La 1ª la podeu conèixer en la presentació d'aquest blog.
La 2ª en l'escrit de "Recordant l'Índia".
En aquesta 3ª, us diré que fa just un mes la meva filla (perquè jo no en sé), va començar a gestar el disseny d'aquest meu reconet de reflexions. El dia 3 de febrer vaig encapçalar el primer tema: "SÓC FELIÇ" i ja n'he entrat amb aquest 27.
Hi ha temes molt variats (la majoria no són meus), sinó d'autors que desconec, però que guardava en el meu arxiu. Des de fa temps tenia una inquietud, i era poder transmetre aquests missatges "perquè la vida, també és pensar" i anem generalment massa accelerats i ens falta temps per petits espais de silenci i reflexió. De ben segur alguns ens ajudaran en moments puntuals de les nostres vides. Llàstima que no podré arribar a més gent de la meva generació, que encara no s'han atrevit a connectar-se a aquest mitjà.
Gràcies a les 326 persones que fins aquest moment ja ho heu fet i que espero tindreu algunes estones lliures i us anireu recordant d'aquest blog. Igual com hi ha articulistes de mitjans de comunicació que cada dia fan la seva columna, jo també ben sovint aniré resumint temes que tinc, fins esgotar-los.
Us convido a clicar els dos membres seguidors del lateral dret de la pantalla, us agradaran, són dues noies molt "manetes": el "patchwork" de la Montse (la meva filla) i les "puntes al coixí" de la Marta (la meva cosina). FINS AVIAT MARIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada