Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

divendres, 3 de febrer de 2012

Primera reflexió del meu nou blog


COM SÓC?      COM PENSO?     COM ACTUO?    M'ACCEPTO?

        
Cada tema pot ser una reflexió personal, de vegades intentem conèixer els demés i gairabé no ens coneixem nosaltres mateixos. Els temes seran molt variats, més endavant aniré fent blocs, avui primer dia potser seria bo fer-nos aquestes preguntes i reflexionar sobre el nostre JO.

Primer tema:   SÓC FELIÇ?

El mesquer és un petit remugant d'un metre d'alçada, de pèl gris i curt, semblant a la cabra i viu en els boscos del Tibet. Tots els boscos ven ser recorreguts amunt i avall per aquell mesquer incansable. La seva història ens és transmesa en una llegenda hindú.

Què buscava aquell animal?  Què el portava inquiet d'ací i d'allà?

Un dia havia sentit una olor suavíssima de mesc i va quedar-ne del tot captivat. D'on venia aquell perfum? va començar a olorar delerosament entre meleses, va continuar buscant, va girar en rodó, pam a pam, sentia l'olor més intessa i propera i li feia creure que ja estava a prop del que cercava, però no trobava res.

Un dia exhaust a la vora d'un precipici, donà un mal pas i va caure rodolant daltabaix. El mesquer va quedar amb el pit esquinçat i la naturalesa, sempre pietosa el portà d'instint a llepar-se la farida. En aquell moment se li obriren els ulls: l'olor sortia de dins mateix del seu pit obert, on hi tenia una bosseta ovalada que segregava aquell perfum. Però ja era tard, el mesquer va morir tot seguit.

Així som les persones, ens passem la vida cercant delerosament la felicitat, que un dia, un instant hem sentit prop nostre, sense mai trobar-la.

La felicitat no es troba ni en el poder, ni en les riqueses, ni en la fama. Haurem d'esperar a morir, ens caldrà esquinçar-nos el pit per trobar-la.

Arreveure aniré seguint  Maria











Cap comentari:

Publica un comentari