Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

divendres, 17 de febrer de 2012

QUÈ VOL DIR FELICITAT?

Segons el llibre "EL LABERINT DE LA FELICITAT" d'Àlex Rovira i Francesc Miralles, (recomanable) ens dóna una colla de pistes i consells, vegem-ne un esbós:

Diuen que la felicitat no té forma, que no la pots tocar, i que tothom la busca. Es defineix com un estat d'alegria, de joia,  d'ànim. Hi ha moltes maneres d'endevinar si una persona és feliç, però com buscar-la.

Buscar-la és una pèrdua de temps, la felicitat es troba. I on es troba? "Enlloc i arreu", perquè la felicitat és com un perfum que desprèn allò que està ben fet: La mirada d'un ésser estimat, un moment inoblidable... no en grans coses. La felicitat és com l'ànima, es posa en les coses, però no la trobes palpant.

Ens parlen del "BANC DE L'AMOR". Cada persona és un banc d'amor, tenim dins nostre com una mina d'or per regalar i molt especialment remarquen que:
                                              "Tu ets el que decideixes ser"

Quan vegis un forat fosc i estret, busca una escletxa per on puguis veure el cel, encara que només sigui una petita obertura, pensa que el cel continua essent igual de gran i que la felicitat és més a prop del que imaginem, encara que la busquem lluny.

Sobretot és molt important i necessari "el riure", és com un dissolvent per a les preocupacions. La porta de la felicitat s'obre cap a dins, cal retirar-se una mica per obrir-la, si hom l'empeny, la tanca cada vegada més.

Moltes persones es perden les petites alegries mentre esperen la gran felicitat. No la trobarem buscant-la com si fos la bola d'un collaret que se n'ha anat rodolant fins a sota el radiador, però si, potser escrivint, educant els fills, plantant una flor...  





Cap comentari:

Publica un comentari