Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dilluns, 27 de febrer del 2012

QUÈ VOL DIR PACIÈNCIA?

És una cosa que cada dia en tenim menys, TOTS, petits i grans.
Paciència vol dir: saber esperar amb calma allò que triga a arribar.

La paciència és un element essencial en tot moment de la vida. El que més costa és el que més es valora. És la més heroica de totes les virtuts. Sovint no és que tinguem pressa, és que som impacients.

Sobretot la mainada estan acostumats a un  JA  i  un SI  immediats. Els hem d'ensenyar a ser pacients i que coneguin que també hi ha un   NO.  Segons estudis s'ha demostrat que aquells nens que des de petits han après a esperar un cert temps en aconseguir algunes coses o bé han après que no tot és possible, de grans mostren una capacitat d'èxit superior en les seves relacions familiars, socials, laborals...

CONTE: un àguila real anava volant plena d'orgull mentre es posà sobre una roca on tenia el seu niu. Allà dalt hi va veure un petit cargol i molt sorpresa li digué: Com és que tu que camines poc a poc, has pogut arribar fins aquí?. I humilment, li contestà el cargol: Doncs he pujat arrossegant-me, he trigat molt, però com que tinc paciència, no em fa res posar-hi el temps.

REFLEXIÓ: Esperem en els semàfors?    En pujar i baixar d'un servei públic?    En tantes i  ... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada