima, es posa en les coses, però no la trobes palpant.

Ens parlen del "BANC DE L'AMOR". Cada persona és un banc d'amor, tenim dins nostre com una mina d'or per regalar i molt especialment remarquen que:

                                              "Tu ets el que decideixes ser"

Quan vegis un forat fosc i estret, busca una escletxa per on puguis veure el cel, encara que només sigui una petita obertura, pensa que el cel continua essent igual de gran i que la felicitat és més a prop del que imaginem, encara que la busquem lluny.

Sobretot és molt important i necessari "el riure", és com un dissolvent per a les preocupacions. La porta de la felicitat s'obre cap a dins, cal retirar-se una mica per obrir-la, si hom l'empeny, la tanca cada vegada més.

Moltes persones es perden les petites alegries mentre esperen la gran felicitat. No la trobarem buscant-la com si fos la bola d'un collaret que se n'ha anat rodolant fins a sota el radiador, però si, potser escrivint, educant els fills, plantant una flor...  

Primera reflexió del meu nou blog

COM SÓC?      COM PENSO?     COM ACTUO?    M'ACCEPTO?

        
Cada tema pot ser una reflexió personal, de vegades intentem conèixer els demés i gairabé no ens coneixem nosaltres mateixos. Els temes seran molt variats, més endavant aniré fent blocs, avui primer dia potser seria bo fer-nos aquestes preguntes i reflexionar sobre el nostre JO.

Primer tema:   SÓC FELIÇ?

El mesquer és un petit remugant d'un metre d'alçada, de pèl gris i curt, semblant a la cabra i viu en els boscos del Tibet. Tots els boscos ven ser recorreguts amunt i avall per aquell mesquer incansable. La seva història ens és transmesa en una llegenda hindú.

Què buscava aquell animal?  Què el portava inquiet d'ací i d'allà?

Un dia havia sentit una olor suavíssima de mesc i va quedar-ne del tot captivat. D'on venia aquell perfum? va començar a olorar delerosament entre meleses, va continuar buscant, va girar en rodó, pam a pam, sentia l'olor més intessa i propera i li feia creure que ja estava a prop del que cercava, però no trobava res.

Un dia exhaust a la vora d'un precipici, donà un mal pas i va caure rodolant daltabaix. El mesquer va quedar amb el pit esquinçat i la naturalesa, sempre pietosa el portà d'instint a llepar-se la farida. En aquell moment se li obriren els ulls: l'olor sortia de dins mateix del seu pit obert, on hi tenia una bosseta ovalada que segregava aquell perfum. Però ja era tard, el mesquer va morir tot seguit.

Així som les persones, ens passem la vida cercant delerosament la felicitat, que un dia, un instant hem sentit prop nostre, sense mai trobar-la.

La felicitat no es troba ni en el poder, ni en les riqueses, ni en la fama. Haurem d'esperar a morir, ens caldrà esquinçar-nos el pit per trobar-la.

Arreveure aniré seguint  Maria