Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dissabte, 18 de febrer de 2012

TROBAR SENTIT A LA VIDA

Tres coses importants: El primer és l'opinió que tenim dels altres. El segon és l'opinió que els altres tenen de nosaltres i que ens genera pors, enganys i malentesos. El tercer és l'opinió que tenim de nosaltres mateixos que fa que ens mirem el melic i ens imaginem més problemes del que són en realitat. Convé netejar sovint les opinions per aconseguir una vida més feliç.

Imaginem un taulell de bar. El contacte amb el cambrer entre el temps de demanar-te que vols prendre, omplir-te la tassa, cobrar-te el compte i el comiat pot ser molt poc, però amb aquest petit espai de temps en pots treure tres opinions diferents:

Pots marxar pitjor de com hi has entrat, si el cambrer és groller.
Pots marxar tal com has arribat, si et tractem amb indiferència.
O pots marxar millor si t'han tractat amb amabilitat.

Aquest és el principal SENTIT DE LA VIDA, tots tenim cada dia desenes de petits i grans contactes amb els altres. El nostre repte ha de ser sempre el tercer resultat, que la vida sigui una mica millor després d'estar amb nosaltres.

Una papallona només té 24 hores de  vida i només cerca la llum, per això ha d'aprofitar el poc temps que té de vida, pot ser la proporció de temps que tenim nosaltres. A la fi la papallona para davant una casa d'aspecte ruïnós, a la porta hi ha una estora que diu; QUÈ HI FAS AQUÍ? la resposta és VIURE i les portes se't obren. FELICITATS has trobat el camí.

La felicitat és viure sense pors a triar, no permetem que els altres triïn per nosaltres.
Són les teves decisions i no l'atzar el que determina el teu destí.


Cap comentari:

Publica un comentari