Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dissabte, 4 de febrer del 2012

CONFIA EN LES TEVES CAPACITATS

Toni Melendez, d'origen nicaragüenc va néixer sense braços a causa d'un medicament receptat per ordre mèdic a la seva mare durant l'embaràs.

Quan era nen, en Toni veia al seu pare tocar la guitarra i va sentir el desig de poder-la tocar ell també, fins que un dia el seu pare li va dir: "ves a rentar-te els peus".

Va seure i no va deixar que la seva condició física el desanimés i, amb molt d'esforç i pràctica va aprendre a tocar-la magistralment amb els dits dels peus.

Va començar a tocar a missa i en d'altres espais, fins que un dia el va veure algú que treballava en l'organització per la visita del Papa a Los Angeles l'any 1987.

En Tony va estar seleccionat per cantar amb els joves. El papa emocionat, va baixar de l'escenari, s'hi va acostar i el va abraçar.

Des de llavors no ha descansat, des d'aquell moment la seva vida va canviar, ha viatjat a més de 30 països, per tot el món compartint el seu testimoniatge.


CORATGE, MAI ESTÀ TOT PERDUT, AQUEST HA DE SER EL NOSTRE LEMA. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada