Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimecres, 22 de febrer de 2012

TAMBÉ NOSALTRES ENS PODEM RECICLAR


En un món en què a alguns ens sobren tantes coses, realitzar el miracle que de les escombraries en sorgeixi vida, riquesa, és molt important.

Ens cal tenir consciència de que allò que llencem, allò que no volem, que no ens serveix, pot ser útil i donar una nova vida.

Compartir el que tenim, el que ens sobra, són gestos i valors. Podem descobrir que tenim segones oportunitats i que les podem donar a d'altres persones o a la mateixa naturalesa.

Reutilitzar una vegada i una altra elements que surten de la creació humana, no a elements de "usar i llençar" elements materials, o bé defensar el perdó, el fet de tornar a intentar-ho, igual d'aquesta manera  també nosaltres personalment ens podem reciclar.

Apropem-nos a la naturalesa, a l'ecologia i a la vida.

Cap comentari:

Publica un comentari