Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

diumenge, 26 de febrer de 2012

3ª  PART DE LA MEVA AUTOBIOGRAFIA

La 1ª la podeu conèixer en la presentació d'aquest blog.
La 2ª en l'escrit de "Recordant l'Índia".

En aquesta 3ª, us diré que fa just un mes la meva filla (perquè jo no en sé), va començar a gestar el disseny d'aquest meu reconet de reflexions. El dia 3 de febrer vaig encapçalar el primer tema: "SÓC FELIÇ" i ja n'he entrat amb aquest 27.

Hi ha temes molt variats  (la majoria no són meus), sinó d'autors que desconec, però que guardava en el meu arxiu. Des de fa temps tenia una inquietud, i era poder transmetre aquests missatges "perquè la vida, també és pensar" i anem generalment massa accelerats i ens falta temps per petits espais de silenci i reflexió. De ben  segur alguns ens ajudaran en moments puntuals de les nostres vides. Llàstima que no podré arribar a més gent de la meva generació, que encara no s'han atrevit a connectar-se a aquest mitjà.

Gràcies a les 326 persones que fins aquest moment ja ho heu fet i que espero tindreu algunes estones lliures i us anireu recordant d'aquest blog. Igual com hi ha articulistes de mitjans de comunicació que cada dia fan la seva columna, jo també ben sovint aniré resumint temes que tinc, fins esgotar-los.

Us convido a clicar els dos membres seguidors del lateral dret de la pantalla, us agradaran, són dues noies molt "manetes": el "patchwork" de la Montse (la meva filla) i les "puntes al coixí" de la Marta (la meva cosina).   FINS AVIAT      MARIA 




Cap comentari:

Publica un comentari