Hi ha una acció que solem realitzar cada dia, sobretot al matí després de llevar-nos, o abans de sortir de casa i anar a la feina o a l'escola. És una acció senzilla gairebé automàtica i irreflexiva, però volguda i escaient. L'acció simplement de mirar-nos al mirall.
N'hi ha que s'hi passen una bona estona. Altres, que només ho fan de rampellada. N'hi ha que no paren de fer-hi ganyotes. Altres que s'hi queden mig embadalits. A tots, però, ens agrada de veure'ns la cara reflectida.
Somrius: el mirall també somriu. Estem enfadats: ell també n'està. Plorem: ell també somiqueja. Ell sempre us tornarà un somriure per un somriure, una mala cara per una mala cara. El mirall ens dóna tothora la cara que nosaltres li oferim.
La vida és com un mirall. És una mica com nosaltres la vivim. Si agafem les coses imprevistes amb un somriure, així respondrà. Si ens la prenem amb rostre malhumorat, tot esdevindrà de color negre. La simpatia o l'antipatia que transmetem als altres, sovint trasllueix en els altres, i aquests no fan sinó retornar-nos el mateix. Els homes i les dones que convivim solen ser el mirall de la vida.
Si tractem de forma alegre i educada una persona, difícilment aquesta ens respondrà cridant o de mala manera. Si nosaltres som comprensius, el més segur és que els altres també siguin tolerants amb nosaltres. Ja sabem que sempre hi ha excepcions, però la regla general és que tant les actituds bones com les no tant bones, s'encomanen.
Amb quina cara t'has vist avui al mirall? Amb cara de pomes agres? Dons segurament veuràs als altres amb cara avinagrada. Si, al contrari, t'has vist amb rostre somrient, és segur que almenys algú et somriurà.
I , sinó, fes la prova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada