Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dissabte, 11 de febrer de 2012

EL MEU MIRALL

Hi ha una acció que solem realitzar cada dia, sobretot al matí després de llevar-nos, o abans de sortir de casa i anar a la feina o a l'escola. És una acció senzilla gairebé automàtica i irreflexiva, però volguda i escaient. L'acció simplement de mirar-nos al mirall.

N'hi ha que s'hi passen una bona estona. Altres, que només ho fan de rampellada. N'hi ha que no paren de fer-hi ganyotes. Altres que s'hi queden mig embadalits. A tots, però, ens agrada de veure'ns la cara reflectida.

Somrius: el mirall també somriu. Estem enfadats: ell també n'està. Plorem: ell també somiqueja. Ell sempre us tornarà un somriure per un somriure, una mala cara per una mala cara. El mirall ens dóna tothora la cara que nosaltres li oferim.

La vida és com un mirall. És una mica com nosaltres la vivim. Si agafem les coses imprevistes amb un somriure, així respondrà. Si ens la prenem amb rostre malhumorat, tot esdevindrà de color negre. La simpatia o l'antipatia que transmetem als altres, sovint trasllueix en els altres, i aquests no fan sinó retornar-nos el mateix. Els homes i les dones que convivim solen ser el mirall de la vida.

Si tractem de forma alegre i educada una persona, difícilment aquesta ens respondrà cridant o de mala manera. Si nosaltres som comprensius, el més segur és que els altres també siguin tolerants amb nosaltres. Ja sabem que sempre hi ha excepcions, però la regla general és que tant les actituds bones com les no tant bones, s'encomanen.

Amb quina cara t'has vist avui al mirall? Amb cara de pomes agres? Dons segurament veuràs als altres amb cara avinagrada. Si, al contrari, t'has vist amb rostre somrient, és segur que almenys algú et somriurà.

I , sinó, fes la prova.

Cap comentari:

Publica un comentari