COM SÓC? COM PENSO? COM ACTUO? M'ACCEPTO?
Cada tema pot ser una reflexió personal, de vegades intentem conèixer els demés i gairabé no ens coneixem nosaltres mateixos. Els temes seran molt variats, més endavant aniré fent blocs, avui primer dia potser seria bo fer-nos aquestes preguntes i reflexionar sobre el nostre JO.
Primer tema: SÓC FELIÇ?
El mesquer és un petit remugant d'un metre d'alçada, de pèl gris i curt, semblant a la cabra i viu en els boscos del Tibet. Tots els boscos ven ser recorreguts amunt i avall per aquell mesquer incansable. La seva història ens és transmesa en una llegenda hindú.
Què buscava aquell animal? Què el portava inquiet d'ací i d'allà?
Un dia havia sentit una olor suavíssima de mesc i va quedar-ne del tot captivat. D'on venia aquell perfum? va començar a olorar delerosament entre meleses, va continuar buscant, va girar en rodó, pam a pam, sentia l'olor més intessa i propera i li feia creure que ja estava a prop del que cercava, però no trobava res.
Un dia exhaust a la vora d'un precipici, donà un mal pas i va caure rodolant daltabaix. El mesquer va quedar amb el pit esquinçat i la naturalesa, sempre pietosa el portà d'instint a llepar-se la farida. En aquell moment se li obriren els ulls: l'olor sortia de dins mateix del seu pit obert, on hi tenia una bosseta ovalada que segregava aquell perfum. Però ja era tard, el mesquer va morir tot seguit.
Així som les persones, ens passem la vida cercant delerosament la felicitat, que un dia, un instant hem sentit prop nostre, sense mai trobar-la.
La felicitat no es troba ni en el poder, ni en les riqueses, ni en la fama. Haurem d'esperar a morir, ens caldrà esquinçar-nos el pit per trobar-la.
Arreveure aniré seguint Maria
Cada tema pot ser una reflexió personal, de vegades intentem conèixer els demés i gairabé no ens coneixem nosaltres mateixos. Els temes seran molt variats, més endavant aniré fent blocs, avui primer dia potser seria bo fer-nos aquestes preguntes i reflexionar sobre el nostre JO.
Primer tema: SÓC FELIÇ?
El mesquer és un petit remugant d'un metre d'alçada, de pèl gris i curt, semblant a la cabra i viu en els boscos del Tibet. Tots els boscos ven ser recorreguts amunt i avall per aquell mesquer incansable. La seva història ens és transmesa en una llegenda hindú.
Què buscava aquell animal? Què el portava inquiet d'ací i d'allà?
Un dia havia sentit una olor suavíssima de mesc i va quedar-ne del tot captivat. D'on venia aquell perfum? va començar a olorar delerosament entre meleses, va continuar buscant, va girar en rodó, pam a pam, sentia l'olor més intessa i propera i li feia creure que ja estava a prop del que cercava, però no trobava res.
Un dia exhaust a la vora d'un precipici, donà un mal pas i va caure rodolant daltabaix. El mesquer va quedar amb el pit esquinçat i la naturalesa, sempre pietosa el portà d'instint a llepar-se la farida. En aquell moment se li obriren els ulls: l'olor sortia de dins mateix del seu pit obert, on hi tenia una bosseta ovalada que segregava aquell perfum. Però ja era tard, el mesquer va morir tot seguit.
Així som les persones, ens passem la vida cercant delerosament la felicitat, que un dia, un instant hem sentit prop nostre, sense mai trobar-la.
La felicitat no es troba ni en el poder, ni en les riqueses, ni en la fama. Haurem d'esperar a morir, ens caldrà esquinçar-nos el pit per trobar-la.
Arreveure aniré seguint Maria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada