Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dissabte, 4 de febrer de 2012



L'OPTIMISTA DIU:

  • Tinc problemes, però tindran soloució
  • No he de tenir por, me'n sortiré
  • Guanyarem el partit
  • Tindré sort a l'examen
  • Les coses milloraran
EL PESSIMISTA DIU:

  • Els meus problemes no tenen solució
  • Fracassaré com sempre
  • Tornarem a perdre
  • A l'examen em caurà el que no sé
  • Anirem de mal en pitjor
Totes les coses que ens passen a la vida ens van ensenyant la cara positiva o la negativa. I amb tot això i el seu color, la nostra vida pren una actitud, dóna una resposta.

Molt sovint aquesta resposta es queda en una queixa, en un plany que ens fa picar de peus i manifestar el nostre descontent. Els que es queixen constantment són persones que cansen i a la llarga ningú no els creu després de sentir sovint els seus planys innecessàriament.

No es tracta tampoc de ser tant optimista que ens neguem a la realitat, sinó d'entrar a fons en els esdeveniments fins que trobem aquella guspira de llum que ens ajudi a trobar la fermesa de la nostra vida.

CONSELLS: no eneu aclaparats per la vida pensant què menjarem, ni com ens vestirem, perquè la vida és més que l'aliment i el cos més que el vestit. Fixeu-vos en els corbs, ni sembren, ni seguen, no tenen rebost ni graner i, en canvi bé que s'alimenten. Quan més valem les persones...

Qui de nosaltres a força d'aclaparar-se podrà afegir una hora més de temps a la seva vida? 

Cap comentari:

Publica un comentari